Fa dues dècades llargues, des del novembre del 2001, que el Palau del Cinema, va deixar de projectar pel·lícules. La sala, propietat de l’empresa Balañá, ha estat tot aquest temps en desús. Però, després de tres anys d’obres, l’edifici podria tenir aviat una nova vida. L’edifici catalogat -amb el nivell C, bé d’interès urbanístic– acollirà oficines i uns baixos comercials força grans. Situat a la Via Laietana, 53, un carrer que s’està reformant, l’immoble ja llueix amb la façana històrica recuperada.
En conversa amb el TOT Barcelona, el president de l’associació de veïns i comerciants de la Via Laietana David González explica que la part de les oficines ja està acabada, tot i que l’entitat no sap si serà una o diverses les empreses que s’instal·laran en l’antic cinema. Els baixos comercials de l’equipament és la part més endarrerida de l’obra, amb planta baixa i soterrani. “Seran molt grans, de prop de 3.000 m². Ara mateix estan buits. No sabem si estan esperant llogar l’espai per fer la remodelació”, subratlla.
Una llicència per fer una gran rehabilitació
La reforma del Palau del Cinema l’ha impulsat la immobiliària Verpe i el projecte l’ha fet l’estudi d’arquitectura de Damián Ribas. En el seu moment, l’Ajuntament va explicar que la petició de llicència era per fer una gran rehabilitació i destinar la part superior de l’equipament a oficines i el local a peu de carrer a usos comercials. El projecte obligava a preservar la façana. Ara, des del consistori comenten que la llicència d’obres està concedida i en marxa i que l’ús que tindran les plantes pis serà d’oficines.
Del Pathé Palace al Palau del Cinema
La història de l’edifici com a cinema es remunta al 31 de març del 1923. Aquell dia, a la Via Laietana, 53 va obrir el Pathé Palace, que es va estrenar amb un programa doble Florian da en el blanco y La mujer del faraón. Durant la Guerra Civil, el cinema va ser col·lectivitzat per la CNT, recorda el blog La Barcelona de antes. Després del conflicte bèl·lic, la sala va reobrir i el juny de 1940, el nom del Pathé Palace es va canviar per Palau del Cinema. El 31 de març del 1961, la sala es va incendiar. El foc va destrossar tot el cinema, però a la façana no li va passar res. La remodelació es va fer molt ràpidament i el cinema va reobrir el 20 d’octubre del 1962. Des del 1977 fins que va tancar, el novembre del 2021, el Palau del Cinema va formar part de la cadena Balañá. El gener del 2011, el cinema va ser ocupat durant els dies previs a una vaga general, i el juny del 2013, centenars de persones van entrar-hi per fer-hi una projecció de Ciutat morta, el documental sobre el cas del 4F. Pel camí, ha quedat la intenció de Balañá de convertir el Palau del Cinema en multisales.
El renaixement del Palau del Cinema només és un dels edificis de la Via Laietana que es recuperen coincidint amb les obres de remodelació de l’artèria. El gener del 2024, la immobiliària Laborde Marcet indicava que l’avançament de la reforma del carrer havia permès revertir el tancament de negocis i la Via Laietana era un eix comercial amb molta projecció.
Ara, el president de l’associació de veïns i comerciants afegeix que s’està tornant a invertir a la Via Laietana i locals i edificis que estaven en desús tornen a tenir activitat o en tindran en un futur, i espera que finalment la Via Laietana torni a tenir trànsit de pujada i de baixada -tot i que de pujada el projecte no ho contempla- quan la remodelació s’acabi l’estiu d’aquest any, si no hi ha endarreriments. El juny passat, el TOT ja va explicar que un jutjat de Barcelona va tombar la reforma plantejada per l’Ajuntament. La sentència conclou que la tramitació del procediment del projecte urbanístic no va ser el correcte i per a dur a terme la pacificació hauria estat necessària una modificació del Pla General Metropolità (PGM), la qual cosa no es va fer. L’Ajuntament ha recorregut contra la decisió judicial.
L’estrena de l’edifici de CCOO
El novembre passat, per exemple, es va estrenar el nou edifici de CCOO, a la cantonada amb el carrer de l’Argenteria, després de 15 anys agonitzant. També està previst que Núñez i Navarro reformi l’antiga seu central de la Caixa, al carrer de Jonqueres, 2, cantonada amb la Via Laietana. Fonts de la constructora expliquen que ara mateix s’està fent una neteja interior, però la rehabilitació encara no ha començat. Segons Núñez i Navarro, el projecte encara no està assignat i l’Ajuntament confirma que no hi ha demanada cap llicència d’activitats. L’edifici és obra d’Enric Sagnier i es va construir entre els anys 1920-1922. D’estil modernista, és un bé cultural d’interès local. La constructora va comprar l’edifici a Colonial el 2002 per 25,2 milions d’euros i la intenció inicial era fer un hotel, però el projecte va topar amb el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT), que vetava fer més establiments hotelers al centre de la ciutat, entre altres prohibicions.
Un altre edifici que s’ha recuperat és el de Via Laietana, 26. Es tracta de la Casa Bartomeu Trias, construïda fa un segle per Francesc Guàrdia Vial i reformada per Núñez i Navarro. Batejat com a Pier 07, ofereix uns 6.000 m², dividits en vuit plantes, per a projectes innovadors i funciona com a hub empresarial vinculat a l’àmbit de la salut i ciències de la vida. González esmenta també l’obertura d’un centre de cotreball a la part final de la Via Laietana i el fet que el Palau de la Música Catalana s’ha quedat un local amb façana a Via Laietana per ticketing i altres activitats.
A l’espera del ‘hub’ empresarial a la finca de Correus
Un dels projectes més esperats pendents de recuperar-se a Via Laietana és el de l’edifici de Correus. Fa més de dos anys es va signar el conveni per recuperar la finca i convertir-la en un hub empresarial i d’atracció de talent vinculat a les noves tecnologies i a la digitalització. El van signar la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, propietària de l’immoble, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, que s’ha d’encarregar de la gestió i explotació. La idea era que el centre obrís l’any 2025 i hi treballessin unes 1.500 persones, però la proposta es troba paralitzada pel diferent valor de les taxacions fetes, entre 18 i 20 milions (segons els estudis fets pel Consorci) i més de 50 milions (segons Correus), han explicat fonts del Consorci. Com a ens públic, el Consorci no pot pagar més de la quantitat en la qual ha taxat l’immoble i ara està l’espera si pot negociar la compra de l’edifici a un preu raonable o acordar una cessió d’ús a llarg termini amb Correus perquè la inversió que s’haurà de fer serà elevada. Des del Consorci reiteren el seu interès a desenvolupar el projecte i en aquest sentit té pressupostat per al 2025 els imports necessaris per afrontar una possible compra.
