La reforma de la Rambla, un dels projectes estrella del govern de Jaume Collboni, hauria d’encarar el darrer any i escaig d’obres. La previsió de l’executiu socialista és que les feines acabin la primavera del 2027, abans de les eleccions municipals. Des del novembre passat, els operaris ja treballen en trams del tronc central, juntament amb la remodelació de punts del costat Raval, com davant del Centre d’Arts Santa Mònica i el restaurant Núria. Més enllà dels canvis urbanístics, amb una reducció de l’espai destinat als vehicles i l’eixamplament de les voreres, la transformació posa el focus en la preservació del patrimoni, com el mosaic de Joan Miró, els fanals de quatre o cinc braços o la font de Canaletes.
El mosaic de Joan Miró es restaurarà
Inaugurat el 23 de desembre de 1976, el mosaic de Joan Miró i el ceramista Joan Gardy-Artigas, amb la col·laboració dels tallers Escofet, es va construir amb la tècnica del terratzo, amb uns 6.000 panots de forma quadrangular de 10 centímetres de costat que inclou els colors negre, blanc, vermell, blau i groc. En aquest moment, encara no s’ha intervingut en el mosaic, que té algunes parts deteriorades. Fonts municipals detallen al TOT Barcelona que es farà un estudi per avaluar l’estat amb què es troba. Mentre s’executen les obres en el paviment més pròxim, es cobrirà i quan acaben es restaurarà allà mateix, a càrrec d’una empresa especialitzada.
Sembla que aquesta setmana desapareixeran definitivament els dos últims fanals clàssics de la Rambla, just davant de la Boqueria. I això sí: no deixeu de llegir els plafons que hi ha instal·lat l’Ajuntament, proclamant que “preservem el patrimoni”. pic.twitter.com/VsboOfaFiu
— Coordinadora Pro Museu Transport de Barcelona (@MuseuTransport) January 26, 2026
Es preserven els fanals de quatre o cinc braços, la resta no
Aquesta setmana, els treballadors han retirat els darrers fanals clàssics de la Rambla, a l’altura del metro Liceu, on l’estiu passat es van reposar els pinacles centenaris de l’estació. Ho alertava, per exemple, la Coordinadora Pro-Museu del Transport de Barcelona. Des de l’Ajuntament, confirmen que els “fanals històrics” sense braç ja no es tornaran a col·locar després de l’obra i “quedaran sota custòdia de l’àrea d’enllumenat públic de l’Ajuntament”. La raó és que, tot i els anys que feia que eren a la Rambla, no eren originals sinó rèpliques.
En canvi, sí que es preservaran els fanals de quatre o cinc braços en els àmbits on es localitzaven les portes de la muralla medieval i que coincideixen, en molts casos, amb els espais més grans que s’estan creant amb la reforma: el portal de Santa Anna, Portaferrissa, el portal de la Boqueria, el portal de Trencaclaus i el portal de Framenors. En tots aquests punts, les referències arqueològiques esmenten que se senyalitzava amb la instal·lació de quatre fanals en cada cas. Un altre fanal que es conservarà és el que està al capdamunt de la Rambla, davant del bar Zúrich. D’estil art deco, formava part d’un projecte de Josep Puig i Cadafalch per urbanitzar la plaça de Catalunya, però no es va executar mai. El disseny és de l’arquitecte Félix de Azúa, i dels vuit fanals previstos, només se’n va fer un.
Enllumenat contemporani
A la resta del passeig més emblemàtic de la capital catalana s’instal·larà un nou model de fanal que ja es pot veure en l’àmbit de Colom-Santa Madrona, a Drassanes, el primer que es va reformar. Fonts del consistori expliquen que es tracta “d’un model contemporani, especialment dissenyat per al projecte de transformació de la Rambla”. La intenció és unificar els elements de lluminàries del carrer, però que a la vegada funcionin com a suport únic de banderoles, senyals de trànsit i altres elements urbans que estan a la via pública.
