El debat sobre la situació del català al comerç i la restauració de Barcelona ha sumat un nou capítol a les xarxes socials. La creadora de contingut Marta Robli ha difós un vídeo en què comprova directament la presència de la llengua catalana als establiments de l’avinguda de Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta, i els resultats han tornat a encendre les alarmes sobre la reculada del català en l’atenció al públic a la capital. La noia proposa en la gravació el repte de recórrer un quilòmetre per cada establiment on trobi informació o atenció en català. Tanmateix, la trajectòria i les primeres visites evidencien la dificultat per trobar menús, retolació o personal capacitat per atendre en la llengua pròpia del país a la principal artèria del al barri mariner de la capital catalana.
La seva ronda de reconeixement inclou multinacionals com Alehop Sixt o Burger King, a més d’altres negocis de restauració, botigues de fundes de mòbil o supermercats. Un dels moments més il·lustratius del vídeo és quan demana al treballador d’un local de restauració si disposa de carta en català, i la resposta és fulminant: “¿Qué, qué quieres de català? Estamos en España”. Una frase que resumeix la resistència o el desconeixement directament instal·lat en molts comerços de zones amb una alta pressió turística. Aquesta mena de respostes contrasten amb el marc legal actual. El Codi de Consum de Catalunya estableix clarament que els consumidors tenen el dret de ser atesos en català i que la informació de caràcter fix (com les cartes, menús o rètols dels establiments oberts al públic) ha d’estar disponible, almenys, en llengua catalana.
“Les noies no entenien el català, però l’etiquetatge està en català”, “el Sixt de lloguer de cotxes: espanyol, alemany, anglès, francès, italià i neerlandès”, són alguns dels comentaris que fa la influenciadora després d’entrar a establiments. Robli lamenta que “cap d’aquests negocis de la Barceloneta estan pensats perquè els consumim la gent d’aquí”, i després de la seva ronda de reconeixement per la Barceloneta conclou que “menys de la meitat dels negocis que hem entrat ofereixen o tenen un servei en català”. En total, només 8 dels 19 negocis visitats ofereixen o tenen el servei en llengua catalana. “Tocarà córrer molt poc i amb molta pena”, admet la corredora, i assegura que repetirà aquest experiment a altres barris de Barcelona.
Indignació a les xarxes i col·laboració de Plataforma per la Llengua
El vídeo ha acumulat milers de reproduccions i desenes de comentaris d’usuaris que han expressat la seva indignació per la vulneració de drets lingüístics que pateixen diàriament els catalanoparlants a Barcelona. Molts dels comentaris denuncien la manca d’inspeccions i el poc zel de l’administració per fer complir les normatives de consum existents, la qual cosa afavoreix que molts comerços incompleixin els drets lingüístics de la ciutadania sense cap mena de conseqüència. “El que s’hauria de fer és no donar llicència d’obertura si no es demostra que la retolació, externa, interna i de la carta està en català. Tantes lleis que fan per posar traves al petit botiguer i aquests no els prohibeixen res”, lamenta un usuari, i un altre afegeix: “Sabeu com es podrien recaptar bastants diners? Exacte, multant tots aquests negocis”.
El coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra, ha ofert a la creadora de contingut anar un pas més enllà amb la seva acció. En un comentari, la convida a enviar els àudios “de les empreses que s’han mostrat catalanòfobes” amb detalls sobre els establiments a l’ONG del català per fer un “requeriment legal previ a la denúncia administrativa”. Preguntada per què no ha emprès cap acció, la creadora de contingut al·lega que no ho va fer perquè va acabar “esgotada d’haver de batallar a cada restaurant”. Amb tot, detalla que els va informar que la llei obliga com a mínim a retolar en català i lamenta que “molts no coneixien la llei”. “També vaig comentar que passaria en una setmana per veure si havien aplicat el que havia dit”, conclou.
