La notícia saltava aquesta setmana. La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) confirmava que l’enderroc de l’edifici de la Bonanova conegut com el Kubo és “imminent”. Un any després del seu polèmic desallotjament, que es va reactivar durant la passada campanya electoral i que es va poder fer efectiu gràcies a un espectacular dispositiu dels Mossos d’Esquadra, aquest antic bloc d’oficines semblar esgotar els seus últims dies dempeus després que els propietaris majoritaris hagin aconseguit la llicència per demolir-lo.
En paral·lel a l’enderroc, les negociacions entre els titulars i l’Ajuntament de Barcelona continuen per tancar una expropiació que permetria que el terreny passés a ser de propietat municipal, tal com informa l’ACN. El planejament urbà preveu que aquest solar es converteixi en una zona verda, una opció que no acaba de convèncer l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles, que opta per destinar l’espai a la instal·lació d’un futur Centre d’Atenció Primària (CAP). Mentre es resol aquest canvi de titularitat i el futur del solar, l’anunci de la demolició n’ha portat un altre de col·lateral que sembla haver passat desapercebut. La Sareb ha posat en venda la Ruïna, l’edifici contigu desallotjat juntament amb el Kubo. A diferència del seu company, que no destaca especialment per la seva bellesa i complexitat arquitectònica, aquesta segona finca de trajectòria centenària sí que forma part del paisatge històric de la plaça de la Bonanova i té una història rocambolesca especialment vinculada a una família barcelonina.
Segons l’anunci publicat a la plataforma Servihabitat, que no precisa un preu de comercialització, l’espai que actualment ocupa aquest edifici singular es publicita com un terreny urbà per construir i invertir amb una superfície de 117 metres quadrats i una edificabilitat màxima desenvolupable de 243 metres quadrats. En els detalls de l’oferta, s’indica que en aquests moments hi ha un immoble unifamiliar erigit a la parcel·la i que l’ús residencial és el predominant. Tots aquests indicis apunten en la direcció d’un altre possible enderroc, amb la particularitat que aquest cop el consistori no sembla interessat a expropiar la finca i que amb la demolició s’estaria perdent un immoble que sí que té una trajectòria que almenys convidaria a repensar-se la conservació.
Els Òdena, Rodoreda i els negocis fallits
La història de l’edifici ara conegut com la Ruïna es remunta a principis del segle XX. Establir-ne la data exacta ara per ara és impossible, però la informació recavada per la historiadora de l’art Beli Artigas i les fotografies antigues de l’època conservades ens permeten pràcticament afirmar que es tracta d’un immoble centenari. La casa va ser construïda amb tota probabilitat per Felipa Ódena que havia heretat els terrenys familiars- i Joaquim Fochs. El fill gran d’aquesta parella apareix com a responsable dels terrenys des del 1907 i almenys fins al 1927, de manera que podríem batejar l’immoble com a Casa Ódena Fochs.
En aquest punt es perd el rastre de fins al 1956, quan apareix com a titular de la finca en qüestió Elena Fochs Guzmán. La memòria històrica ens permet ubicar a l’edifici la residència temporal de l’escriptora Mercè Rodoreda a finals dels anys seixanta, quan l’immoble ja havia canviat de mans era propietat del seu fill, Jordi Gurguí i Rodoreda, que després de la mort del seu pare i exmarit de l’autora el va convertir en la Guarderia Flipper, una petita escola bressol que va estar en funcionament gairebé fins als vuitanta. L’edifici passaria després a mans d’Antoni Castella Rocaspana, que va convertir l’immoble primer en una seu de la Caixa Catalonia de Crèdit i després en un establiment de menjar ràpid. Aquesta és la darrera activitat coneguda a la Casa Ódena Fochs abans de passar a mans de la Sareb i de convertir-se pròpiament en la Ruïna.
