Viure - Tot Barcelona
Ismael Galancho, el nutricionista de Messi: «És un error creure que com més proteïna mengem, millor»

Ens trobem immerses en l’era de la proteïna. Anem al supermercat i ho veiem per tot arreu: iogurts, batuts, galetes, cereals… fins i tot aigua enriquida. Sembla que si no té l’etiqueta de “high protein”, ja no val la pena. Però, què passaria si tot aquest culte fos, en realitat, un error monumental que està afectant la nostra salut i la nostra butxaca? Preparat per la veritat?

La resposta ve de la mà d’un nom que tots coneixem, especialment si parlem de futbol. El seu nutricionista, l’home que ha guiat estrelles com Leo Messi, Luis Suárez o el mateix Ibai Llanos, trenca el silenci i destapa un secret a veus sobre aquest nutrient estrella. I no, no és el que penses.

Es tracta d’Ismael Galancho, un dietista especialitzat en nutrició esportiva, que acaba de llançar el seu nou llibre ‘Alto en proteína’ (Grijalbo). Galancho és clar i contundent: «És un error creure que com més proteïna mengem, millor». (Sí, nosaltres també vam quedar-nos de pedra). Per a ell, la proteïna és una eina, no una obsessió, i la majoria ja en consumeix més que suficient sense saber-ho.

La “febre proteica” no és només una moda passatgera per als que van al gimnàs. S’ha infiltrat en el nostre dia a dia, alterant la nostra percepció del que és una alimentació saludable. Galancho utilitza una analogia brillant per explicar-ho: imagina una galleda d’aigua. Un cop plena, per molt més que hi afegeixis, l’aigua es desbordarà i es perdrà. Amb la proteïna passa exactament el mateix: arribar a la quantitat necessària és clau, però afegir-ne més no té cap benefici addicional, només malgastes.

Aquesta idea errònia ens porta a creure que els productes amb més proteïna són automàticament més sans, ajuden a aprimar o a guanyar massa muscular per art de màgia. Res més lluny de la realitat. La proteïna és un nutrient indispensable per a tothom, no només per als culturistes. Sense una ingesta adequada, el nostre sistema immune pateix, la nostra pell es ressent i fins i tot se’ns pot caure el cabell. Però “adequada” no vol dir “excessiva”.

La veritat oculta: qui realment necessita més proteïna?

No, la resposta no és “tothom que respira”. Galancho ho té molt clar: l’augment d’ingesta de proteïnes és interessant per a esportistes o persones que busquen guanyar massa muscular o perdre greix. També és beneficiós en etapes específiques com el creixement en nens, en la gent gran, durant l’embaràs, la lactància i la menopausa. Fora d’aquests contextos, la majoria de nosaltres ja arriba a la quantitat necessària amb una dieta equilibrada. I no, triplicar o quadruplicar la ingesta no té cap sentit ni benefici extra. És un error que pot tenir les seves conseqüències.

De fet, concentrar-nos excessivament en la proteïna pot ser contraproduent. Un dels errors més grans és que el consum desmesurat de proteïnes sovint desplaça altres nutrients essencials. Pensem en la fibra, per exemple, que és tant o més important que la proteïna per a la pèrdua de greix i la salut intestinal. Si la nostra dieta es basa només en “més proteïna, més proteïna”, estem deixant de banda components crucials que el nostre cos necessita desesperadament.

La meva alerta: No tot és proteïna. La indústria alimentària ens enganya amb el ‘protein washing’, fent-nos pagar més per productes que no sempre són saludables.

I què passa amb la famosa dicotomia entre proteïna vegetal i animal? Galancho ens ho desmunta amb rapidesa. La proteïna és la mateixa, el que canvia és la resta de nutrients. L’origen animal sol aportar més greix, mentre que la vegetal és rica en fibra, antioxidants i antiinflamatoris. No es tracta de triar una o altra, sinó d’incorporar una varietat intel·ligent a la nostra dieta: productes de soja, pollastre, gall dindi, peix blanc o blau, i lactis desnatats o fermentats com el kéfir o el iogurt.

Els trucs amagats de la indústria i el “protein washing”

Aquí és on l’enginyeria de l’atenció de les grans marques juga un paper fonamental (i perillós). Ismael Galancho adverteix sobre el que ell anomena “protein washing“. La indústria alimentària, detectant la nostra obsessió per la proteïna, ha convertit aquest nutrient en un segell de màrqueting. Afegint proteïna a gairebé qualsevol producte, des de dolços fins a batuts, ens fan creure que són més saludables. Però atenció: molts d’aquests productes “alts en proteïna” són en realitat autèntiques porqueries, plenes de sucres, greixos trans i altres ingredients que no ens aporten res bo.

A més, aquests productes solen ser significativament més cars. Paguem un 50% o fins i tot un 100% més per un parell de grams extra de proteïna que, en molts casos, ni tan sols necessitem. Estem sent estafades. Hem de vigilar l’etiquetatge, no només la quantitat que es destaca en un gran rètol. Fixa’t en la quantitat per 100 grams o per ració, i avalua si el benefici real justifica el preu extra i els ingredients ocults.

Els errors continuen a taula, especialment amb els sopars i esmorzars. És un error pensar que a la nit la proteïna no importa o que cal menjar només un “plat verd”. Galancho assegura que és molt interessant incloure proteïna al sopar, ja que ens manté saciades durant les hores de dejuni nocturn i ajuda a la recuperació del cos. I a l’esmorzar? Sovint ens quedem curtes, amb un petit tros de pernil que no és suficient per arrencar el dia amb l’energia necessària. Fins i tot en el món del fitness, la idea de necessitar proteïna a cada àpat és un mite que s’ha de desterrar.

La Solució Definitiva: Deixa d’Enganyar-te

Per a una alimentació saludable i intel·ligent, hem d’allunyar-nos dels extrems. Redueix les carns processades (embotits, mortadel·la, salsitxes) i modera el consum de carn vermella. La clau és la varietat i la qualitat. Prioritza proteïnes de veritat, ja siguin vegetals o animals, i fuig dels productes ultraprocessats que et venen una fal·làcia de salut a preu d’or. No et deixis enganyar pel màrqueting agressiu que intenta capitalitzar la teva preocupació per la salut. El control de la teva dieta és a les teves mans, no a les de la indústria.

El temps s’esgota per reeducar-nos i deixar de caure en aquests paranys alimentaris. Les administracions han millorat, sí, però encara hi ha estratègies de màrqueting que, sense ser il·legals, porten a confusió. No esperis que la llei et salvi. Ara és el moment de ser conscients i exigents amb el que posem al nostre plat. La nostra salut i el nostre estalvi ho agrairan. Tens tota la informació a la mà per prendre la millor decisió. A què esperes per aplicar-la?

Comparteix

Icona de pantalla completa