L’àvia, la Graciela, els ha rebut asseguda en una cadira que ha plantat a la vorera de Via Laietana, i la mare, la Silvia, els ha esperat dempeus, tot intentant apaigavar els nervis del seu fill. Quan la cavalcada dels Reis de l’Orient ja enfilava els cinc quilòmetres del seu recorregut tradicional a Barcelona, totes dues deixaven constància que ni la sisena onada ni l’expansió d’òmicron els havien fet dubtar en cap moment que aquest 5 de gener calia, de nou, retre honors a Melcior, Gaspar i Baltasar. “És que tots a casa ja hem passat la Covid!”, es justificaven, segures que els anticossos i la màgia de la nit de Reis són més forts que qualsevol variant descontrolada.
Després de cancel·lar-se l’any passat per la pandèmia, el sèquit de Ses Majestats ha tornat a desfilar pel centre de Barcelona. L’arribada dels regals i la il·lusió de la canalla han dissuadit el dilema sobre si assistir-hi o no en plena escalada d’infeccions, confessaven vàries famílies al TOT Barcelona. Quan els Reis ja eren a prop, no es veien agents regulant la gent que s’hi anava concentrant, a banda de les unitats monitoritzades que encapçalaven la marxa per deixar pas lliure a la calçada. Tampoc s’han atès gaire les distàncies de seguretat ni la crida a mantenir-se dins de la bombolla de convivència, dues recomanacions a la pràctica impossibles de complir quan les carrosses passaven per davant dels espectadors i tothom volia veure-les i fer-ne fotos. En tot cas, predominava la impressió en el primer tram de la rua que s’hi acumulava menys públic de l’habitual per donar la benvinguda a la comitiva reial.
“És que tothom està contagiat o confinat”, feia veure la Graciela. La seva família no era l’única que fa res que ha purgat quarantena. “Als meus nens els hi tocava venir. Hem estat totes les festes confinats, avui és el primer dia de Nadal de veritat que tenen”, lamentava la Marta. Negava que veiés cap risc en sortir a rebre els Reis: “Et pots contagiar al metro, en uns grans magatzems… I això no esta tan ple com altres anys”.
A més, gairebé ningú no ha fet un gra massa perquè, enguany, el seguici no llancés cap caramel per evitar amuntegaments que afavorissin la propagació del coronavirus. La Marta tampoc en feia escarafalls, tot i que la seva filla no s’ha reprimit en admetre que sí que trobava a faltar les llaminadures.
“Fa tres dies que ens hem desconfinat. Tots vam agafar la Covid, també els nostres dos fills”, explicaven la Gemma i el Manuel. Els acompanyava una familiar, la Irma. Creuava els dits per seguir esquivant la Covid: “Espero que no me la portin de regal! Però es veu clar que hi ha força menys gent que altres vegades. Em sembla que és prou segur”.
A escassos minuts que els Reis es passegessin a dalt de la carrossa -aquest cop, junts en una de sola-, es podia baixar a pas lleuger per la vorera de Via Laietana, gairebé sense que s’interposes cap obstacle. “A aquesta hora sempre hi havia dues o tres fileres de persones i la gent s’hi aglomerava”, constatava el Jaume, sorprès perquè ell i la seva família han aconseguit situar-se en un lloc immillorable.
En canvi, més assistents s’ajuntaven a l’alçada de la plaça d’Antonio López. L’obligació de no abaixar-se la mascareta s’ha acatat per majoria aclaparadora, però la Marta i el David no la duien posada. “Potser està malament que surti, però ja estic una mica cansada de tot plegat. Que sigui el que Déu vulgui”, es resignava ella.
La Júlia i la seva família s’hi han plantat amb escales perquè els petits s’hi enfilessin i no perdessin cap detall de la rua. “Sabem que hi ha un risc, però és a l’aire lliure. No podíem faltar després que l’any passat no n’hi hagués. Per alguns dels nostres nanos és el primer cop i, a més, és finit per a ells: la màgia de la Nit de Reis dura només dos o tres anys”, xiuxiuejava la Júlia. En tot cas, opinava que s’aplegava molta gent on s’havien situat. “Ens hem apartat una mica, però hem acabat envoltats”, se n’adonava.
“Hem tingut dubtes fins al final sobre si venir o no”, reconeixia la Imma, acompanyada de la seva parella i el seu fill. Han optat per una via intermèdia: seguien la cavalcada davant de la Llotja de Mar, però enretirats uns quants metres, força separats dels espectadors acumulats en primera línia, on es gaudia d’una vista privilegiada per apreciar les noves gales que lluïen Melcior -que va llegir un discurs just després de desembarcar al port amb una veu profunda com la de l’actor Pere Arquillué-, Gaspar -algú va suggerir que la mirada del rei s’assemblava a la de la tinent d’alcalde Laura Pérez- i la de Baltasar -alt com l’activista social Cheikh Drame-. “És que no ens dona prou seguretat, em sembla que la gent es troba massa junta. I tal com està tot plegat…”, esbufegava la Imma.
