La història els sonarà. Un equip modest, a les portes de triomfar professionalment, però que no compta amb unes instal·lacions a l’altura de les circumstàncies. Fa dos anys, el crit d’alerta era del CFS Eixample, que entrenava sense pavelló tot i tenir el seu primer equip de futbol sala a la segona divisió espanyola. Els responsables de l’entitat havien trucat a la porta de 18 pavellons municipals diferents, però estaven tots plens. “Tenim la sort que vam entrar a l’INEFC. Vam plorar una mica i vam aconseguir un pavelló. I un cop estàs a la roda, si tractes bé la instal·lació és difícil sortir-se’n”, explica ara al TOT Barcelona Víctor Fortea, coordinador esportiu del club. Aquesta història, amb final feliç, contrasta amb l’alt nombre de clubs nòmades –professionals, semiprofessionals, amateurs o de base– que pidolen per Barcelona a la cerca d’una bona infraestructura on entrenar.
L’escassetat de pavellons públics fa que l’oferta privada prengui protagonisme. La patronal catalana de centres esportius i de fitness (ADECAFF), que controla part d’aquesta oferta, argumenta que el teixit esportiu i associatiu a Barcelona és “enorme” i que, per contra, les infraestructures “són limitades”. Els gestors dels equipaments privats admeten que la ciutat “no té espai per a més pavellons”, però asseguren que les administracions n’estan construint allà on poden. “Amb l’oferta actual, hi hauria la possibilitat d’encabir més demanda, però la dificultat recau en com repartim bé els clubs, que volen estar al seu districte. Em consta que de vegades se’ls ofereixen alternatives fora de la ciutat, però que els clubs prefereixen no agafar-les”, explica al TOT la gerent de la patronal, Iolanda Latorre.
Amb aquest escenari sobre la taula, molts equips van a parar a escoles privades, un fet que no els acaba de convèncer. L’Àlex Astorg coordina el futbol sala del SD Espanyol, recentment ‘expulsats’ per la Kings League de les pistes de ZAL Port. “Ara juguem en un pavelló de l’escola Sagrat Cor de Sarrià. Els centres privats estan llogant les seves instal·lacions; ofereixen un servei que no està donant l’Ajuntament. Si aquests pavellons tanquessin, hi haurà molts equips sense instal·lació”, apunta el coordinador. En aquest sentit, els clubs lamenten que la gestió dels centres educatius depengui exclusivament de la direcció de l’escola –també en els que són públics– i que estiguin a mercè de la bona voluntat de l’equip directiu. D’això es queixa Fortea, que no entén per què les direccions “gestionen una instal·lació pública fora de l’horari lectiu”: “Que jo pugui estar allà depèn exclusivament de la bona relació que tingui amb el director o la directora”, es queixa.
El cas dels equips d’elit: competir en condicions inferiors
Els clubs enumeren dues grans dificultats que neixen de l’escassetat de pavellons: alguns tenen nombrosos equips al futbol base, per la qual cosa hi ha categories que han d’anar rotant per diferents escoles, en el millor dels casos, o compartir pista. L’altre inconvenient gran el viuen els equips professionals o semiprofessionals. En aquest moment, l’AE les Corts-UBAE exemplifica com ningú de què parlem. El primer equip femení ha aconseguit un ascens històric a la primera divisió estatal. Són l’equip més menut, amb menys pressupost, humils però amb ambició. Aquestes futbolistes juguen al pavelló de la UPC, però no tenen un recinte cobert on entrenar. Només compten amb dues sessions; una hora en una pista coberta, però només fent-ne servir un terç, i una segona en un camp descobert.
“Som segurament l’equip de primera amb un dèficit d’infraestructures més gran”, diu el responsable de futbol del club, Miquel Escalona. Un fet que els fa competir en “condicions inferiors” a la resta d’equips. “Nosaltres en cap cas podríem fitxar jugadores estrangeres, juguem amb gent de la casa. Però si a més tampoc podem oferir el nombre d’hores i de sessions adients per a un equip d’elit encara ho tenim més difícil per convèncer jugadores”, detalla. Malgrat tot, les Corts són ara tres posicions per sobre dels llocs de descens a la classificació.
Els problemes van més enllà de la confecció de l’equip. Des del club expliquen que el canal Teledeporte –ofereix la lliga per a tot l’Estat– els ha assignat la retransmissió d’un partit que juguen a casa el 23 de març. “No sé si el podrem donar per la tele, perquè ens demanen canviar el parquet [munten l’oficial a sobre del terra] i no hi ha cap pavelló que et cedeixi l’espai sis hores abans del partit, per al muntatge, l’estona de joc i les hores de desmuntatge posteriors”, explica Escalona, que lamenta que ja han hagut d’anul·lar una retransmissió. “Les institucions ens diuen que ho estan treballant”, matisa el directiu.
El club de les Corts és un dels equips que s’ha plantejat marxar del barri. De fet, Escalona diu que han tingut ofertes per fer-ho, però al·lega que més enllà del primer equip tenen prop de 500 o 600 jugadors al futbol base. “Aquí tenim la nostra base social, no tindria cap sentit marxar perquè perdríem l’essència. Però també convindria fer una reflexió: els nois i noies necessiten tenir en les categories superiors un mirall on mirar-se i veure que no tot s’acaba amb el Barça“, argumenta.
L’Ajuntament demana més implicació a la resta d’administracions
El dèficit d’infraestructures és gairebé crònic i una reclamació recurrent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Coincidint amb les anteriors eleccions municipals, el col·lectiu va emetre un manifest amb 50 mesures per a Barcelona, entre les quals destaca un Pla d’infraestructures esportives municipals: la UFEC demana als grups que arribin a acords per gestionar “de forma coherent” les instal·lacions, que les renovin o n’incentivin la creació de noves. Des del seu punt de vista, Barcelona necessita 4 pistes d’atletisme més, 3 piscines cobertes, 9 camps grans, un gimnàs i, el més rellevant, 9 pistes esportives i 14 pavellons.
Mentrestant, l’Ajuntament argumenta que “treballa per fer front a situacions d’increment de demanda” i al·lega que “moltes vegades ho fa en solitari, sense la participació econòmica d’altres institucions, un fet que comporta un gran esforç inversor”. El consistori defensa que el Pavelló l’Illa o el CEM Espronceda, en el qual s’està treballant ara, són “exemples de creació de noves instal·lacions a la ciutat de Barcelona per incrementar l’oferta i la pràctica esportiva”. També destaca altres equipaments com el CEM Sagrera o el CEM Marina. En canvi, les entitats –també l’UFEC– li recriminen que no hagi recuperat el Palau d’Esports de Montjuïc, que l’Ajuntament ha anunciat recentment que reconvertirà en el Barcelona Sports Hub, i l’insten a garantir “la disponibilitat de més patis oberts” i a “optimitzar” els recintes escolars.
