El Ingenio va ser una botiga emblemàtica de capgrossos i gegants oberta des del 1885 fins a 2020, quan va abaixar la persiana definitivament. Situada al carrer de Rauric, 6, al barri Gòtic, serà en un futur la seu de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, una entitat que és la més antiga d’Europa en el seu àmbit. Els seus orígens daten del 1863. Ho ha confirmat al TOT Barcelona el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Xavier Marcé. L’immoble és de titularitat municipal des del 2021. Com altres locals emblemàtics del Gòtic, com l’antic comerç El Indio, El Ingenio presenta ara un aspecte degradat i està ple de pintades.
Marcé va explicar a aquest mitjà divendres passat, abans de l’inici del plenari de març, que els pessebristes s’hi traslladaran des del carrer de Lledó, 11, també a Ciutat Vella. El regidor socialista es va mostrar caut quan es pot fer efectiu l’obertura d’El Ingenio com a espai dels pessebristes. Ara mateix, el local encara està en obres i s’hi ha detectat aluminosi, segons Marcé. De fet, tal com es pot veure en la imatge inferior, un rètol de l’Ajuntament informa que l’espai s’està rehabilitant per acollir noves activitats. La data de previsió que s’indica de finalització d’obres és el quart trimestre del 2026.
Taller i espai d’exposicions
En conversa amb el TOT, el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, Josep Porta, detalla que El Ingenio es convertirà en un centre d’interpretació del pessebrisme, que vol ser “el cap i casal” en aquest àmbit de Catalunya. El nou local disposarà de sala de reunions, taller i espai d’exposicions. A més dels pessebristes barcelonins, també s’hi traslladarà la Federació Catalana de Pessebristes, que ara està al mateix carrer de Lledó. El Ingenio és una mica més petit que l’espai que tenen ara. Però per a Porta és ideal poder ocupar un comerç amb tanta “història” i “artesania” que està al costat de la Rambla.
Porta desvela que el motiu del canvi d’ubicació és que ara estan en un edifici que és propietat d’una congregació de monges i estan amb un “contracte en precari”. “Tenim un lloguer d’espais, però no tenim un contracte mercantil. Tal com estem, no tenim garantida una perpetuïtat”. Amb aquest panorama, la proposta de l’Ajuntament perquè puguin instal·lar-se a El Ingenio és aigua beneïda. Porta espera que, finalment, es puguin traslladar a principis del 2027, després que les obres s’hagin anat endarrerint per problemes que han sorgit. Els pessebristes i l’Ajuntament encara treballen com es concretarà l’acord. Segons Porta, podria ser una cessió d’ús.
La reobertura de El Ingenio ha estat molt ben rebuda per l’eix comercial Barnacentre, que agrupa 21 associacions i dona veu a prop d’un miler d’establiments. La seva gerent, Isabel Rodríguez, ha destacat que “el carrer de Rauric és un carrer petit, però que, gràcies als seus establiments comercials, havia tingut una vitalitat cultural extraordinària i connectava amb el que la ciutat aspirava a ser. Esperem que la reobertura de El Ingenio, contribueixi a recuperar-la”.
Els orígens, a finals del segle XIX
La història d’El Ingenio es remunta al 1885. Aquell any, en Benet Escaler i Ullastre, sastre i escultor, va obrir un establiment en el qual construïa i venia “gegants, capgrossos i objectes de Carnestoltes”, recull el web de la ruta d’establiments emblemàtics de Barcelona. Escaler va conèixer a l’Exposició Universal de París de 1889 la tècnica del cartó pedra i la va introduir a Catalunya. Del taller d’El Ingenio han sortit alguns dels capgrossos i gegants més coneguts de Catalunya, entre els quals hi ha els Macers de Mataró, detalla la pàgina dels comerços històrics.
El negoci va estar en mans de la família Escaler fins al 1924, quan se’l va quedar en Delfí Homs i Furnell. En un primer moment va intentar dedicar-se a la imatgeria religiosa, però de seguida ho va deixar córrer i va tornar a l’activitat original. Dues dècades després, el gendre d’en Delfí Homs, en Josep Cardona, va fer-se càrrec del negoci. Va ser-hi quaranta anys. El 1984, la botiga la va agafar la seva filla, Rosa Cardona, fins que va plegar per jubilació el 2016. Amb posterioritat, El Rei de la Màgia, el 2017, i l’empresari Lluís Sala, van intentar recuperar El Ingenio, però cap de les dues aventures va tirar endavant.
L’Ajuntament el va comprar el 2021
Abans que l’Ajuntament es quedés el local, El Ingenio va estar a la venda per 1,7 milions o 8.500 euros al mes de lloguer, segons quina fos l’opció del traspàs, va explicar el TOT Barcelona. L’anunci deia que l’establiment tenia 476 m² i que era apte per qualsevol activitat comercial, i en destacava “la gran façana de dotze metres i tres aparadors, sostres molt alts, amb arcs i restes de parets de finals del segle XVIII, amb molt d’encant”. Finalment, la família Cardona el va vendre a l’Ajuntament dintre d’una operació en la qual el govern d’Ada Colau va comprar 50 locals comercials a peu de carrer per 16 milions d’euros dintre del programa Amunt persianes. Des de llavors, El Ingenio ha estat tancat i, fins i tot, a mitjan 2024 la botiga va patir un intent de robatori. L’Ajuntament va reconèixer que algú hi va entrar, però quan la policia hi va arribar ja no hi havia ningú.
Un poema visual de Brossa en homenatge a Josep Cardona
L’adaptació d’El Ingenio com a seu de l’Associació de Pessebristes de Barcelona obliga a fer les obres amb molta cura, perquè el local està protegit arquitectònicament. A l’exterior, “un notable moble de fusta decora l’entrada de l’establiment, una estructura que sobresurt lleugerament del ras de façana”. Té dos brancals decorats amb cassetons motllurats que contenen “sengles vitrines emmarcades per pilastres, damunt de les quals s’organitza el treball de talla d’unes cartel·les que suporten un calaix per a la llinda”. És un moble amb motllures que du “el nom de l’establiment inscrit amb caràcters fets en fusta”, recull el web de la ruta d’establiments emblemàtics de la ciutat.
Des de 1997, un dels elements patrimonials més importants és el poema visual, Lletres gimnastes, que Joan Brossa va fer-hi en homenatge al seu amic Josep Cardona. Es dona la circumstància que el 2023, les Lletres gimnastes van desaparèixer. En conversa amb El Periódico, a finals de juliol d’aquell any, la Rosa Cardona va dir que les tenia ella. Les va treure abans de vendre el local a l’Ajuntament perquè els veïns volien reformar la façana i no volia que es fessin malbé. El web dels establiments emblemàtics detalla també que a dins de la botiga hi ha mobles antics que es feien servir d’expositors, un taulell amb una vitrina superior i mobles de calaixos, una antiga màquina enregistradora i el mosaic original.
