L’Ajuntament de Barcelona ha intensificat en els darrers mesos la lluita contra el tràfic de drogues a la ciutat. Només durant el primer semestre del 2026, la Guàrdia Urbana va aconseguir desactivar de la mà dels Mossos d’Esquadra fins a 74 punts de venda de substàncies estupefaents a la capital catalana, practicant un total de noranta detencions vinculades. Els diferents operatius en els quals va participar fins al juny el cos policial van permetre recuperar 22 domicilis que s’utilitzaven per a aquesta activitat il·legal. El balanç de totes les intervencions és de 80 quilograms de cabdells de marihuana comissats, 2.815 plantes de marihuana, 272 quilograms d’haixix, 18,2 quilograms de ketamina, 7,4 quilograms de cocaïna, 4,3 quilograms de MDMA i 3,3 quilograms de metamfetamina.
Si comparem aquestes dades amb les del 2025, comprovem que en tot l’any passat es van desmantellar 165 punts de venda, arrestant 210 persones i recuperant 57 habitatges vinculats al fenomen dels narcopisos. En aquestes intervencions es van intervenir 472 quilograms de cabdells de marihuana, 345 quilograms d’haixix, 9.018 plantes de marihuana, 7 quilograms de cocaïna, 550 grams de crac, 580 grams d’heroïna, 75,5 quilograms de MDMA, 13,1 quilograms de metamfetamina, 16,7 quilograms de ketamina i 1,24 quilograms de tusi o cocaïna rosa.
En marxa el nou Pla Druida
Els registres s’han fet públics aquest dimarts en la roda de presentació del nou Pla Druida, que ha de permetre reforçar l’actuació de la Urbana davant el consum i la venda al detall de drogues. La iniciativa municipal es basa en un augment de la presència policial, la utilització de la intel·ligència operativa i una millor coordinació reforçada amb Mossos d’Esquadra i la resta de serveis implicats en investigacions d’aquest tipus. Un dels grans objectius del flamant pla és poder identificar, monitorar i intervenir de manera permanent sobre punts de venda per evitar la seva consolidació.
Per fer-ho, més enllà del desplegament de dispositius policials estables en els entorns més conflictius, també un model d’intel·ligència operativa que aplega la informació generada diàriament al territori. D’aquesta manera, la Urbana integrarà en una mateixa anàlisi les dades procedents de les intervencions policials, les incidències vinculades a la salut pública, les queixes veïnals, les actuacions administratives, els controls preventius, la informació recollida per les unitats territorials i els indicadors de convivència. Així es podran identificar patrons de consum i distribució, detectar nous punts de venda o espais de risc, analitzar l’evolució dels narcopisos, identificar concentracions d’incidències i anticipar possibles desplaçaments del fenomen entre barris o districtes.
