Barcelona porta gairebé un any sense rebre turistes i amb l’amenaça d’una crisi econòmica que sobrevola la ciutat des de fa mesos. El director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, considera que aguantar tot un any sense activitat és una “ruïna” per al sector hoteler, però s’esforça a diferenciar la catàstrofe del moment actual amb les possibilitats de supervivència d’un negoci que, quan passi la pandèmia, seguirà sent rendible. Els hotels tenen la vista posada a l’estiu per començar a veure una mica la llum i, mentrestant, confien en la vacunació massiva per oblidar el mal moment que travessen.
Com de malament està el sector hoteler barceloní?
Molt. El 75% de la planta hotelera segueix tancada. Molts dels hotels fa gairebé un any que estan tancats i molts altres van decidir abaixar la persiana després de només unes setmanes perquè els sortia més a compte que mantenir-los oberts. I això que tenir un hotel tancat també té uns costos molt elevats. Molts hotels estan arribant al límit de les reserves que podien tenir. Aguantar un any sense activitat i amb les despeses disparades és una ruïna. En el sector hoteler i en qualsevol altre. Estem en una situació desesperada.
Quines són aquestes despeses?
Els ERTOs tenen un cost, després el manteniment de l’hotel, la seguretat, a més del lloguer, la hipoteca i qualsevol crèdit que hagis demanat per fer obres i reformes. Hi ha hagut crèdits ICO. L’import era baix i els terminis per tornar-lo segurament massa ràpids tal com està evolucionant la pandèmia. Els crèdits s’haurien d’haver plantejat d’una manera més tova, que no s’haguessin de començar a tornar fins al final del 2022 com a mínim o principis del 2023, que és quan és probable que l’activitat turística es normalitzi. Necessitem finançament més flexible, amb terminis més llargs. No es va preveure que l’impacte de la pandèmia s’allargaria més d’uns quants mesos i s’ha de rectificar.
Algun hotel ha tancat definitivament a Barcelona?
No tenim constància que cap hotel hagi tancat. El sector hoteler, malgrat les grans dificultats que travessa ara mateix per la pandèmia, és un negoci viable a mitjà i llarg termini. Hi haurà empreses que tancaran per no poder assumir els costos, altres es vendran l’hotel per no seguir perdent diners, però dubto que hi hagi tancaments definitius perquè és un negoci que tornarà a ser rendible.
Preveuen que hi hagi moviments importants al sector en els pròxims mesos?
Segur. Ja hi ha hagut alguna transacció i sabem que diversos inversos estan en converses amb hotelers perquè n’hi haurà molts que no podran aguantar el nivell d’endeutament actual en un context en el qual fa un any que no tens activitat i no està clar quan podràs recuperar la capacitat de generar ingressos. Segons el tipus de negoci que tingui cada hotel el farà més o menys propens a aguantar la crisi.
Quines són les perspectives per la Setmana Santa? La donen per perduda?
Quan parlo de recuperar la normalitat a finals del 2022 em refereixo a tenir un flux de turistes similar al d’abans de la pandèmia, però fins llavors l’èxit de la vacunació serà clau per reactivar bona part de la demanda de turisme. Europa s’ha de posar les piles amb la vacuna. Amb el ritme que portem fins ara és difícil que arribem a Setmana Santa amb bons números, però per salvar l’estiu necessitem que es vacuni més de pressa.
Llavors tenen la vista posada a l’estiu…
A partir del mes de juny tornarem a tenir moviment. L’estiu serà dolent, molt dolent, però tindrem més activitat de la que tenim ara, tot i que no és molt complicat. En cap cas hi haurà una recuperació absoluta, però sí que a partir de mitjans d’aquest any es pot començar a reactivar. Hi ha gent que diu que la recuperació serà en forma d’U, però nosaltres creiem que tindrà forma de V. També és possible que a l’estiu hi hagi un boom de gent que no ha pogut viatjar i després al setembre s’aturi en sec fins a principis de 2022.
