El detectiu més famós de Barcelona torna a la Ciutat Comtal 50 anys després de la seva primera aparició a Jo vaig matar a Kennedy. I no ho fa a qualsevol lloc. Ni més ni menys que al Moulin Rouge del Paral·lel, escenari d’intrigues, balls prohibits i amors clandestins. Cap lloc més adient per reviure a Pepe Carvalho.
Un teatre que ha vist passar vedettes, transformistes i l’art més transgressor, que va haver de desvincular-se de tot el que fes olor a rojo o comunista per sobreviure el franquisme. Un teatre que, mig segle més tard des que Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) va donar la vida a un personatge desencantat pel món fragmentat que habitava, obre les portes a la BCNegra.
Un anàlisi de les clavagueres barcelonines
La gent s’amuntega a l’entrada. Un rètol resa “aforament complet”. A l’interior, hi ha gent de peu a banda i banda. S’atenuen les llums i s’obre el teló. Carvalholandia dona la benvinguda als visitants. No és un parc d’atraccions. És un homenatge a l’obra del periodista i novel·lista que va convertir-se en el màxim exponent de la novel·la negra mediterrània.
I va fer-ho de la mà del seu alter ego fictici, Carvalho, “un àcrata al qual va adaptar la seva biografia personal per convertir-la en una crònica d’un país i en una novel·la policíaca”. Així el defineix Hernán Migoya Martínez, que ha signat els guions de dos còmics que adapten les obres de Montalbán.
Tot i que, com incideix el codirector del Congrés de Novel·la i Cine Negre de la Universitat de Salamanca, Àlex Martín, “Montalbán negava que ell escrivís novel·la policíaca”.
¿Què pensaria Montalbán?
1979, Barcelona. Ja no fa falta amagar-se per fer-se un petó o gaudir d’un espectacle de travestisme o cabaret. Desenes d’establiments abaixen persiana, però El Molino segueix girant. I el primer manuscrit de Montalbán veu la llum.
A l’actualitat, Rosa Mora modera l’esdeveniment. Parlen de l’Espanya desencantada. Es pregunta què pensaria el polièdric barcelonès nascut l’any de la victòria franquista en el rebautitzat barri del Raval de la situació actual. I és que Montalbán era un cirurgià de la societat barcelonina i els vaivens del seu temps.
Els ponents no tenen resposta. Ni tan sols George Tyras, que va entaular amistat amb el mateix Montalbán. Tyras és catedràtic de literatura espanyola contemporània, traductor i un gran expert en l’obra de l’escriptor, a més d’autor del volum Geometrías de la memoria. Conversaciones con Manuel Vázquez Montalbán.
“Per casualitat vaig llegir ‘Els mars del sud’ i vaig saber que volia conèixer l’escriptor”, explica. Va deixar a un costat la seva tesi medievalista i va començar una altra.
