La Maria Pons (nom fictici) es dutxava en el seu pis del barri del Baix Guinardó amb l’escalfador de l’aigua apagat. Feia servir els fogons de la cuina per escalfar aigua. Després la posava en una galleda i la barrejava amb aigua freda. “D’aquesta manera no em podia rentar bé, però si engegava l’escalfador el preu de la factura pujava massa”, relata al TOT Barcelona. Fa pocs dies, va dir prou i va decidir encendre’l, tot i les conseqüències que pogués suposar. “Per què havia de viure així?”, es pregunta.
La pobresa energètica és una xacra social des de fa anys, agreujada ara per la crisi energètica i inflacionista. Tal com informa al TOT la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, dades del Ministeri de Transició Ecològica de l’Estat apuntaven el 2018 que un 8,8% de la població de Catalunya no podia mantenir casa seva a “una temperatura adequada”. El 2021, afegeix, el percentatge ja arribava al 15,9%. El 2022, probablement, la situació va anar a pitjor. “Encara no hi ha dades del 2022 ni del moment més àlgid del preu de l’energia, que va començar a pujar el mes de març”, diu i, tot seguit, reconeix que aquestes dificultats es fan evidents a les assemblees de l’APE. “Ve gent que fa uns anys anava pagant les factures com podia, que anaven justa, i ara l’hi resulta impossible”, alerta Campuzano.
Barcelona no s’escapa del drama
En analitzar la pobresa energètica amb la mirada a Barcelona, el panorama també és negatiu, encara que l’Ajuntament tampoc disposa de dades del 2022. El 2021, els Punts d’Assessorament Energètic de Barcelona (PAE) van atendre 33.600 persones (13.000 llars). Això vol dir que les atencions van augmentar un 55% des que es va crear el servei el 2016. Durant el 2021, a més, 3.816 unitats de convivència de la ciutat van rebre avisos de tall per no poder pagar els subministraments i, finalment, es van produir 517 talls.
El districte on es van atendre més veïns va ser el de Nou Barris, amb un 21% de les consultes, seguit pels de Ciutat Vella i Sant Martí amb un 13% tots dos. Des del districte de Nou Barris, al barri del Turó de la Peira, una veïna assenyala al TOT que el 80% de la població té més de 65 anys i la majoria viuen amb pensions molt baixes, que es troben al voltant dels 800 euros.
Davant d’aquestes particularitats i dels preus de l’energia, a molts no els queda cap altra opció que “retallar d’algun lloc” i, per tant, no encenen l’estufa o la calefacció. “Se’n van al bar o a prendre el sol a la plaça perquè estan més calents al carrer que a casa. Però a la nit passen fred”, lamenta aquesta veïna. En el seu cas, reconeix que pot posar la calefacció perquè el seu fill l’ajuda, però insisteix que té moltes amigues que no compten amb la mateixa sort. “Abans pagava 50 euros de llum i ara 70, i les bombetes són les mateixes”, denuncia.
En un dels barris que es troba en una de les fronteres de Nou Barris, Ciutat Meridiana, també proliferen circumstàncies similars. El president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, sap de veïns que només encenen l’estufa per a qui més ho necessita. “Hi ha una família que la deixa per al seu fill, sobretot quan va dormir”, afirma. Tot i que Bravo sap de “moltes persones” que estan passant per aquesta situació, no ha trobat cap veí que volgués parlar sobre el tema amb aquest diari.
Viure-ho en silenci i vergonya
Aquest fet, entre altres factors, evidencia que massa gent viu la pobresa energètica amb silenci i vergonya. Així ho ha comprovat Campuzano a les assemblees de l’APE, on ha detectat que en l’imaginari col·lectiu, en general, s’ha instal·lat la idea que és un problema de persones sense ingressos. Però, insisteix, no és així. “Intentem traslladar que s’ha creat un model de consum que, sense tenir certs ingressos, no pots escalfar casa teva”. En aquest sentit, afegeix, que es viu amb “culpa i vergonya”. Uns sentiments amb els quals s’intenta trencar a les assemblees. “Sentir altres casos com els seus els ajuda a veure que no és problema seu, sinó d’un sistema que no funciona”, sentència Campuzano.
Aquesta mentalitat es veu reflectida en el cas de Pons. No ha volgut que es publiqui el seu nom real, però ha contribuït a visibilitzar la situació compartint la seva experiència. En aquest sentit, afegeix que també és de les que no fa servir mai l’estufa i que quan va decidir tornar a fer servir aigua calenta, va demanar al banc que no li cobressin cap factura de subministraments fins al pròxim mes de maig. Si ho permetés i si, a més, encengués l’estufa, recalca, hauria de pagar; entre la llum, el gas i aigua; 200 euros. “Ara no puc. O pago les factures o pago el lloguer. Si ho pago tot, em quedo amb 20 euros. Què faig amb 20 euros?”, assenyala.
Un factor que dificulta encara més el dia a dia de les persones que viuen com Pons és la falta d’aïllament energètic de molts edificis de la ciutat. Un exemple flagrant és el barri de Trinitat Vella (districte de Sant Andreu). Tal com diu al TOT la presidenta de l’Associació de Veïns de Trinitat Vella, Manoli Martínez, això passa, sobretot, en habitatges “molt antics, en mal estat i sense calefacció” on viuen persones que no els han pogut reformar. Un exemple, indica, és el d’una dona de 86 anys que no es pot treure l’anorac dins de casa. “A ella la podem ajudar perquè coneixem el seu cas, però hi ha moltes altres per les quals no podem fer res perquè no ho diuen. Sabem que hi ha molta gent gran, sense diners, que està sola i necessita ajuda”, alerta Martínez.
Al barri del Besòs i el Maresme
Un barri on es viu un panorama similar és el del Besòs i el Maresme (districte de Sant Martí). Tal com informa al TOT una les integrants de la plataforma SOS Besòs-Maresme, Teresa Pardo, també hi ha problemes d’eficiència energètica perquè gran part dels edificis es van construir als anys seixanta amb materials de la mala qualitat. Pardo avisa de les conseqüències que suposa: “La pobresa és extensiva a tots nivells: se sent una calor extrema a l’estiu i molt fred a l’hivern”.
En aquests casos és important disposar d’espais exteriors on es pugui sentir més escalfor. Al barri, però, fa temps que el Casal de Gent Gran no obre els caps de setmana i la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner només ho fa els dissabtes al matí. “Hi ha una dona de 80 anys que abans anava els caps de setmana al casal per estar a bona temperatura i, a més, relacionar-se amb altres persones”, subratlla Pardo. Davant d’això, no pot evitar dir que l’Ajuntament està privant moltes persones de tenir “refugis climàtics” ara que les coses estan encara més difícils que abans. “Tot ha empitjorat amb la pujada del preu de la llum”, sentència sense saber si la vida al barri podrà empitjorar, encara més, en un futur pròxim.
1 
