No és el mateix el bàsquet, el futbol o qualsevol esport d’equip que l’atletisme o la natació. En tots ells s’entrena habitualment en grup, sobretot en etapes infantils, però els esports individuals faciliten que els infants i joves amb diversitat funcional o neurodivergents puguin integrar-se amb més facilitat. D’això en saben molt al Club d’Atletisme Nou Barris, tota una referència de l’esport inclusiu a Barcelona que darrerament ha saltat a l’esfera mediàtica per l’arribada del CE Europa a les seves instal·lacions. El club de Gràcia no podrà jugar al Nou Sardenya a partir de gener de 2026 i ha trobat un aliat a Nou Barris. Després de l’ensurt inicial, els de la Meridiana han decidit oblidar que ningú els va consultar la decisió i faran costat l’Europa: “El joc net és la base de l’atletisme. Segur que ells són els primers que preferirien quedar-se allà, però necessiten ajuda i els ajudarem”.
Els directius del club de Nou Barris, cap d’ells amb una nòmina per dedicar-s’hi, insisteixen que volen “una bona convivència” amb totes les entitats esportives i només demanen que l’aterratge del club escapulat no sigui “un precedent” que obri la porta a nous equips. Compaginaran les instal·lacions sense problemes, però demanen que el futbol no esborri el llegat que l’atletisme ha deixat, i continua deixant, als barris del voltant. “Ens sabria greu que Can Dragó es convertís en un camp de futbol”, resumeixen en conversa amb el Tot Barcelona en Jordi López i en Francisco Guerrero, que un cop jubilats piloten el club des de la junta directiva.
Tots dos directius assumeixen els “danys col·laterals” que suposa l’arribada del futbol a les instal·lacions, com ara que no podran acollir el campionat de Catalunya d’atletisme adaptat per persones amb discapacitat intel·lectual, previst inicialment a Can Dragó el novembre vinent, però confien que aquest contratemps deixi una millora en unes instal·lacions antigues i degradades. L’Ajuntament invertirà un milió d’euros en la millora del camp, instal·lant-hi graderies noves, canviant la gespa natural i, el que podria semblar un tema menor, però no ho és, reestructurant la il·luminació. Un gruix important dels infants que hi fan ús de les instal·lacions tenen alguna discapacitat, i molts es troben dins de l’espectre autista. “Els focus de llum de vegades fan pampallugues i ells ho pateixen; en això, haurem guanyat”, apunta López.
Al seu costat, el company de junta, que va néixer amb una discapacitat visual, demana que el tsunami informatiu i logístic a què es veuen sotmesos ara no dilueixi els beneficis socials de l’àrea d’esport inclusiu, “la joia de la corona” del club. “A les persones amb discapacitat, la societat ens crea desconfiança, ens diu que no podrem aconseguir-ho. Nosaltres tenim molts nens amb autisme, i és clar que a vegades és molt complicat, però treballarem i intentarem que algun dia puguin formar part del grup”, assenyala Guerrero.
L’objectiu: integrar infants amb discapacitat
La Marta López és la coordinadora de la secció d’esport inclusiu. És educadora social i assessora els més de trenta entrenadors i vetlladors que té el club. Un acompanyament que se suma a les dues o tres formacions anuals que reben els treballadors. El club –formalment una fundació sense ànim de lucre– disposa de dues submodalitats en funció del grau d’autonomia de l’infant. El grup de ‘discapacitat’, que inclou persones de 13 a 30 anys amb més necessitats espacials; i el grup ‘inclou’, en què l’infant treballa amb el grup general però amb el suport d’un monitor. “És com un vetllador que està per ell i s’intenta que segueixi el ritme del grup, però depèn de molts factors: del grau de discapacitat, de la seva mobilitat, de com estigui el nen aquell dia, si està més neguitós o menys”, explica López.
“L’objectiu final és que algun dia puguin tenir autonomia i que no necessitin suport d’entrenadors. Ajudem en tot allò que podem, però deixant espai perquè puguin créixer ells per si mateixos. L’atletisme o la natació són esports amb entrenaments menys dirigits grupalment que el bàsquet o el futbol i això facilita la inclusió de l’infant. Hi ha casos en què ho hem aconseguit, però no amb tots és possible”, remata l’explicació López.
Experts en atletisme adaptat
Els més veterans del club tenen clar que hi ha mínim un parell d’atletes que aconseguiran classificar-se per als Jocs Paralímpics de Los Angeles 2028. No serien els primers corredors de Nou Barris que salten a la pista d’un gran estadi coronat amb la flama olímpica. Encara més, el club establert a la Meridiana és un bon “trampolí” per als esportistes amb discapacitat. Sense nostàlgia, amb orgull i alegria, López i Guerrero expliquen que hi ha atletes del club que fan el salt al Barça d’Atletisme o a altres clubs punters del País Valencià.
“És evident que aquestes instal·lacions donen per al que donen i que no tenim recursos per a més del que fem, però és també una mica la nostra filosofia; l’important no és si els podem formar per guanyar medalles, sinó continuar amb un espai per a la gent que ho necessita”, ressalta López, assegut a les taules del bar, de cara a la pista d’atletisme. El setembre vinent, entre atletes professionals, amateurs i amb discapacitat, el club de Nou Barris sumarà prop de 330 fitxes, a les quals caldria sumar un centenar d’infants que tenen passi per fer les proves d’accés.
Pendents de les obres
“Tenim el suport del barri i de la Federació d’Atletisme de Catalunya, i corda per estona”, conclouen tots dos directius, ja no des de les taules del bar, ara des de la gespa. Un autèntic patatal que l’Ajuntament canviarà dos mesos abans que arribi l’Europa. Les obres començaran a inicis de novembre: renovaran la gespa, la seguretat, les entrades i ompliran la fossa de graderies amb capacitat per a 3.000 aficionats escapulats. Aleshores, l’atletisme perdrà la gàbia del llançament de disc –s’intentarà traslladar a l’esplanada pròxima a la piscina de Can Dragó– i el llançament de javelina. I també es reubicarà la perxa i el llançament de pes. El salt de longitud, això sí, no es toca. I la pista tampoc.
