El volum de creueristes a Barcelona no para de créixer. Segons les dades del Port de Barcelona, la xifra de passatgers de les grans embarcacions d’oci s’ha multiplicat per 10 en el darrer quart de segle a la ciutat: mentre que a finals dels 90, poc menys de 360.000 persones van transitar la ciutat després d’un viatge marí; metre que el 2023 a xifra va fregar els 3,6 milions. Es tracta d’un màxim històric que, amb tota probabilitat, se superarà enguany: en els primers sis mesos del 2024, l’arribada d’usuaris de creuers va augmentar un 6,2% any a any, fet que fa preveure un tancament de curs històricament elevat. Amb les dades del 23, es confirma una tendència ascendent que només ha patit l’aturador del Covid, malgrat les reiterades intencions de les administracions municipals de limitar la freqüència de visites via fiscalitat.
El creixement, val a dir, comença a carburar amb els Jocs Olímpics del 1992. Pocs anys després, el 94, la xifra d’assistents ja fregava els 180.000, en prop de 300 embarcacions. L’afluència de vaixells, val a dir, escala a un ritme similar al dels usuaris; si bé en aquest àmbit els màxims es mantenen des de finals de la primera dècada del segle. Actualment freguen els 800, una xifra que se superava amplament entre el 2008 i el 2012; i que també va quedar enrere el 2019, just abans de la pandèmia. Amb els cursos, la capacitat dels vehicles ha anat en clar augment, fet que permet que una menor quantitat d’arribades garanteixi una afluència cada cop més gran.
Del trànsit a l’estada
Barcelona, en les darreres dècades, havia esdevingut un important port de pas: l’atractiu comercial de la ciutat la feia especialment atractiva per als creueristes que cercaven experiències curtes en una localització, amb viatges al Camp Nou, la Sagrada Família, el passeig de Gràcia o el Portal de l’Àngel. Ara bé, el 2024 culmina un canvi de tendència: fins al 83% dels grans creuers que passen temps a la ciutat la prenen com a port base -és a dir, enceten o finalitzen el seu trajecte des de la costa catalana-. Es tracta d’una dada un 20% superior a la que es registrava a mitjans de la dècada passada. Amb aquest increment, més de la meitat dels usuaris ja prenen el Port barceloní com el principi o la fi dels seus viatges, fet que els permet més dies d’estada, amb l’augment de la despesa a la ciutat que això comporta.
Amb aquesta nova tendència, la composició de la clientela muta per adaptar-se a la nova oferta: el 16% del total de passatgers que posen peu a Barcelona són nord-americans, amb certa diferència la nacionalitat més nombrosa; mentre que el 14% provenen de l’Estat espanyol. Val a dir que Europa és encara el mercat prioritari per al turisme del país, amb tres quartes parts dels visitants totals: Alemanya competeix amb els espanyols, amb un 12% del passatge total, mentre que França fa un pas enrere fins al 5%. El 10% restant de l’aportació continental prové d’altres països de la Unió.
Tot i això, els visitants per creuer continuen cercant els mateixos estímuls a la ciutat: l’arquitectura, els indrets emblemàtics i la gastronomia, unit a la bona meteorologia, es mantenen com les claus per justificar un viatge en embarcació d’oci a Barcelona. “Anirem pels carrers i esperem menjar algunes tapes i beure sangria“, declara una creuerista a l’agència ACN; demostrant que la diversitat de l’oferta no atrau, necessàriament, una demanda diferent. A la capital catalana, cerqui hom el que cerqui, “un no s’avorreix mai”.
