La botiga ‘Surpirse World’, al carrer de Canuda del barri Gòtic, té aspecte de botiga de souvenirs, encara que només s’hi poden trobar alguns vestits estivals, motxilles i carcasses de mòbil. No cal fer massa metres per trobar souvenirs clàssics. A tocar de la Rambla, n’emergeix una amb el mateix nom i presidida per la samarreta de Leo Messi –no la del FC Barcelona, la de FC Miami– i un conglomerat de tangues que pengen, un sota l’altre, amb la frase ‘I love MILFS’. “Tinc de tot, també productes de Barcelona”, explica el botiguer en la visita d’aquest diari. Fa referència al final del passadís. S’exposen diverses figures de ballarines de sevillanes, també penja una estelada en un lateral i es veuen petites Sagrades Famílies o el Camp Nou. Tota una anècdota en una botiga dominada pels penjolls i les samarretes, una que diu ‘I love Barcelona’ i d’altres que repeteixen l’I love MILF’ de l’entrada o un ‘I love 69’, ‘I love big boobs‘, ‘I love Doggy Style’… Si venguessin llibres, probablement hi hauria alguna guia turística i molts kamasutres.
El carrer de Canuda uneix la plaça de Carles Pi i Sunyer amb la Rambla. Imatge típica del Gòtic: uns 300 metres estrets, però ben atapeïts de botigues originals, gelateries, un parell de botigues de la cadena de roba Mango, una entrada al Decathlon i quatre botigues de souvenirs liderades per comerciants d’origen pakistanès. Al ‘Surprise World’ se li suma la ‘Botiga Canuda’ i la ‘Botiga B.C.N.’. En aquest darrer establiment, el regateig va a l’ordre del dia. Les samarretes que a l’inici valien deu euros acaben costant-ne set. Les més venudes, diuen des del local, són les que posen ‘I love Barcelona’ i la que diu ‘I love Sugar Daddy’. Però qui entra demana per la samarreta de la selecció espanyola de futbol.
La realitat del carrer de Canuda és, en gran part, extrapolable a la resta del Gòtic. La diversitat comercial –restauració, artesania, segona mà, grans marques i altres– no sembla qüestionable, encara que els souvenirs regnen amb mà de ferro. Però tampoc ho és que les botigues de souvenirs han fet un gir, cada cop més pronunciat, cap a un producte que molta gent considera ofensiu o poc ètic. L’auge dels shitty souvenirs –expressió anglesa que serveix per definir els records de mala qualitat o de mal gust– ha encès algunes alarmes a Barcelona.
Els mateixos proveïdors per a tots
En un lloc idíl·lic, ben a prop de l’Església del Pi i sota una bandera catalana i de Barcelona –d’un hotel– trobem la botiga ‘Malsa’. De les poques botigues de souvenirs amb una façana antiga. El seu propietari és en Guzaiber, un noi indi que s’avé a mantenir una conversa llarga amb el TOT Barcelona. Diu que fa dues hores que espera, assegut en les escales d’accés al segon pis del local, que entri algú a la seva botiga. “És difícil perquè hi ha molta competència”, remarca. Paga 4.000 euros pel lloguer del seu local i sobreviu amb les vendes d’imants o figuretes; ven tota mena d’estils, sense importar “d’on siguin”. De samarretes en vens? “Poques, molt poques”. No importa tant el missatge que hi apareix, perquè el client s’inclina més per avaluar la qualitat del teixit, explica en Guzaiber. El botiguer detalla que hi ha 13 botigues de souvenirs entre la Rambla i la plaça del Pi, i que totes elles venen productes “dels mateixos set proveïdors”. És una qüestió de modes, diu. La Casa de Papel ja no es ven i ara és moment de la picaresca.
En José Juan i el seu negoci apareixen enmig de les botigues de souvenirs. Ell és basc, casat amb una catalana i, d’entrada, ja avisa: ell no ven souvenirs, els seus productes poden arribar als 150 euros. És art. La botiga ‘Fortune Cat’, ubicada al carrer de la Palla, és d’aquelles que apareixen al capítol d'”originals”; ven Maneki Nekos i Darumas –tradicions mil·lenàries que donen sort– decorats per diferents artistes. “El Gòtic l’has de visitar mirant-lo. Té botigues i negocis espectaculars, però que ningú sap que hi són”. El comerciant remarca que hi ha empresaris que sumen “quatre o més botigues de souvenirs a la zona” i que aquest monocultiu “clar que el perjudica” perquè “arriba un punt que la gent –turistes i no turistes– ja no ve perquè pensen que aquí no hi ha res més que locals amb souvenirs”.
L’Ajuntament inicia l’ofensiva
L’oposició a Barcelona s’ha fixat en aquesta problemàtica, o en aquest debat, segons com es miri. L’última comissió d’economia de l’Ajuntament va aprovar, a proposta d’ERC, “iniciar els tràmits necessaris per a modificar i esclarir la normativa de regulació de venda d’articles de record a la ciutat de Barcelona, mitjançant un espai de diàleg amb els representants del sector, i amb l’objectiu de millorar la qualitat i la imatge dels productes i records que els turistes s’enduen de la ciutat”. Els republicans insisteixen –ja ho han demanat en anteriors ocasions– que cal regular aquesta situació perquè aquest tipus de negoci, amb aquest tipus de productes, “afavoreixen el monocultiu turístic” i contribueixen a la imatge de “parc temàtic” de Barcelona. “Hi ha clauers en forma de penis i articles que freguen l’homofòbia que triomfen entre els visitants més joves de la ciutat”, alertava el regidor republicà Jordi Castellana.
L’objectiu de la comissió d’economia és definir “què és i què no és” un souvenir per tal d’esborrar del mapa els shitty souvenirs. Un debat complex, recorden des del govern, perquè “sovint no és objectiu” i, per tant, és difícil veure “on poses el límit de què és un record i què no”. “Requereix filar molt prim, perquè ens podem trobar que la venda s’acaba fent per una altra banda o perjudiquem comerços tradicionals del voltant”, remarcava la regidora socialista Raquel Gil en parlar de la futura regulació.
Els Comuns i Junts també són partidaris de fomentar una oferta “variada” que afavoreixi la “riquesa de Barcelona”. Els d’Ada Colau consideren que la proliferació dels shitty souvenirs és “imparable” si no es frena la “massificació turística” i Junts demana aprofitar aquesta situació per “protegir el comerç tradicional”. El PP no hi entrarà amb tanta facilitat, ja que aposta per “la llibertat de poder vendre els souvenirs que vulguin”, amb el matís que també vol eliminar “els ofensius”. L’extrema dreta de Vox també ho veu bé, malgrat insinuar que és un intent per “polititzar” el turisme.
L’Ajuntament va regular els establiments de souvenirs per primer cop l’any 2008, en un intent de reduir el seu “impacte negatiu en el paisatge urbà i en els entorns urbans d’especial interès cultural”. Aquest pla regulava Ciutat Vella i els voltants del Park Güell i de la Sagrada Família. El 2012, davant l’auge turístic al temple d’Antoni Gaudí, el consistori va aprovar una modificació que ampliava el radi d’acció a sis illes més entre el passeig de Sant Joan, l’avinguda Diagonal i els carrers de Nàpols i Rosselló. El barri de Sant Antoni, els entorns del Camp Nou i de la Casa Vicens també entren en aquesta ordenança. L’Ajuntament estudia ara si es pot tornar a modificar per eliminar els productes de “mal gust”.
