La Laura, una veïna de Gràcia de 67 anys, ha anat sempre a la mateixa perruqueria fins que l’establiment va descobrir que era una dona trans. “T’he vist a la televisió i tu no ets una dona, aquí ja no pots entrar”, van comentar-li. En una entrevista al programa ‘No ho sé’ de RAC1, la veïna gracienca ha explicat que han sigut dies complicats, amb atacs d’ansietat, i que s’ha sentit “humiliada”.
Discriminacions com aquesta encara continuen passant, malgrat que sembli impossible. És més, segons l’Observatori contra l’Homofòbia, l’any passat va haver-hi 57 agressions registrades a persones trans, el 38,1% del total d’agressions homòfobes de Catalunya. “Sap greu que l’any 2023 passin aquestes coses”, ha lamentat la Laura a RAC1.
Una trajectòria plena de dificultats
Durant l’entrevista, aquesta veïna de Barcelona ha explicat la seva trajectòria; com les seves amigues li guardaven la roba amb 14 anys quan tocava sortir de festa i com la seva família, mare i àvia, sempre han estat al seu costat, malgrat que la resta de familiars mai ho van acceptar.
La discriminació que ha patit enguany a la seva perruqueria se suma a altres que ha patit al llarg de la seva vida. Durant l’entrevista ha recordat com li ha costat sempre trobar feina. Va trobar moltes traves per obtenir la documentació com a dona i això li va complicar l’accés al món laboral. “No em donaven la feina i no em va quedar més remei que treballar en cabarets, clubs nocturns… que no demanaven carnets”, ha explicat. “No m’ha caigut del cel, he hagut de lluitar”, ha afegit.
Quan era jove, tampoc va poder escapar-se del servei militar. “Dels 15 dies que vaig estar, en vaig passar 14 a l’hospital de Cartagena”, recordava la Laura a l’entrevista. Un camí complicat, ple de retrets i insults, que va acabar quan els seus pares la van anar a buscar.
“He arribat molt digne a l’edat que tinc”
Durant els vint minuts que dura la conversa amb la periodista Anna Vallhonesta, la veïna de Gràcia també recorda altres moments interessants, com quan va anar a fer-se el DNI o quan va sortir a tots els diaris als anys 70. I deixa anar un desig: “M’agradaria tenir 35 anys”. En tot cas, assumeix que és impossible i recorda amb orgull una trajectòria “molt maca” en què ha hagut de “lluitar i passar por”, però que podrà recordar feliçment per haver arribat “molt digne” a l’edat de 67 anys.
