Barcelona, estiu de 1955. La ciutat acull la segona edició dels Jocs Mediterranis organitzats pel COI. Es fan 102 competicions, totes masculines, amb la participació de nou països mediterranis. D’aquesta competició en fa gairebé 68 anys, i en queden fonamentalment records, però també una gran infraestructura que aleshores va ser tota una revolució: el Palau Municipal d’Esports de Barcelona, l’únic gran pavelló esportiu que va tenir la ciutat fins que el F.C. Barcelona va inaugurar el Palau Blaugrana el 1971. Però el seu estat de degradació i abandonament per part de l’Ajuntament, el seu propietari, no li fa justícia.
Inicialment, tenia un aforament de 10.000 espectadors, però una reforma dels anys 80 el va deixar en 6.800 en posar seients individuals i posteriorment va acollir concerts -entre els més sonats, els tres de Lluís Llach el 1976, dos mesos després de la mort de Franco- i altres activitats més enllà de l’esport. Seu de la secció de bàsquet del R.C.D. Espanyol durant una dècada, la construcció del Palau Sant Jordi en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992 el va ferir de gravetat, perdent progressivament el protagonisme esportiu i d’espai de concerts a la ciutat. L’any 2000 es va remodelar com a recinte musical i es va convertir en el Barcelona Teatre Musical.
Fins que el 2008, davant de les noves normatives de seguretat, l’edifici va quedar obsolet per fer-hi espectacles. L’Ajuntament va decidir tancar-lo i abandonar a la seva sort el Palau d’Esports. Deixat de la mà de Déu des de fa 15 anys, aquest pavelló situat a la falda de la muntanya de Montjuïc (carrer de Lleida) ha viscut un procés de degradació constant. I davant de l’abandonament de les instal·lacions, els seus porxos s’han convertit en aixopluc de persones sense llar.
D’Sports Hub a projecte al calaix
L’abril del 2022, l’Ajuntament anunciava un pla per salvar de l’oblit el Palau d’Esports convertint-lo en la seu del Barcelona Sports Hub, icona de la tecnologia i la innovació en l’esport i “referent internacional dels esports electrònics”. Les obres començarien el 2024 amb un pressupost de 40 milions d’euros i la nova oferta atrauria 200.000 visitants anuals al Palau d’Esports. A més, el Palau havia d’integrar-se també com un equipament útil per al veïnat del districte de Sants-Montjuïc. Però l’Institut Barcelona Esports (IBE) ha explicat al TOT Barcelona que el projecte queda aturat sense data.
“L’evolució d’aquest projecte s’ha vist afectada per alguns fets extraordinaris que han creat dificultats imprevistes a tot l’ecosistema empresarial esportiu durant els darrers temps i que han provocat una reorientació de les prioritats bàsiques. Concretament, l’esclat de la pandèmia i les successives restriccions, així com la sobrevinguda crisi de subministraments, han colpejat el sector”, expliquen des de l’Institut Barcelona Esports, l’organisme que gestiona les instal·lacions esportives públiques de la ciutat. Però a més, hi ha un altre factor que, segons l’IBE, ha enviat el projecte d’Sports Hub al calaix dels despatxos municipals per molt de temps. “La palanca per la recuperació del Palau que podia suposar la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern a la ciutat, finalment tampoc ha resultat”. Paradoxalment, els Jocs Mediterranis de 1955 van ser la palanca perquè l’Ajuntament construís el Palau d’Esports.
Sigui com sigui, l’Ajuntament no renuncia a salvar el Palau. Assegura que “continua tenint com una de les seves prioritats el projecte de recuperació del Palau Municipal d’Esports amb la voluntat d’aprofitar aquest important espai esportiu de la ciutat i, a la vegada, de convertir-lo en la seu del Barcelona Sports Hub”. Però no fixa cap termini per iniciar les obres.
Segons va explicar el consistori el 2022, el projecte del nou Palau d’Esports contemplava respectar l’estructura actual de l’edifici, que està catalogat, amb l’adequació de 19.699 m² d’espai d’ús esportiu dividits en dues àrees diferenciades. L’espai superior tindria la funció de pavelló de tres pistes, polivalent, per a esports com handbol, voleibol o bàsquet i amb capacitat per entre 3.700 i 4.100 espectadors. En el cas d’acollir espectacles de ciutat, aquest aforament s’ampliaria entre 800 i 1.200 persones.
Mentre el projecte de segona vida per al Palau d’Esports segueix al calaix, l’edifici, alçat sota la direcció de l’arquitecte Josep M. Soteras i Mauri en un solar que havia ocupat un dels palaus de l’Exposició Internacional del 1929, resisteix amb una coberta de 65 metres de llum armada per nou arcs de formigó que es van construir in situ amb una alçada de 24 metres. Un patrimoni arquitectònic, esportiu i sentimental dels barcelonins i barcelonines que ara afronta una degradació accelerada.
