Les Llars Compartides deixen Barcelona en desavantatge amb la resta de Catalunya

Malgrat que l’estiu passat el consistori va anunciar una normativa que regulés aquest tipus d’allotjament, un any més tard hi ha milers de famílies en situació d’inseguretat jurídica

Un any després de l’aprovació del nou Decret de Turisme de la Generalitat, divendres passat es va fer efectiva la regulació de les llars compartides a Catalunya. Una norma que posa fi a anys de buit legal i d’inseguretat jurídica per als amfitrions i que està en consonància amb totes les normatives europees, que permeten compartir un espai dins d’habitatges particulars sense cap restricció.

Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona es resisteix a reconèixer aquesta activitat, i ha remarcat que la moratòria imposada l’any passat segueix vigent i que no és possible obtenir una llicència per a estades de menys de 31 dies.

L’agost de 2020, setmanes després d’aprovar-se el decret de la Generalitat, el consistori barceloní va decretar la suspensió de la concessió de llicències per a habitacions turístiques, escudant-se en “la finalitat social de l’habitatge” i en la promesa de redactar en aquest període una nova ordenança que regulés aquesta modalitat. Al gener, el consistori va fer una proposta de modificació del PEUAT i va proposar la prohibició de l’activitat. Però en tot aquest temps no hi ha hagut nova ordenança ni aprovació del PEUAT.

Una situació que crea un buit legal evident, com va quedar patent a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat del 15 de juny, on una majoria de partits, també el PSC, soci de govern, va votar a favor de la proposta de JxC per instar l’alcaldessa Ada Colau a autoritzar les llars compartides “dins d’un marc normatiu adequat i exigent dissenyat conjuntament amb les diferents associacions d’amfitrions i d’altres actors implicats”.

Recentment, l’Ajuntament també s’ha vist obligat a rectificar. Veïns que van llogar la seva residència habitual esporàdicament a turistes i que van rebre multes de desenes de milers d’euros van veure com l’ajuntament els rebaixava dràsticament els imports de les sancions amb l’argument de la necessitat de “fer una distinció de les persones individuals que havien comès una il·legalitat” i els “multi infractors, xarxes organitzades i altres tipus de col·lectius”. Una reivindicació, la de la distinció, que també reclamen els amfitrions que comparteixen una habitació a casa seva i que ara veuen amenaçada la seva economia familiar.

A diferència de Barcelona, les Llars Compartides han esdevingut una alternativa més d’allotjament turístic a “molts països del nostre entorn”, tal com destaca la mateixa Generalitat. Aquesta circumstància situa la ciutat en una posició de desavantatge respecte a les seves principals competidores europees, que continuen apostant per un turisme sostenible i responsable com a font d’ingressos per accelerar la seva reactivació econòmica.

Regular les Llars compartides apareix com l’única solució per a què moltes famílies puguin comptar amb un salvavides econòmic a canvi d’aprofitar una infraestructura ja existent i de la seva propietat. En l’actualitat, els barcelonins destinen de mitjana un 43,5% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge, i segons dades de l’Associació d’Amfitrions de Llars Compartides de Catalunya (AmfiCat), els ingressos provinents de l’home sharing poden a-rribar a suposar fins al 40% del total dels guanys familiars.

Districtes com Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó són els gran perjudicats de la manca de regulació d’una activitat que abans de la pandèmia va contribuir a generar més de 9,600 llocs de feina a la ciutat a sectors tan perjudicats com la restauració o el comerç de proximitat. Posar traves a compartir la llar pot dificultar la possibilitat de recuperació, perjudicant principalment les persones amb menys recursos i augmentant el seu risc d’exclusió residencial i social.

Nou comentari