A inicis del segle XX, Espanya assumia la fi de l’imperi espanyol, amb la pèrdua de les colònies americanes, i Barcelona, concretament, encara notava els efectes de la Setmana Tràgica (1909). Aquells primers anys de segle són tot just l’inici del turisme que ara coneixem, malgrat que amb matisos. No era un turisme de masses ni de grans empreses multinacionals, sinó una opció a petita escala que les principals economies de la ciutat aprofitaven per diversificar els seus diners. Barcelona no volia turistes de classe mitjana, una idea que irromp dècades més tard amb l’aparició de l’estat del benestar i les pagues extres. En aquella època, Barcelona volia vendre’s a la burgesia internacional.
Un espot de 1912, que l’antropòleg urbà José Mansilla ha recuperat per als seus alumnes, mostra exactament aquesta realitat. “És un fragment molt interessant perquè mostra quina Barcelona es volia mostrar en aquella època i quin tipus de visitant es volia atraure. No es veu una Barcelona massificada, ni amb persones de classe treballadora. Tampoc apareix el Raval o les fàbriques, el principal motor econòmic d’aquella època. Només feia tres anys de la Setmana Tràgica i hi havia una crisi de pistolerisme. Es volia atraure un públic burgès i es venia la ciutat com un espai de seguretat i monumentalitat“, explica l’antropòleg en conversa amb el Tot Barcelona.
El vídeo, que el professor també ha compartit a les xarxes socials, mostra els edificis de la Duana com un exemple del “poder de l’estat”. El vídeo també mostra un parc de la Ciutadella sense gent, una mena de “jardí burgès” amb fonts majestuoses. I en un moment concret, apareix el parc d’atraccions del Tibidabo amb petits burgesos que, pel que sembla, es llancen des d’una mena de tren. L’expert destaca tots tres exemples per assenyalar que el vídeo va dirigit a la classe burgesa, “l’única en aquella època que podia permetre’s viatjar”.
Estic preparant les classes pel nou curs i enguany començarem amb aquest vídeo: És un petit documental (extracte) del que l’Aj. de Barcelona mostrava als possibles turistes.
— Jose Mansilla (@antroperplejo) September 9, 2025
Molt del gust de l’època i la classe social a la qual era dirigida. ‘Barcelona. Perla del Mediterráneo’ pic.twitter.com/9gA5Ji5ve9
L’arribada de la democràcia, l’estat del benestar i els Jocs Olímpics
Barcelona ha tingut tres punts d’inflexió que han canviat la manera d’entendre el turisme. El primer, explica Mansilla, és la pèrdua de les colònies espanyoles. “Catalunya té, en aquest aspecte, una diferència important amb la resta de l’Estat. La burgesia catalana tenia uns diners a les antigues colònies que recupera el 1989. I aquesta classe més benestant va voler diversificar aquests diners, no va voler invertir-los únicament en la indústria”, comenta l’antropòleg.
El segon punt d’inflexió arriba amb l’aparició de l’estat del benestar i la posterior arribada dels Jocs Olímpics. “El turisme de masses, que va dirigit a la classe treballadora, arriba després de la Segona Guerra Mundial, amb la millora de les condicions laborals, i aquí a Barcelona després de la dictadura. Abans era un altre concepte”, recorda Mansilla. Aquest canvi obre la porta del turisme a la classe obrera i es consolida amb els Jocs Olímpics, que “posen maca Barcelona i la situen en el mapa mundial”.
El tercer i últim punt d’inflexió arriba amb els govern de Xavier Trias, que veu en el sector turístic una oportunitat per sortir de la crisi econòmica que esclata el 2008. “En aquella època s’intenta engegar de nou el motor econòmic de la ciutat amb el turisme com a element principal”, resumeix l’expert. L’any passat, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, més de vuit milions de turistes que es van allotjar als hotels de la ciutat, un 2,2% més que el 2023. Una xifra que cal sumar als creueristes (3,6 milions el 2024), que no pernocten però sí que hi fan parada.
De sortida econòmica a maldecap
A principis del segle XX i després a inicis del XXI –amb la crisi econòmica– el turisme era vist com una possible sortida, però ara és el principal maldecap d’un de cada deu barcelonins. El darrer baròmetre, publicat el juny de 2025, situa el turisme com la tercera preocupació més gran de la ciutadania, només per darrere de la inseguretat i l’accés a l’habitatge. Una preocupació que ha repuntat els darrers anys: el juny de 2020 només l’1,9% de la ciutadania el veia com el principal problema de la ciutat, ara ho pensa el 9,8%.
