La Trinitat Vella té 432 habitatges amb patologies estructurals greus. Moltes persones viuen en pisos apuntalats, com es pot veure en la imatge principal d’aquest article. La problemàtica no es dona únicament en aquest barri de la ciutat. En el conjunt de Barcelona, hi ha uns 8.000 pisos amb patalogies greus, amb el Besòs i el Maresme al capdavant, amb uns 5.000 habitatges, segons les dades que va donar a conèixer a finals de l’any passat la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). A un any de les eleccions municipals, el govern de Jaume Collboni ha decidit impulsar el Compromís per la Trinitat Vella, amb l’objectiu de rehabilitar en un futur 432 habitatges i 29 locals d’un total 75 edificis.
La maquinària municipal que ara s’engega a la Trinitat Vella en l’àmbit de la regeneració urbana coincideix amb una altra fita destacada per aquest barri del districte de Sant Andreu. La setmana vinent, està previst que reobri un equipament emblemàtic, el Centre de Vida Comunitària, després d’estar tancat prop de tres anys i mig. El gener del 2023, deu mesos després de la inauguració, l’edifici va haver de clausurar-se per la presència de formaldehid, una substància tòxica, que ha fet necessari l’aplicació de diferents tractaments, entre els quals en destaquen l’aplicació d’una pintura específica -en tot l’edifici- que captava la substància tòxica i la millora dels sistemes de ventilació i climatització per tal que el formaldehid “s’evaporés més ràpidament”, ha explicat la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva. L’Ajuntament ha prioritzat abans de reobrir garantir la seguretat dels treballadors i els usuaris. L’edifici obre amb uns nivells de formaldehid que no suposen cap risc per a la salut de les persones. I la idea és que cada sis mesos es facin mesuraments.
Un parc “envellit” i una rehabilitació “urgent”
El Compromís per la Trinitat Vella passa inicialment per crear una taula que faci el seguiment de les reformes i les “ajusti a les necessitats reals” del territori. De la taula, a més de representants de diferents àrees de l’Ajuntament, en formen part entitats veïnals del barri. Segons Villanueva, el parc d’habitatges de la Trinitat Vella “està envellit i afectat per dècades de manca de manteniment”, i ha remarcat que la rehabilitació és quelcom “prioritari i urgent”. En termes semblants, s’ha manifestat la presidenta de l’associació de veïns, Manoli Martínez, que ha xifrat fins a un 35% els blocs amb patologies. La major part dels edificis de la Trinitat Vella són de l’època de la dictadura franquista. La taula es reunirà tres cops a l’any, el primer dels quals serà al juny.
El novembre em vaig comprometre amb veïns i veïnes de Trinitat Vella que, així com @ERCbcn havia aconseguit compromís per dignificar el Besòs i el Maresme, ho faríem per ells. Avui, ja arrenca ❤️ i ho seguirem. Gràcies a la feina, @rosasuri @sapoconcho. https://t.co/Njwok2SRL2 pic.twitter.com/j7HYbTKj63
— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) May 26, 2026
ERC va pactar amb el govern inversions per al 2026
La presidenta d’ERC a l’Ajuntament, Elisenda Alamany, ha recordat que el novembre del 2025 es va comprometre a impulsar la regeneració urbana de la Trinitat Vella. El març passat, els republicans van presentar un prec en el plenari que va ser acceptat pel govern, però l’alcalde el va condicionar a disposar de pressupostos de la Generalitat. Finalment, ERC donarà suport als comptes de l’executiu de Salvador Illa, la qual cosa permetrà inversions per valor de més de 600 milions per a Barcelona. “Vam pactar amb el govern que una part del pressupost municipal d’enguany aniria destinat a la rehabilitació d’habitatges d’aquest barri. Un deute que aquest Ajuntament tenia des de feia anys i que per fi es materialitza amb un compromís com el que va impulsar ERC al Besòs-Maresme. Celebrem que, després d’insistir i treballar, comencem a posar fil a l’agulla”, ha valorat el regidor Jordi Coronas.
Perseverança veïnal, diu Junts
Des de Junts per Barcelona, la consellera-portaveu a Sant Andreu, Ximena Gadea, ha valorat positivament que “finalment” es faci un pas per abordar la greu situació estructural que pateixen molts habitatges de la Trinitat Vella. “La situació de la Trinitat Vella és probablement una de les expressions més clares de desigualtat urbana que encara té Barcelona… Hi ha desenes de blocs amb patologies estructurals greus, aluminosi, humitats, esquerdes i habitatges apuntalats des de fa anys”. En opinió de Gadea, si ara existeix un compromís per desencallar la situació dels habitatges del barri és per “la pressió, la perseverança i la feina sostinguda del moviment veïnal, especialment de l’Associació de Veïns i Veïnes i de la Taula Veïnal de la Trinitat Vella, que fa anys que alerten de la situació i reclamen solucions reals. També hem impulsat aquesta reivindicació des de l’àmbit institucional perquè la situació del barri entrés definitivament a l’agenda política de la ciutat”.
Per a la regidora de Sant Andreu, el Compromís per la Trinitat Vella és un pas per garantir la seguretat, la qualitat de vida i la dignitat del veïnat. No obstant això, de moment, encara “no hi ha un pressupost específic ni un calendari clar d’actuacions”, ha destacat Gadea. El govern ha dit que el pressupost que es destini a les obres sortirà del mateix Ajuntament, de fons europeus i del pla d’habitatge de l’Estat.
Un equipament que reobre després de tres anys i mig
Amb un barri amb les rendes força baixes, la construcció del Centre de Vida Comunitària va suposar dotar la Trinitat Vella d’un equipament emblemàtic molt necessari. Les obres van costar uns 6,7 milions. La presència del formaldehid va obligar a tancar-lo fa quasi tres anys i mig, però els serveis que oferia s’han continuat desenvolupant en altres edificis. La feina municipal per reobrir-lo ha estat llarga. A partir del dilluns, 1 de juny, s’hi faran els primers tallers de cuina i costura, i al juliol s’hi traslladarà el casal de dones. La resta dels serveis ho faran al setembre. Entre altres, hi haurà els serveis socials, la Sala Jove, el punt de treball als barris de Barcelona Activa, el servei d’interculturalitat i el Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD).
