Torre Baró s’ha llevat aquest dimecres amb la mirada posada a la muntanya. Els veïns d’aquest barri situat en plena serra de Collserola van haver-se de confinar ahir a les seves cases a causa de l’incendi declarat al barri veí de Canyelles. Les flames van avançar des de l’altra banda del turó, cremant fins a 54,5 hectàrees de zona forestal i obligant a desallotjar durant la tarda un tram d’habitatges del carrer de Lliçà per la seva proximitat amb el foc. El confinament no es va aixecar fins ben entrada la nit, quan els inquilins dels domicilis afectats van poder tornar a les seves llars. Al matí, ja amb la situació estabilitzada i els Bombers de Barcelona controlant els darrers punts problemàtics, alguns dels veïns continuaven amb la por al cos. “Encara tinc la pell de gallina, mentre pujava m’han entrat ganes de plorar“, afirmava emocionada la Valeria Ortiz, presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró. La feina feta des de l’entitat va ser clau per informar el barri de les mesures de seguretat decretades. A través d’un grup de WhatsApp, van comunicar totes les novetats que els traslladaven les autoritats i també van fer arribar un petit protocol per identificar persones amb problemes de mobilitat, malalties cròniques o necessitats de medicació i poder fer d’intermediaris en cas que necessitessin ajuda.
“Quan vam començar a veure les primeres flames, vam actuar amb tranquil·litat i sentit comú. Vam demanar als veïns que refresquessin la zona i que tinguessin preparada alguna cosa per si calia desallotjar”, explicava Ortiz, que reconeixia que la resposta dels afectats va ser exemplar. “Estàvem preocupats sobretot pel fum, perquè no es veia més enllà, per l’olor i l’ambient, que es va fer més pesat; i pel fet que totes les nostres cases estan tocant a la muntanya“, afegia. Finalment, només es van haver de desallotjar 35 persones. Entre aquestes hi havia l’Ángeles, una dona de 92 anys que porta més de mitja vida al barri. “Em van venir a buscar. Jo els vaig dir que no volia marxar, però al final la família em va convèncer“, admet. Cap a les onze de la nit va poder tornar al seu domicili i ha dormit plàcidament fins ben entrades les onze. Ella resideix en una de les casetes que van quedar més a prop de les flames i aquest matí tenia tota la terrassa plena de cendra. “Perdona, que ja veus com ho tinc tot”, deia mentre escombrava l’entrada. A l’altre extrem del carrer de Lliçà, en Ramon va poder passar la tarda i el vespre confinat al seu habitatge. “Sí que vam passar una mica de por, però aquesta gent s’ha deixat la pell“, remarcava, tot assenyalant els efectius dels Bombers de Barcelona que encara aquest migdia estaven a la zona.
Torna el transport públic i els treballadors al barri
Uns carrers més avall, la Mayte es mirava la zona cremada de la muntanya encara sense tenir-les totes. “No he pogut dormir. Ho he passat bastant malament perquè no saps fins on pot arribar, si agafa els pins que tinc davant, se’m crema la casa sencera”, assegurava. Aquesta dona fa gairebé trenta anys que viu a Torre Baró i recorda un altre incendi que també va obligar a desallotjar alguns trams del barri. “Aquí la majoria dels veïns tenim bombones de butà… Encara hi ha por, si hagués vingut des de Ciutat Meridiana no l’haguéssim pogut aturar”, indica. Al barri també hi havia aquest dimecres al matí persones que havien acudit a treballar. És el cas de la Mari, cuidadora a domicili. “Ahir van cancel·lar el servei a moltes companyes i tampoc funcionava el bus. Avui, totes ja hem pujat amb normalitat”, deia. Tal com comentava l’empleada, el transport públic va quedar aturat a la part alta de Torre Baró i es va suspendre la circulació mentre estigués vigent el confinament. Per evitar que el vehicle es pogués veure afectat per les flames, Ortiz -que és conductora de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)- el va agafar al més pur estil Manolo Vital i el va portar fins a la part baixa del barri.
