Lluny d’apropar postures, les últimes novetats fan pensar que la guerra entre la plataforma Airbnb i l’Ajuntament de Barcelona encara té recorregut per córrer. L’alcalde Jaume Collboni va reunir-se dimarts amb els directius d’Airbnb a Espanya per reconduir la relació, però encara va sortir-ne amb missatges més contundents. El socialista continua projectant un discurs de màxims i avisa que prendrà “totes les mesures administratives, civils i penals” que tingui al seu abast si la companyia “empara” els pisos il·legals. La plataforma de pisos turístics ha acabat eliminant els 800 anuncis sense llicència que tenia a Barcelona, però ha trigat “dos mesos”, segons diu l’executiu, que vol “més rapidesa” i mecanismes de control i comunicació “menys arcaics”.
En tot cas, el govern municipal i l’empresa d’apartaments turístics s’han donat una última oportunitat per “no judicialitzar la relació”. Collboni vol explorar la possibilitat de pactar un nou conveni que inclogui les novetats legislatives que entraran en vigor l’1 de juliol -un registre estatal únic- i que millori els mecanismes per frenar l’activitat il·legal. Una proposta que Collboni ha assegurat que només donarà servei fins al novembre de 2028, quan té previst -si continua governant- eliminar tots els allotjaments turístics. Mentrestant, la companyia espera “amb interès” la proposta i, malgrat la vehemència de Collboni, l’agafa com una oportunitat per reconduir el text als seus interessos.
“Si l’acord va a la línia de la normativa europea segur que és una bona notícia, però necessitem entendre quin és el contingut”, va expressar dimarts mateix el director general d’Aribnb a Espanya i Portugal, Jaime Rodríguez. Durant la reunió, la primera entre la companyia i l’alcalde aquest mandat, els directius d’Airbnb van demanar a Collboni que s’alineï amb les propostes dels seus companys socialistes al Parlament Europeu, “que aposten perquè els residents puguin compartir casa seva de manera ocasional, un model que protegeixi l’habitatge i faciliti que els ingressos del turisme vagin als ciutadans”. “Ningú està per sobre de les lleis ni per sobre de la voluntat democràtica d’un Ajuntament”, ha estat la resposta pública de l’alcalde.
Airbnb insisteix que la regulació -o eliminació total, en aquest cas- “no ha de ser indiscriminada” i recorda que la normativa europea “facilitarà que les autoritats tinguin accés a les dades necessàries per aplicar normes justes i proporcionades”. L’empresa considera que el nou marc jurídic ajudarà a controlar l’activitat i veuen innecessària, doncs, una mesura tan dràstica. Airbnb insisteix que la mesura provocarà un encariment dels hotels -com passa a Nova York; en part per la regulació, en part per un boom migratori- i dubten de la seva eficàcia respecte als preus del lloguer. És més, la plataforma creu que, una dècada després que els Comuns impulsessin a Barcelona una moratòria d’apartaments turístics, “les dades oficials mostren que els problemes relacionats amb l’habitatge i el turisme massiu són pitjors que mai, malgrat la reducció d’allotjament de curt termini”.
Escalada de la tensió
El professor Pablo Díaz, membre de grup de recerca NOUTUR de la UOC, creu que aquestes tensions són producte “de l’augment recent de manifestacions” contra el turisme massiu, però que el problema “ve de lluny”. L’anunci de tancar els pisos turístics el 2028 se suma a una ofensiva de l’Ajuntament de Barcelona que ve de l’època d’Ada Colau i que ja havia tensat les relacions. “Va haver-hi multes molt importants”, recorda l’expert en una conversa amb el Tot Barcelona. Amb tot, hi afegeix un matís. “Amb Colau també es van multar petits tenidors, no es va diferenciar molt entre grans empreses i particulars que aposten per un model turístic més col·laboratiu”. De fet, el discurs d’Airbnb va en la línia de collar els grans propietaris i donar flexibilitat els petits, una manera “de sobreviure al context actual”, diu Díaz.
La plataforma va començar donant cobertura a particulars que llogaven el seu pis, però a poc a poc ha anat expandint el seu negoci, apostant per models més professionals. I a mesura que s’ha fet gran, el volum de pisos il·legals també ha crescut. Els darrers dies Collboni ha acusat la plataforma d’haver “canviat d’actitud”, acusant-los de deixar de col·laborar i fins i tot d’”emparar” activitats il·legals. Díaz, en aquest sentit, desgrana que, en un inici, Airbnb “deia que no tenia responsabilitat sobre el que anunciava, que era simplement un intermediari”, però que més tard “va canviar d’actitud per les pressions de les autoritats, a una actitud més col·laborativa”.
