Febre pel pàdel arran de la pandèmia: “Els clubs estan saturats”

El temps lliure que deixen el teletreball o els ERTOs, entre els motius de l'èxit

El pàdel ja no és el que era. Com amb tot, la pandèmia l’ha posat cap per avall, tot i que per a millor. Abans de l’arribada de la Covid-19, la disponibilitat de pistes permetia reservar lloc i muntar un partit amb hores de marge. Des de finals de l’any passat, però, aconseguir hora és una odissea. Sobretot a la tarda, quan hi ha més demanda. “En cinc minuts s’acaba la disponibilitat de pistes en hores punta“, detalla el director de l’àrea de pàdel del Centre Municipal de Tenis Vall d’Hebron, gestionat per UEsports, de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

Els grups de WhatsApp de jugadors treuen fum per aconseguir pista i cada cop són més habituals els missatges queixosos per la manca de disponibilitat. “S’ha de reservar amb una setmana d’antel·lació”, lamenten. “Està imposssible jugar a les tardes”, protesten.

I els clubs ho confirmen. “L’obligació de tancar a les 21 hores [pel toc de queda] en comptes de mitjanit també influeix”, justifica l’entrenador del club de tenis Vall Parc Ricky Bedmar. A Vall Parc l’augment d’usuaris de les pistes de pàdel se situa en un 30%. L’increment, especifiquen, es va començar a notar després del tancament de novembre. El fet de trobar-se en un entorn natural, a Collserola, i amb vistes a tota la ciutat, també ha estat un factor d’èxit, segons Bedmar.

El director de l’àrea de pàdel del Vall d’Hebron coincideix en assenyalar el toc de queda: “Els que jugaven a partir de les 21 hores han de buscar altres moments del dia i això fa que hi hagi una demanda més concentrada”.

El director tècnic de la Federació Catalana de Pàdel (FCP), Albert Nogueras, comenta que durant el segon estat d’alarma, decretat a finals d’octubre del 2020, es va començar a notar un augment en la demanda. Segons Nogueras i els clubs consultats, bona part de la febre pel pàdel està relacionada amb la pandèmia de Covid-19.

Una “vàlvula d’escapament”

“El pàdel és una vàlvula d’escapament”, opina Nogueras. Posa en relleu que és un esport que es practica amb poca gent i en què les aglomeracions són difícils. Això, sumat al fet que no és excessivament car i al caràcter social que l’acompanya, fan del pàdel un dels pocs sectors beneficiats de la situació de restriccions actual.

Hi està d’acord Jaume Carreras, que posa el focus en l’increment del temps lliure. “Hi ha molta gent que està en ERTO i que teletreballa, fet que els deixa més temps per jugar”, argumenta. I posa un exemple: els universitaris. “Als matins n’hem tingut molts perquè les universitats han estat tancades i perquè les classes són telemàtiques”, exposa. “La gent té ganes de fer esport i el pàdel és socialment molt atractiu”, conclou.

Quant a l’augment en xifres, el director tècnic de la FCP situa en 263 els clubs federats arreu del país, i celebra que 100 clubs s’han sumat a la lliga catalana aquesta temporada, entre ells el Vall d’Hebron. “Els clubs estan encantats”, es vanta.

Nou comentari