El mapa actual dels cinemes de Barcelona guarda poca relació amb el de finals del segle passat. El 1991, la Barcelona preolímpica comptava amb més de 50 cinemes. Trenta anys després, la majoria han desaparegut. Excepte alguns que han continuat com a teatres, la resta van donar pas a botigues, pàrquings o supermercats.
Són almenys 10 els cinemes que en aquests moments es troben clausurats, amb les portes tancades i sense llum a les seves façanes. A continuació et presentem una selecció de cinemes icònics que han desaparegut en els últims anys a la capital catalana.
Cinema Méliès
El cinema Méliès va tancar les portes el juliol del 2020, després de vint-i-quatre anys de trajectòria a la ciutat comtal. Abans ubicat al carrer Villarroel, oferia les millors pel·lícules d’autor i de cinema clàssic sempre en versió original a les seves dues sales.
Cinema Niza
L’antic Cinema Niza va ser un dels referents de l’oci a Barcelona. Situat al bell mig de la plaça de la Sagrada Família, va obrir l’any 1946. L’amplitud dels seus espais va fer que ràpidament es convertís en un dels grans cinemes d’estrena de Barcelona. Els veïns no van poder impedir l’enderrocament i l’espai va donar lloc a un supermercat de la cadena Mercadona i un interior d’illa.
Lauren Gràcia
El cinema barceloní va anunciar el 2013 el seu tancament sobtat per manca d’audiència després de 17 anys a la Vila. En tres anotacions en el seu perfil de Twitter el cinema lamentava informar del seu tancament “tan inesperadament”, alhora que agraïa la confiança i fidelitat als espectadors.
Cinema Urgell
El 2013, a punt de complir 50 anys, constituïa la sala més gran d’exhibició cinematogràfica de la ciutat. I un altre cinema que, segons comunicava, va haver de tancar per poca rendibilitat. El novembre del 2019 la cadena de supermercats Bonpreu va obrir un establiment a l’espai on hi havia hagut el cinema Urgell (1963-2013). Tant al vestíbul com a l’interior es conserven algunes butaques de la històrica sala.
Cinema Casablanca Kaplan
El cinema Casablanca Kaplan, que des dels 80 constituïa un dels temples del cinema d’autor, va tancar el 2011 les portes a l’espera de trobar una sortida a la difícil situació econòmica que passava en aquells moments. El local del passeig de Gràcia estava regentat per Salomó Shang, controvertit productor cinematogràfic.
Cinema Arcadia
Durant mig segle va oferir als barcelonins sessions cinematogràfiques d’entreteniment. Estava construït dins de les galeries Arcàdia, que tenien sortida també pel carrer Balmes. El seu propietari Modest Castañé Lloret era propietari dels cinemes Alexandra, també desapareguts. Dissenyat per Joan Antoni Castañé Llopart, va ser inaugurat el dissabte 27 d’abril de 1957 amb la projecció de “Lola Montes” com a estrena absolut a Espanya, després del triomf obtingut a París. L’Arcadia va tancar les portes definitivament el 31 de juliol de 1998.
Cinema Amèrica
Va ser l’últim gran local d’espectacles en direcció a Plaça Espanya per la vorera del Paral·lel que limita amb el Poble-Sec. Estava situat al número 121, a la cantonada amb el carrer de Jaume Fabra, i va ser inaugurat l’any 1926. El cinema tenia un aforament que ultrapassava els 1.300 espectadors amb façana de planta baixa i quatre pisos. L’Amèrica va ser remodelat en profunditat l’any 1964 incorporant aire condicionat i so d’alta fidelitat i va acabar els seus dies convertit en cinema de barri. En els seus últims anys, durant la Transició, va projectar alguns programes dobles amb films eròtics, fins el seu tancament definitiu a l’any 1981. Als pocs mesos va ser enderrocat. Un edifici d’habitatges ocupa avui el seu lloc.