La clau també està en la vacunació a altres països?
El que tothom busca és viatjar sense riscos per la salut. Viatges quan tens la confiança que ho pot fer amb seguretat. Ja era així abans de la pandèmia i ara passa el mateix. I la vacunació tant a fora com aquí serà important, però també les ajudes que s’hagin donat repercutiran en el turisme. Molta gent ha estat mesos sense poder treballar, s’ha quedat sense estalvis i, per tant, segurament viatjar no sigui una prioritat ara mateix.
Com valoreu les ajudes que s’han donat aquí?
En la gestió de la pandèmia hi ha coses que s’han fet bé i altres no tant. En qüestions sanitàries no m’hi vull ficar, però en les econòmiques ha faltat fermesa. Molts països europeus han tingut clar que, al contrari que el 2008, era moment d’endeutar-se i han concedit ajudes directes per compensar entre el 30% i el 70% de la facturació perduda a causa de les restriccions que han imposat. Aquí no s’ha fet, però segurament acabaran rectificant per no destruir més empreses.
I els ERTOs?
Són l’única ajuda real que hem rebut durant la pandèmia, però ara ens trobarem amb un problema afegit. Quan es reprengui l’activitat i s’acabin els ERTOs molts hotelers es trobaran que tenen més personal del que necessiten pel poc negoci que hi ha i hauran de fer acomiadaments, però el govern espanyol t’obliga a mantenir els llocs de feina durant sis mesos si no vols que et penalitzin. La perversió és que si acomiades un sol treballador, has de tornar les bonificacions de tots els empleats que van estar en ERTO. No té sentit i s’ha de replantejar.
Tenint en compte que no hi ha turisme, de què viu el 25% d’hotels que està obert?
Els que tenen menys costos fixos segurament poden jugar més amb els números i els surt a compte obrir perquè perden més o menys els mateixos diners que si estiguessin tancats. Té més a veure amb els ànims de cada hoteler. Alguns són més optimistes i intenten reinventar-se. I se’ls ha de reconèixer la valentia perquè durant els moments més complicats de la pandèmia han donat cobertura a persones que havien de venir a Barcelona per feina, com les tripulacions aèries, els transportistes, treballadors especialitzats, etc.
Canviant de tema. Quina valoració fan de l’actualització recent del Peuat que ha anunciat el govern municipal?
S’han rectificat algunes de les coses que més ens preocupaven –com l’obligació de reduir un 20% les places en cas de grans reformes– i celebrem que en aquesta ocasió Barcelona hagi tingut la valentia que ha demostrat prohibint les llars compartides. En el seu moment no va passar el mateix amb els pisos turístics i ja s’ha vist el resultat. Hi ha altres elements que no s’han tingut en compte per veure com plantegem les al·legacions, però són qüestions més tècniques i de detall. És un document extens que s’ha d’analitzar a fons per fer una valoració més fiable. Dit això, encara està vigent el debat de fons del Peuat, que prohibeix obrir nous hotels al centre de Barcelona i cal decidir si és el millor per la ciutat o no.
Això farà que es redueixi el volum de demandes?
És difícil contestar només amb un sí o un no. Per això necessitem llegir a fons el document. Segur que encara hi ha coses que la nova actualització del Peuat no ho corregeix tot i cal veure com s’ho prendrà cada hoteler que va presentar una demanda.
L’única opció viable és prohibir el lloguer d’habitacions o hi ha algun punt de trobada?
Des que va començar la proliferació dels pisos turístics i les llars compartides, els destins turístics més importants del món han tingut problemes. És un element difícil de regular i molt difícil d’inspeccionar i controlar. A curt termini, prohibir pot semblar una decisió molt dura, però ens hem trobat que, a mitjà termini, els destins que han sigut més contundents són els que han tingut menys problemes. L’única manera de controlar els pisos turístics és la prohibició total. Nova York, Los Àngeles, París… per tot el món hi ha casos que demostren que prohibir és el més efectiu.
