Les voluntats complexes a vegades s’entenen millor quan les expliquen els implicats, sense intermediaris i sense formalitats. Amb l’única indicació de “jo encenc la càmera, Tere, i tu dius el que vegis”. I així ha estat que el Gimnàs Social Sant Pau ha publicat aquest matí un vídeo en què una treballadora històrica del gimnàs, Teresa Moreno Muñoz, clama perquè se salvi el projecte del desallotjament dictat per un jutge.
“Aquí la gent es queda sense llar, sense un lloc on ficar-se, sense poder-se refugiar, sense una mà que l’ajudi. I això és una vergonya quan l’alcaldessa ens ha promès i ens ha dit que ens anava a ajudar”, protesta la Tere a l’inici del discurs. Es tracta del gimnàs que històricament s’havia convertit en un espai obert a persones que no podien pagar la quota de cap club esportiu i que ara s’ha reinventat com a equipament social durant la pandèmia, oferint dutxes, roba i menjar a 150 persones cada dia. “Si ens han de tancar, ens tancaran. Però amb nosaltres s’enduran molta gent per davant”, apunta la dona.
La Tere, que va trencar aigües dues vegades abans de tenir els seus fills a les instal·lacions d’aquest gimnàs, molt abans que el projecte fos una cooperativa social, sent que hi ha en risc “una quarta part” de la seva vida. “Si hem estat bons per a les vostres campanyes i per posar-vos dalt perquè teníem nom i fèiem soroll. Recordeu-vos que ara som baix de tot. Però hi som també per vosaltres, així que prou ja”, rebla desesperada la veïna del Raval, en una nova referència al govern municipal.
Així, amb tot, si no arriba un bàlsam els pròxims dies, la portaveu espontània del projecte social anima la ciutadania a participar en la mobilització que prepara la cooperativa pel dissabte de la setmana vinent. “El dia 3 d’octubre us vull a la cadena humana que es farà des d’aquí, la meva i la nostra casa, fins a l’Ajuntament. A veure si a tots els cau una mica la cara de vergonya. I més que això, demanaria que se’ls estovi el cor”.