La font de Canaletes, tapada
Des d’Amics de la Rambla, el gerent de l’entitat, Xavi Masip, fa valdre que un altre element que es recuperarà és la font de Canaletes. L’Ajuntament confirma que es restaurarà in situ. Ara mateix, la font està tapada perquè no es malmeti mentre s’executen les obres del costat. La font de Canaletes, l’espai en el qual els seguidors del Barça celebren els títols del club, es va instal·lar el 1892. És obra de l’arquitecte Pere Falqués. De fonts com la de Canaletes, n’hi ha 16 més en diferents punts de la ciutat. Totes tenen quatre aixetes i estan coronades amb un fanal amb quatre braços.
Masip recorda que a la Rambla hi ha també dues fonts Wallace. Una, original, era davant de la rambla de Santa Mònica i amb la reforma s’ha traslladat a tocar de la Foneria dels Canons, que hauria de reobrir com a Centre Digital d’Arts de Catalunya el 2028, quan s’hagi remodelat l’interior. L’altra, que tradicionalment s’ha vist a la rambla dels Caputxins, s’ubicarà a l’altura de carrer de Colom. Segons el gerent d’Amics de la Rambla, aquesta segona font no és original, ja que va quedar destrossada pel xoc d’una furgoneta i se’n va fer una rèplica. Les fonts Wallace fan referència a Richard Wallace, un filantrop anglès, que va encarregar el disseny a l’escultor Charles-Auguste Lebourg amb l’objectiu de regalar una font a la ciutat de París per la guerra francoprussiana.
Els monuments de Pitarra i Colom
Durant les obres del costat Besòs de la Rambla, també s’ha aprofitat per restaurar en l’escultura dedicada a l’escriptor i dramaturg Serafí Pitarra, segons l’Ajuntament. El monument es va projectar el 1896, però no es va inaugurar fins al 1906. Obra de l’arquitecte Pere Falqués i de l’escultor Agustí Querol, durant la remodelació del passeig també s’han tret les escales que abans hi havia en la base de l’estàtua ha explicat el gerent d’Amics de la Rambla. A més, l’Ajuntament també farà en un futur una reforma integral del monument a Colom, ja que l’envelliment de l’obra s’ha accelerat per “la baixa qualitat dels materials dels diferents elements, el punt d’ubicació, la climatologia i els agents atmosfèrics”, i pintarà, netejarà i repararà els quioscos.
‘L’antifaç’ de Brossa i la placa d’en Josep Sunyol
La reforma de la Rambla ha obligat a retirar algunes plaques que estaven incrustades en el paviment per preservar-les. Masip cita L’antifaç, de Joan Brossa. Situada a la part alta de la rambla de Sant Josep, la placa es va col·locar el 1991 quan el FAD (Foment de les Arts Decoratives) va entregar el premi Sebastià Gasch a la Rambla. Altres plaques que no es perdran amb la remodelació seran la del centenari del naixement de l’expresident del Barça, Josep Sunyol, assassinat pel franquisme el 1936, a l’altura de la Rambla, 133, i la de la llegenda de la font de Canaletes en la qual es pot llegir: “Si beveu aigua de la font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona, i per més lluny que us n’aneu, tornareu sempre”.
La intenció de l’Ajuntament és que en un futur la Rambla esdevingui un pol cultural. A més de recuperar la Foneria dels Canons, reobrirà el Club Capitol com a teatre, dos equipaments que se sumaran al Palau de la Virreina, el Centre d’Arts Santa Mònica, el Gran Teatre del Liceu i el Teatre Poliorama, entre altres. En canvi, no se sap què passarà amb el Teatre Principal. L’edifici havia de reformar-se i reobrir com a espai escènic. Ja fa quatre anys que es va aprovar el Pla Especial Integral i de Millora Urbana i es van concedir les llicències d’obres, però l’immoble està molt deteriorat i la transformació, que impulsava l’hoteler José María Trenor, mai va arribar a començar.
