Feia gairebé quaranta anys que no s’hi feia cap intervenció integral i el seu estat reclamava a crits començar a posar fil a l’agulla. Aquest és l’objectiu d’una nova licitació de l’Ajuntament a mig any de les eleccions municipals, prou ambiciosa i en un espai més que emblemàtic de la ciutat, la plaça Reial. Així, l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IPUQV) ha tret a licitació el Projecte bàsic i executiu de restauració de les façanes i sota porxos de la plaça Reial. Una iniciativa que feia temps que rondava però que havia quedat aturada i que ara posa ja la primera pedra per una futura rehabilitació integral de la plaça per evitar la degradació de l’espai.
De fet, el projecte de rehabilitació hauria d‘haver començat a mitjans del 2025 per enllestir les obres el 2027, però el més calent és a l’aigüera i tot just es licita ara la redacció del projecte. És a dir, un projecte que descrigui, segons l’expedient de la Direcció Tècnica de l’IPUQV al qual ha tingut accés el Tot Barcelona, “els treballs necessaris per a l’execució de les obres de restauració de les façanes, els paraments de les plantes baixes i els sota porxos, de tot l’àmbit de la plaça Reial, el carrer de Colom i el passatge Madoz”. Tot plegat seguint les directrius que es van establir en el Pla d’actuació redactat el juliol de 2023 i que semblava dormir el son dels justos. Una redacció d’un projecte en la qual el consistori preveu gastar 99.026,42 euros, IVA inclòs, i la licitació s’ha d’enllestir en quatre mesos a tot estirar.
“Valor històric”
Atès l’informe de necessitat, la direcció tècnica de l’urbanisme de l’Ajuntament ressalta que la plaça Reial és “una plaça amb valors històrics, culturals i de memòria”. De fet, la qualifiquen de “testimoni de la història de la ciutat, amb valors arquitectònics” perquè “és una peça unitària que té valor en si mateixa, i també significatius, perquè sintetitza les fortes transformacions de finals del segle XIX, segle XX i les dues primeres dècades del segle XXI”. De fet, el Conjunt de la Plaça Reial està inclòs en el Catàleg de Patrimoni Històrico-artístic de la ciutat de Barcelona com a BCIL, bé cultural d’interès local. A més, és un lloc amb temples amb sales com ara el Karma, el Sidecar o el Taxidermista, ara una hamburgueseria.
De fet, la plaça Reial és de l’any 1848, i es va concebre en un pla per esponjar la Rambla i regenerar el teixit urbà, aprofitant els terrenys sorgits de la desamortització de 1835. Des d’aleshores, la plaça Reial ha sofert diferents intervencions en el seu espai lliure públic. En aquest sentit, el plec de prescripcions remarca que la plaça ha anat canviant de fisonomia, un fet que ha suposat el desgast i interessos contraposats perquè moltes edificacions eren d’iniciativa privada. El consistori recorda que la darrera d’aquestes actuacions -que es va dur a terme entre l’any 1982 a 1984- coincideix també, amb la darrera intervenció unitària de rehabilitació del conjunt de les façanes dels edificis que conformen la plaça.
La reforma de l’espai que ha de plantejar el projecte no està desemparada. Ans al contrari, hi ha una munió d’estudis anteriors i planejaments que remarcaven la necessitat de la reforma. Així, el plec de prescripcions tècniques inclou l’estudi Plaça Reial. Reflexió utilització espais (IMPU 2013); l‘estudi Paisatge. Instrucció paisatgística intervenció sota porxos (IMPU 2017); un estudi de les Façanes estat original (IMPU 2017); un document titulat Anàlisi dels usos existents (IMPU 2022); un informe d’impacte sobre patrimoni arqueològic (Servei Arqueologia Barcelona 2022) així com un Aixecament esquemàtic de les façanes de la plaça i dels accessos principals i el Pla d’actuació de la restauració de la Plaça Reial (IMPU 2023).
Perill de conservació
L’expedient administratiu admet que les intervencions fetes no han estat necessàries perquè “amb el pas del temps s’ha anat fent evident en l’estat de conservació de les seves façanes, tant des de la perspectiva del manteniment i solidesa dels paraments i elements constructius, com per les transgressions que han sofert la composició i els elements originals”. Així raonen que “es detecten finques amb problemes de conservació, despreniments puntuals, bufats als revestiments, entre altres situacions”.
A més, subratllen que la vida que ha patit la plaça en els darrers 37 anys ha deixat delmada l’estructura de l’espai. “La intensitat en els usos que hi conviuen ha impactat també accelerant el desgast en la conservació de la plaça”, asseguren els tècnics de l’ajuntament. En aquest sentit, recuperen el Pla d’actuació de fa tres anys en què es feia “una anàlisi per trams i tipologies de façana, identificant-ne els materials i detectant-ne les principals lesions, a la vegada que en proposa l’actuació a realitzar i en fa una valoració econòmica”.
La idea de l’Ajuntament és que s’aprofiti el Pla d’actuació pel projecte d’execució que ha de ser la base de la reforma i que respecti un mínim denominador urbanístic. Per tant, que qualsevol reforma s’adapti a una proposta d’igualtat d’imatge. Seguint aquest fil, la direcció tècnica de l’ajuntament avisa que del Pla també “se n’extreu que per poder garantir la correcta preservació dels valors patrimonials del conjunt de la Plaça Reial (històrics, arquitectònics, significatius) resulta imprescindible que l’obra de restauració de les seves façanes es faci de manera unitària i homogènia“. És a dir, que el projecte contempli una reforma equitativa del conjunt. Sembla que el primer pas per reformular la plaça Reial ha començat una llarga singladura.
