Ramblejant amunt i avall de les Rambles, molts barcelonins potser no se n’han adonat mai, però a la coneguda avinguda hi ha dos tipus de fanals diferents. Uns són més senzills, amb un sol fanal i els altres son canelobres amb cinc fanals. Però, per què hi ha dos tipus diferents en una mateixa via? Doncs resulta que aquesta diferenciació té un sentit i la ubicació dels fanals és la resposta.
Ubicació dels fanals, la clau
Allà on hi ha els fanals de cinc llums és on hi havia antigament, fins a l’enderroc de les muralles, una de les portes de Barcelona. Així, començant des de plaça Catalunya i anant en direcció a Colom, veureu un total de cinc fanals de cinc puntes.
A mà dreta, el primer que trobareu és on hi havia la Porta de Santa Anna, una mica més avall, a tocar de la Porta Ferrissa -on comença el carrer amb el mateix nom-, en trobareu un altre. El tercer fanal és a l’alçada de la Boqueria, perquè on ara hi ha el mercat també hi havia una de les portes d’entrada a la ciutat. El següent fanal el trobareu al tram on hi ha l’edifici del teatre Principal i el carrer Escudellers, on es trobava la Porta de Trenta Claus. Finalment trobareu el darrer fanal a tocar del monument a Colom, on hi havia la Porta de Framenors.
Tot i això, també hi ha un fanal diferent, i és el que corona la Font de Canaletes, que té quatre llums. Aquest model, anomenat font fanal, va ser creat per l’arquitecte municipal Pere Falqués l’any 1889. En total a la ciutat n’hi ha 16 més d’idèntiques. Es poden trobar en places, jardins i carrers de 8 districtes.
Siguin d’un o de cinc fanals, amb Font o sense, una altra dada curiosa és que a Barcelona hi havia enllumenat per oli des de 1752 i l’enllumenat per gas, el primer d’Espanya, es va iniciar l’any 1842. Però el més interessant és que aquesta il·luminació amb gas va durar fins als anys seixanta del segle XX, quan es van anar substituïnt pels actuals d’elèctrics.
Un fanal únic, per què?
A part dels dos tipus de fanals -i un amb Font- que hi ha al llarg de les Rambles, al capdamunt, al principi de l’avinguda, n’hi ha un de molt especial que destaca pel seu estil art déco. Aquest fanal formava part d’un frustrat projecte de Josep Puig i Cadafalch per a la plaça de Catalunya. L’arquitecte va guanyar un concurs públic per la urbanització de la Plaça. El projecte, però, no es va arribar a realitzar mai.
Finalment va ser Francesc de Paula Nebot qui va guanyar un nou concurs per urbanitzar la plaça i va decidir mantenir la distribució dels fanals de Puig i Cadafalch. El fanal va ser dissenyat per l’arquitecte Félix de Azúa i es va encarregar a la firma Biosca & Botey la seva construcció. El projecte va tenir molts canvis i, dels vuit fanals que preveia el projecte original, únicament se’n va fabricar un, que és el que ara es pot veure al principi de La Rambla.
Originalment, aquest fanal es va ubicar en una rotonda que havia al capdamunt de La Rambla coincidint amb l’inici de l’Exposició Universal de 1929 i, després d’alguns canvis d’ubicació per les modificacions urbanístiques que ha patit l’inici de La Rambla, es va situar on és actualment.
