El govern de Jaume Collboni ha reconegut la trajectòria de Josep Antoni Acebillo, un arquitecte molt reconegut, artífex de plans urbanístics durant els Jocs Olímpics del 92 i arquitecte en cap de l’Ajuntament quan Pasqual Maragall era alcalde. Els darrers anys, Acebillo, havia estat notícia perquè s’havia querellat contra l’alcaldessa Ada Colau i l’extinenta d’alcaldia d’Urbanisme Janet Sanz per les superilles. El cas no va tirar endavant, ja que la justícia va arxivar-lo.
Acebillo suma un currículum molt important. Va ser director del servei de projectes urbans de l’Ajuntament entre els anys 1981 i 1987. Posteriorment, entre 1988 i 1994, es va convertir en director tècnic de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística, l’organisme que es va encarregar de les obres olímpiques. També va participar en el disseny d’altres grans projectes urbanístics, com el Fòrum de les Cultures. I entre el 1994 i 2011 va ser conseller delegat de l’empresa Barcelona Regional.
“Un gran arquitecte, un gran urbanista i un gran barceloní”
Collboni ha definit Acebillo com “un gran arquitecte, un gran urbanista i un gran barceloní”. També ha destacat que “Josep Antoni Acebillo va redefinir Barcelona i ens va ensenyar a mirar-la amb ulls d’arquitecte i d’urbanista”. “Sense ell, la Barcelona d’avui no seria tal com és”. A l’homenatge, no hi havia cap representant del grup municipal de Barcelona en Comú.
Malversació, frau de subvencions i delicte urbanístic
Acebillo, juntament amb els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas, va querellar-se contra Colau i Sanz per malversació, frau de subvencions i delicte urbanístic. La querella es va arxivar diverses vegades, El desembre del 2023 per l’Audiència de Barcelona, el setembre del 2024 pel Tribunal Suprem, i a finals del 2025, de nou per l’Audiència de Barcelona.
Acebillo va criticar públicament les pacificacions del govern de Colau. Va arribar a dir que era un disseny “cutre” i “demagògic”. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme li va respondre que l’urbanisme actual no necessitava “receptes antigues”. Diverses sentències judicials van rebutjar les superilles de l’Eixample, com la de Consell de Cent, perquè la remodelació del carrer es va tramitar com una obra ordinària, quan s’hauria d’haver fet una modificació del Pla General Metropolità.
