El Palau del Baró de Quadras va ser dels primers habitatges de l’avinguda Diagonal, encara que el seu aspecte monumental poc ho faci sospitar avui. Construït a finals del segle XIX i reformat a principis del XX, l’edifici va arribar a mans del fill gran de Josep Quadras Prims, que li va voler donar un aire modern amb una remodelació. Descobrim aquesta joia modernista en una nova Visita privada a…, el cicle del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Es tracta d’un edifici amb el segell del reconegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1976. El va redissenyar per encàrrec de Manuel Quadras i Feliu entre els anys 1902 i 1906. Els primers plànols de l’obra daten del 1902 i la intervenció va començar l’any següent. En tres anys ja estava acabada i s’estrenava el nou aspecte el 1906.
L’edifici original havia sigut construït el 1882, com una construcció de quatre pisos d’alçada sol·licitada pel comerciant Bonaventura Babot Guillermo. Va durar poc en mans del primer propietari: dos anys després que fos edificat, l’immoble va passar a Josep Quadras Prims, i quan va morir se’l va quedar el seu fill gran, Manuel Quadras i Feliu.
Abans d’encarregar-li la remodelació del palau, Quadras i Feliu ja havia comptat amb Puig i Cadafalch per a les obres dels seus terrenys de Massanesuns entre els anys 1900 i 1903.
El palau fou una de les primeres cases construïdes a l’avinguda Diagonal. L’actual districte central de Barcelona naixia just en aquell tombant de segle i la burgesia s’hi va abocar decididament en busca de l’espaiositat, l’ostentació i la salubritat que no trobaven a l’atapeïda ciutat intramurs.
L’arquitecte va centrar els seus esforços a embellir l’edifici al màxim, tot i que només disposava de 12 metres d’amplada de façana. Això explica la profusió de detalls i la riquesa d’elements ornamentals. A la decoració s’hi pot detectar influències de l’arquitectura islàmica, a més del goticisme habitual en Puig i Cadafalch i de l’ús molt atractiu de ceràmica de colors.
En realitat el palau té dues façanes. La primera és la que dona a la Diagonal i està bastida amb pedra tallada. L’altra està a la banda del carrer Rosselló, i en aquest cas segueix la tipologia de la resta d’edificis de l’Eixample. Pel que fa a l’interior, l’organització és semblant a la de qualsevol palau gòtic: pati de lluïment, planta noble al principal i pisos superiors més senzills.
Només entrar-hi, el visitant pot admirar l’ampli pati central i la seva font d’estil andalusí, per després accedir des d’aquí a la resta de plantes a través d’una escalinata noble.
Al primer pis, destaca el saló amb vistes a la Diagonal. No només permet veure l’anar i venir de l’avinguda sense ser vist, sinó que també és un bon mirador de la veïna Casa de les Punxes. També sobresurt el menjador d’aquest immoble, amb tres columnes grans que separen el que havia estat el saló de la tribuna de la sala on compartir els àpats.
Actualment l’edifici, ubicat al número 373 de la Diagonal, és seu de l’Institut Ramon Llull. Des dels anys 80 fins al 2013 va acollir altres institucions culturals, com el Museu de la Música o la Casa Àsia, el que ha propiciat que alguns barcelonins encara l’anomenin amb aquests noms. Des de 2016 s’hi ofereixen visites guiades.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons el Palau del Baró de Quadras a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquesta web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
