L’executiu de Jaume Collboni ha decidit com serà la seva política urbanística de Barcelona. L’alcalde insisteix que cal incorporar verd, ara sota el concepte d’“urbanisme climàtic”, que fa referència a la transformació urbana de la ciutat “tenint en compte la salut de les persones i la ciutat”. La prioritat del PSC és recuperar “espais oblidats” entre edificis, interiors d’illa, solars o places. Així s’estipula en el Programa d’Espais de Proximitat i Interiors (PEPI), presentat aquest dimecres en el marc del Pla Clima. L’objectiu, diu el consistori, és augmentar “la qualitat de l’espai públic” de determinades zones “en desús” mitjançant polítiques “que no siguin provisionals”. Un distanciament de les urbanitzacions de Colau. “Una nova etapa”, ha dit l’alcalde sense cap al·lusió a la seva antecessora.
El consistori actuarà en 71 solars de la ciutat, que dotaran de verd un total 22,3 hectàrees, l’equivalent a l’espai sencer del parc de la Ciutadella, segons l’alcalde. Les actuacions al sòl són l’epicentre d’un projecte que també “fa valdre” les parets mitgeres i les cobertes. El pla contempla la reurbanització de 60 parets i 10 cobertes d’escoles bressol. Tot plegat suposa, segons el càlcul de l’Ajuntament, 357 actuacions i una inversió de 150,33 milions d’euros en quatre anys.
Recuperar “retalls” perduts
El pal de paller de la nova urbanització és la recuperació dels “retalls” que estan perduts per la ciutat, com ara cantonades, espais abandonats o els famosos interiors d’illa. La primera tinenta d’alcaldia i responsable d’Urbanisme, Laia Bonet, els descriu com espais “que ni ens adonem que hi són”. Amb aquest objectiu, l’executiu de Collboni actuarà al llarg d’aquest mandat en 18 interiors d’illa –en campanya va prometre fer-ne 30 en dos anys a l’Eixample–, dels quals 10 seran nous i 8 es “dignificaran”. L’Ajuntament, que ha avançat la transformació de tres interiors nous a Horta, el Guinardó i Sant Andreu i la millora de tres més a l’Eixample, manté que encara s’estan negociant quins altres espais es reurbanitzaran.
Preguntat per la promesa electoral de fer 30 interiors d’illa a la trama Cerdà, Collboni nega que hagi “repensat” la seva aposta, si no que ha decidit “incorporar” noves zones d’altres barris. L’alcalde admet, en tot cas, el “la dificultat urbanística” de transformar determinats espais. L’eix Besòs de la ciutat és el que en surt més beneficiat, amb una cinquantena d’actuacions a Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. A l’Eixample es preveuen 33 actuacions, unes 37 més seran a Sants-Montjuïc i 27 més a Ciutat Vella. Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi són els districtes amb menys intervencions, 23 en cadascun d’ells.
Un pla “compatible” amb les superilles
L’executiu socialista defensa que el programa neix amb vocació d’allargar-se en el temps i remarca que Barcelona té 100 hectàrees de sòl pendents de transformar. Això no vol dir que només es pugui intervenir aquests espais, sinó que aquest és el volum de sòl que ja compta amb categoria urbanística d”eix verd’ i, per tant, són espais que ja podrien començar una urbanització.
Collboni fa punt i seguit a les polítiques d’eixos verds d’Ada Colau, sense ganes de polemitzar-hi públicament i remarcant que el nou pla “no contradiu les polítiques d’anteriors governs” ni tampoc suposa una “esmena” a les superilles dels Comuns. “Barcelona és una ciutat pionera a pacificar carrers des de la primera etapa de la democràcia. Anem en aquesta línia, la de fer la ciutat més amable i més verda. Amb diverses actuacions i amb vocació de permanència, canviant espais ja madurs perquè siguin confortables”, ha tancat el debat Collboni.