Per tant, aquesta actitud més col·laborativa s’entén en un intent de salvar la situació, el negoci. “Si ara hi ha una amenaça real de tancar-ho tot, una decisió que afecta dràsticament el seu negoci, és probable que hi hagi un canvi d’actitud. Quin incentiu tinc per a col·laborar si me’ls tancaràs, es poden preguntar”, resumeix Díaz, que recorda que algunes plataformes s’estan pensant si denunciar la Generalitat de Catalunya pel decret que posa caducitat a les llicències turístiques. “Totes les bandes tenen advocats i els passos que facin seran consultats”, desgrana.
El problema ve de lluny
“Hi ha un problema que no es pot negar: allà on hi ha més concentració de pisos els preus de l’habitatge s’ha elevat”, assumeix Díaz. Un informe de NOUTUR publicat al Journal of Hospitality and Tourism Management conclou que “hi ha relació directa entre el comportament de la plataforma i l’impacte en el mercat de l’habitatge de Barcelona”. “Les estratègies d’adaptació d’Airbnb i la seva relació amb el mercat de l’habitatge urbà condicionen l’evolució dels preus del lloguer i intensifiquen la pressió turística als punts turístics principals de la ciutat”, recollia aleshores una de les instigadores de l’informe, la directora del màster Turisme Sostenible i TIC de la UOC, Soledad Morales.
Sigui com sigui, Díaz avisa ara que seria irreal responsabilitzar els pisos turístics de tota la problemàtica. “El conflicte ve de lluny i no se n’ha fet res. Segurament no es va tenir en compte la dimensió que podrien arribar a agafar els apartaments turístics, però tampoc hi ha hagut polítiques d’habitatge clares o polítiques destinades a la gent jove”, conclou.
Altres realitats: Madrid, Nova York o Amsterdam
Barcelona mira de prop altres realitats a escala mundial que també actuen contra els allotjaments turístics. Un altre estudi conjunt de les universitats de Granada, Màlaga i Sevilla apunta que el preu del lloguer puja prop d’un 30% en aquelles zones en què els apartaments turístics representen el 10% del parc d’habitatges. En aquestes ciutats, el lloguer turístic ha crescut considerablement els darrers anys, com també passa a Madrid. Segons informacions publicades aquest any, els veïns de Madrid han denunciat al consistori fins a 10.000 pisos il·legals. L’alcalde popular José Luis Almeida estudia una nova regulació que, segons el que se sap fins ara, preveu rebaixar les llicències i, a canvi, habilitar edificis sencers per a aquesta activitat.
Un altre cas força mediàtic, Nova York, ha estat dels primers a aplicar amb duresa regulacions contra aquesta activitat. Entre altres requisits, la ciutat nord-americana obliga els propietaris a estar presents a l’allotjament durant l’estança turística, a acollir un màxim de dos turistes per reserva i cedir tots els espais de la casa a l’inquilí. Aquestes condicions, que no s’apliquen en petits hotels o edificis sencers, han deixat fora uns 7.500 pisos, segons l’empresa d’anàlisi de mercat AirDNA. Els pisos turístics han caigut en zones com Manhattan i Brooklyn, però creixen a la zona de Nova Jersei.
Pablo Díaz creu que hi ha models “que sembla que funcionen” però avisa que no n’hi ha cap “que sigui perfecte”. En aquest sentit, el professor destaca que hi ha ciutats, com Nova York o Amsterdam, que “han acordat amb les plataformes retirar tota l’oferta il·legal i mantenir els que són pisos de particulars només durant uns mesos”. “Aquesta opció no és pas dolenta”, considera l’expert, “perquè els participants que genuïnament formen part d’un turisme col·laboratiu poden tenir un ingrés extra i els que són més grans, que són més nocius, en queden fora”. Sigui com sigui, l’aposta de màxims de Barcelona és clara, si més no, mentre Collboni continuï al càrrec. El 2028 desapareixeran els pisos turístics i mentrestant s’han de trobar vies de col·laboració amb les plataformes, emprenyades amb la decisió.
