El Centre Municipal de Tenis del Vall d’Hebron va acollir els partits de tenis dels Jocs Olímpics del 92. En les seves pistes hi van jugar alguns dels millors jugadors i jugadores de l’època, com Steffi Graf, Jennifer Capriati, Boris Becker, Marc Rosset o la barcelonina Arantxa Sánchez Vicario. Tot i que s’estan fent inversions, el club presenta un deteriorament important, un fet que va motivar que el gener passat uns 300 socis recollissin signatures contra l’estat “deplorable” de les instal·lacions.
En declaracions al TOT Barcelona, el regidor Jordi Castellana (ERC) és molt crític amb la situació: “És l’única instal·lació olímpica de Barcelona que no ha tingut una reforma integral des dels Jocs del 92 i el seu estat actual és una mostra més de la desinversió en els equipaments esportius de la ciutat. A Barcelona va haver-hi un gran boom de creixement d’instal·lacions esportives per les necessitats olímpiques, però de mica amb mica s’han anat quedant velles i en alguns casos obsoletes”.
Invertits més de mig milió d’euros en millores
Segons l’escrit del gener dels socis crítics amb la gestió del club, quatre pistes de pàdel presentaven llavors “un deteriorament considerable”, amb reixes trencades, i altres dues tenien zones on la moqueta estava molt desgastada. També n’hi havia amb forats que, a banda d’ocasionar bots imprevisibles, podien provocar lesions. A més, les pistes de tenis de terra batuda, estaven en molt mal estat. “En concret, a la pista 12, les línies estan tan desgastades que sobresurten del terra i representen un risc inacceptable”, deien. Altres desperfectes eren màquines de fitness espatllades, aparells de gimnàs sense manteniment, dutxes fora de servei i grades sense seients. Els usuaris també es queixaven que la direcció havia canviat aspectes de la normativa per reservar les pistes i només es podia fer amb dos dies d’antelació i per jugar només una hora. Ells demanaven que la reserva es pogués fer cinc dies abans i jugar durant 90 minuts.
Aquesta setmana, aquest mitjà ha parlat amb un dels abonats del centre, en Pere Panyella. Explica que en aquests dos mesos, després que el cas sortís als mitjans de comunicació, han pogut parlar amb el director Xavier Amador. “Fins que no va sortir a les notícies no es feia res”. El soci reconeix que s’han fet algunes reformes. Per exemple, s’ha arreglat una de les pistes de tenis, es revisarà que els llums de diverses pistes no enfoquin els jugadors i es repararan dues pistes de pàdel.
Però, segons Panyella, cal una reforma integral del club, “a fons”. I recorda que el cas del centre del Vall d’Hebron no és un cas únic de deixadesa d’instal·lacions municipals, ja que el camp de futbol de la Teixonera es troba en molt mal estat, i a mitjans de novembre del 2024, durant la celebració del derbi entre l’Europa i el Sant Andreu, la tanca del camp Nou Sardenya on s’agrupava l’afició del Sant Andreu va cedir. En opinió de Panyella, l’Ajuntament fa concessions a empreses o entitats que inverteixen el mínim per treure el màxim rendiment.
En resposta al TOT, l’Institut Barcelona Esports (IBE) de l’Ajuntament de Barcelona assegura que la UTE formada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Federació Catalana de Tenis, que gestionen el club, es va comprometre a fer una inversió de 400.000 euros. I des del 2019, quan es va iniciar la concessió, l’import en obres de millora ha estat de 545.000 euros. Enguany s’executen altres actuacions “com la reparació de les pistes de tenis i de pàdel, la reforma del gimnàs, el pintat i la renovació de la retolació de tota la instal·lació i millores en la climatització, entre altres”, apunten fonts municipals. El plec de clàusules de la concessió també preveu la possibilitat que l’Ajuntament pugui implementar millores estructurals de la instal·lació en cas que siguin necessàries. Ni la Federació Catalana de Tenis ni la UFEC han respost als requeriments informatius d’aquest mitjà.
Segons ha pogut saber aquest mitjà de fonts que coneixen bé aquestes instal·lacions, per millorar el Centre Municipal de Tenis del Vall d’Hebron cal una inversió molt important, ja que és necessari fer una reforma integral, que podria costar al voltant d’uns dos milions d’euros. D’altra banda, el club presenta un problema d’origen, de quan es va construir el recinte i la ronda de Dalt, ja que per sota passa una riera i hi ha un cert moviment de terres. En qualsevol cas, hi ha escales trencades, murs sense cap manteniment, pistes de pàdel amb la moqueta en mal estat…, entre altres desperfectes, que s’han de reparar. El cas del club de tenis és com el d’una persona que té un pis llogat i determinades inversions de l’habitatge les ha de fer el propietari i no el llogater, apunten aquestes fonts en referència a la necessitat que l’Ajuntament aboqui més recursos per millorar les instal·lacions.
L’IBE assegura que està fent un seguiment de tots els espais a millorar al Centre Municipal de Tenis del Vall Hebron, juntament amb el gestor. “En aquesta línia es porten a terme periòdicament actuacions de renovació i manteniment i estan previstes més actuacions en els mesos vinents”. Segons les fonts municipals consultades, “el Tenis Vall Hebron és una instal·lació molt extensa en metres quadrats i molt espai a l’aire lliure, i per tant molt exposada a les inclemències del temps, un fet fa que accentua el seu deteriorament”.
11,6 milions per renovar instal·lacions esportives, diu ERC
El regidor d’ERC Jordi Castellana recorda que el seu partit fa molt de temps que reclama una aposta real per dignificar les instal·lacions municipals de la ciutat. “No podem permetre que infraestructures públiques, amb un gran potencial esportiu i social, es degradin per la inacció del govern municipal”. A iniciativa dels republicans, l’Ajuntament vam aprovar l’any passat un pla de xoc de manteniment d’instal·lacions esportives amb una inversió mínima de 10 milions d’euros el 2025. “Aquesta mesura és imprescindible per revertir anys de deixadesa i per adaptar els equipaments a les necessitats actuals. Així, en el pressupost del 2025 hem plantejat destinar 11,6 milions a renovar i millorar diferents instal·lacions esportives de la ciutat que necessiten reformes integrals en il·luminació, vestidors, paviments, gespa, eficiència energètica… I aquest equipament -el Centre Municipal de Tenis del Vall d’Hebron- hauria d’estar en la llista d’inversions d’enguany”.
El govern municipal no ha respost si el Centre Municipal de Tenis del Vall d’Hebron és l’única instal·lació olímpica pendent de reformar-se integralment, però assegura que tots els equipaments esportius dels Jocs Olímpics del 1992, inclòs el Tenis Vall d’Hebron, “s’han anat adaptant per poder seguir funcionant i donant servei no tan sols als clubs i entitats de la ciutat sinó també a la ciutadania en general, reconvertint espais pensats per a competicions de màxim nivell en equipaments esportius que poguessin atendre les diverses modalitats de pràctica esportiva federada, de lleure i salut. En aquest sentit, en aquests 30 anys els gestors dels equipaments i l’Ajuntament han anat fent actuacions de remodelació i millora de l’espai, adequacions a les noves normatives i a les noves demandes del món de l’esport”.
