L’Ajuntament de Barcelona ja va avisar que això passaria. “En el seu moment ja es va dir que era una obra d’art efímera”. Aquestes són les explicacions que ha donat el consistori a betevé, després de la retirada de l’escultura antiesclavista que s’havia col·locat a la plaça d’Antonio López. Segons les mateixes fonts, recollides per la televisió pública de la ciutat, l’obra ha estat traslladada en un magatzem municipal, pendent que l’artista la reclami i la reculli.
El 28 de gener Barcelona es va despertar amb aquesta escultura, que s’anomena Humanitat i mostra la figura d’un home amb caputxa abraçat a un os de peluix de la seva mateixa mida. L’autor, l’artista francès James Colomina, va declarar aleshores que la figura simbolitza el nen que tot adult porta dins, diu. Totes dues figures són de color vermell, un color que és marca de la casa de l’artista francès, que penja la seva obra, sempre d’aquest color, en espais exteriors i de forma improvisada. “És com un símbol de la relació positiva entre la diferència, on el color de pell, el gènere, la raça i la religió serien percebuts com una riquesa”, va dir.
En aquell moment es va justificar, al·legant que es tractava d’una acció reivindicativa amb motiu de l’aniversari de l’abolició de l’esclavitud a Espanya, un fet que es va aprovar a finals del segle XIX, sent un dels darrers països en decidir acabar amb aquesta pràctica. L’escultura se situava al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on fins al 2018 precisament hi havia una de la figura d’un traficant de persones de l’època colonial a qui encara es recorda, perquè la plaça encara du el seu nom. L’escultor ha fet aquesta acció “sense permís” de l’Ajuntament de Barcelona.
El consistori té feina pendent a fer, perquè el 26 d’octubre de 2018 el ple de l’Ajuntament va aprovar el canvi de nom de la plaça Antonio López pel d’Idrissa Diallo, un jove d’origen guineà que el 2012 va arribar a Espanya saltant la tanca de Melilla i va ser retingut al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, per no tenir els papers en regla. Dues setmanes més tard va ser traslladar a l’hospital, on va morir per una insuficiència respiratòria. Més de tres anys després, la plaça encara té el nom del traficant d’esclaus. Aquella va ser una votació que va comptar amb l’aval de comuns, ERC i CUP, l’abstenció de PSC i PDeCAT i el vot en contra de Ciutadans i PP.
