L’Ajuntament de Barcelona salvarà les cases icòniques del passatge d’Aloi, al barri de Navas, a tocar del passeig de Maragall. El plenari del districte de Sant Andreu va aprovar per unanimitat -Junts, PSC, Barcelona en Comú, ERC, PP i Vox- aquest dimecres una proposició del grup de Junts per Barcelona que insta al govern de Jaume Collboni a iniciar els tràmits per modificar puntualment el Pla General Metropolità (PGM), la qual cosa permetrà desafectar les finques d’aquest passatge i evitar que desapareguin.
✅ La consellera @menagadea proposa al govern del Districte una modificació puntual del PGM per desafectar les cases del Passatge Aloi, atenent la petició del veïnat i la riquesa del seu passat històric.
— Junts Sant Andreu 🎗 (@JuntsxStAndreu) May 14, 2025
🟢 S’aprova la proposició de @JuntsxStAndreu ! Aconseguim l’acord de tots… pic.twitter.com/9LLZKxsUlR
El conseller del govern, Antonio Fortes (PSC), va informar que ja s’ha encarregat a la direcció de planejament l’inici dels tràmits per dur a terme la modificació puntual del PGM, i que des del districte es treballa per garantir la continuïtat i protecció del passatge d’Aloi, que té més d’un segle. L’executiu del PSC va tenir una primera reunió amb els veïns el 14 de març i en dues setmanes hi ha prevista una trobada tècnica de seguiment sobre la modificació del PGM. Els tràmits de les modificacions de planejament són llargs.
Un teixit urbà consolidat i arrelat
La consellera de Junts Ximena Gadea explica que “les 11 cases” del passatge, com són conegudes popularment, es troben afectades “per una reserva urbanística” inclosa en el PGM del 1976, que és el que està vigent a la ciutat. Aquesta reserva urbanística, de fa prop de 50 anys, preveu que les cases desapareguin. Segons Gadea, la transformació prevista en el PGM no s’ha desenvolupat en dècades “i avui ja no respon a cap necessitat ni prioritat urbana”. La consellera considera que el passatge d’Aloi forma part d’un teixit urbà consolidat i amb arrelament veïnal. I les seves finques representen “un exemple d’habitatge tradicional amb un valor patrimonial, social i arquitectònic reconegut per veïns, entitats i urbanistes”.
“Una situació d’indefensió”
L’afectació de les cases provoca actualment “una situació d’indefensió” als residents o propietaris, ja que “no poden rehabilitar les seves llars, accedir a ajudes públiques o garantir la seguretat jurídica dels habitatges”, alhora que també “posa en risc la conservació patrimonial”, afegeix Gadea. La iniciativa aprovada al districte de Sant Andreu inclou que tot el procés compti amb la participació activa del veïnat i dels grups municipals.
Prop de 50 anys d’afectació
En el plenari del dimecres hi van ser presents tres veïns del passatge d’Aloi, l’Albert Poch, el Jordi Domingo i l’Afred Puig. Aquestes persones van agrair la petició de l’associació de veïns, que demana que es desafecti la zona i “es preservi la barriada de les 11 cases”. En alguns casos, aquests habitatges han passat d’avis a pares i de pares a fills i la situació urbanística que pateixen els provoca “incertesa” de cara el futur. “Són quasi 50 anys d’afectació. No s’ha fet ni s’ha proposat mai res”. Tampoc no hi ha la cura necessària de l’espai. Els veïns no s’atreveixen a invertir per millorar les seves cases i el passatge s’ha anat degradant. “S’ha convertit en un passatge una mica abandonat”.
Segons la Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, el passatge d’Aloi es diu així en memòria d’en Jaume Aloy i Romaní (1836-1898), rajoler i propietari dels terrenys. L’any 1875, Aloy va sol·licitar construir un forn de coure de ceràmica i un dipòsit d’aigua prop de la Casa Ferrer, a la carretera de Sant Joan d’Horta. Dos anys, després, el 1877, el propietari va urbanitzar la seva finca i va crear tres passatges: el d’Aloi, Constància i Porvenir (que actualment és el carrer de Capella), detalla l’associació de veïns del barri de Navas en una publicació. El 1878, en Pere Aloy, fill del Jaume Aloy, va construir les 11 cases del passatge d’Aloi, de les quals sis eren cases grans i cinc eren petites. Amb l’obertura del carrer de Sant Antoni Maria Claret, algunes de les cases del passatge del Porvenir es van enderrocar i el mas de la família Aloi va desaparèixer els anys 90.
