L’Ajuntament de Barcelona acaba de fer públic el projecte executiu del nou Mercat de l’Abaceria, que preveu començar les obres el segon trimestre del 2023 i permetrà als paradistes -temporalment allotjats al passeig de Sant Joan- tornar a l’emplaçament original del qual van haver de marxar el juny de 2018 amb la promesa que s’hi estarien un parell d’anys. La durada prevista de les obres és de 24 mesos. Des del consistori es mira el projecte amb un optimisme no compartit per tots els afectats.
El regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, apunta al TOT Barcelona que el fet que el supermercat hagi passat de la planta carrer a la -1 “allibera un gran espai i podem parlar gairebé d’una nova plaça a la vila, tan necessitada d’espai públic”. Badia està convençut que el guany per als veïns i comerciants és “més que evident”.
Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, Mercats i Consum de l’Ajuntament, qualifica el nou projecte executiu com un “pas important fruit d’un ampli diàleg amb els veïns i comerciants”. Es tractarà d’un equipament “de primeríssima qualitat” i explica que ara s’obrirà un període d’al·legacions.
Les raons del retard
Màxim López, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, atribueix el retard del projecte a la detecció de fibrociment, l’adequació de les peticions del veïnat i els comerciants, així com a la suspensió de llicències i tramitacions administratives a la vila de Gràcia per la revisió del Pla d’Usos, que va fer que “no es pogués tramitar el Pla Especial Urbanístic que contempla la integració i compliment urbanístic del mercat”. Un cop aprovat, “es van poder iniciar tràmits per obtenir la conformitat tècnica del projecte executiu per a la seva aprovació”.
Alberto Lacasta, conseller de Gràcia pel PSC, diu que fa temps que es parla d’aquest “amb tothom” i que la idea principal és donar un “servei de mercat, que ha quedat magnífic”. Pensa que el supermercat exercirà de pol d’atracció en el sentit d’oferir productes que no puguin donar els paradistes i beneeix la possibilitat que els clients puguin anar a comprar en cotxe al mercat.
Pessimisme i expectatives frustrades
Però el punt de vista dels comerciants de la zona, veïns i entitats afectades s’allunya de la visió municipal. Jeroni Magrans, paradista i antic portaveu de la Junta de Comerciants de l’Abaceria, lamenta que l’anunci del projecte executiu sigui “un comunicat pràcticament idèntic al que van difondre el desembre de 2021”.
Magrans recorda que el trasllat a la carpa del Passeig de Sant Joan estava previst a finals de 2017 i es va materialitzar el juny de 2018 i sosté que no necessiten “cap supermercat a baix perquè el barri ja està ple de grans superfícies”. Tem que si el supermercat no funciona l’aparcament es tanqui i creu que el més greu és la manca d’informació. “No pot ser que el cap de serveis de l’Institut Municipal de Mercats vingués fa quatre mesos a preguntar-nos quants metres quadrats del mercat volíem quan no en sabíem res. La desconfiança és total i hi ha eleccions pel mig”.
De fet, Magrans es quedaria al recinte del passeig de Sant Joan -sempre que se’n corregissin algunes deficiències-, perquè avisa que el poder adquisitiu dels compradors de la zona és més elevat que el de Gràcia. Els paradistes tenen el cor dividit: la meitat anhela tornar a l’emplaçament original -molts d’ells per romanticisme- i a l’altra meitat ja li estaria bé quedar-s’hi, sobretot els qui tenen propera la jubilació.
Lluís Castañeda, president de l’associació de veïns del passeig de Sant Joan, admet que n’esperava molt més. “Té un potencial que no s’està aprofitant”. També mostra la seva estranyesa pel fet que la càrrega i descàrrega es trobi a la planta -3 i veu “poc generós” l’espai destinat a l’aparcament. En termes d’oferta, hauria apostat per buscar productes distintius que fossin capaços d’atraure veïns d’altres barris. Es queixa de l’indefinició en la gestió de les sales polivalents i avisa que a Gràcia falta un bon auditori i sales d’exposició.
Dubtes respecte l’estructura metàl·lica
Jordi Llobell, veí del carrer Mare de Déu dels Desemparats -davant del mercat- i arquitecte, assegura que el projecte parteix de la premissa “falsa que hi havia una estructura catalogada per l’Ajuntament, jo tenia un professor d’universitat que deia que a Barcelona hi ha més catalogacions que a París”. Quant a l’estructura, considera que no “té cap interès” i detecta una altra incongruència. “S’han adonat que aquesta estructura no aguanta la càrrega prevista pel nou mercat i l’han d’eliminar i aixecar de nou, és un sobrecost absurd”.
També assenyala que aquesta estructura no encaixa amb el context urbà perquè “aquí son tot façanes que rodegen el mercat amb una estructura mastodòntica al mig. Normalment quan hi ha un edifici públic com ara un mercat s’acostuma a fer una mica d’urbanisme, a generar places davant d’edificis grans i no es pot encabir un edifici en un context urbà on hi ha tot de cases, el nou mercat està sobredimensionat: és més gran del que li permet el propi espai on se situa i per tant està fora de context”. Avisa que no serà un espai verd sinó “una plaça dura amb uns quants escocells i uns quants arbres dins d’una pèrgola gegant, a veure com sobreviuen els arbres”.
Màxim López, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, replica que la resistència i durabilitat de l’estructura no compleixen amb allò que marca la normativa i, per aquest motiu, d’acord amb Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament “vam decidir fer una rèplica de l’estructura conservant-ne la tipologia i el volum i garantint el compliment de tots els estàndards actuals”.
Testos en comptes de jardí
Roser Latorre, portaveu de la plataforma Abaceria Respira, afirma categòricament que és “mentida” que el projecte sorgeixi d’un ampli i llarg consens amb veïns i comerciants. Pel que fa a la vessant ecològica, sosté que “no ens han fet cas, ells posen més testos i nosaltres demanem un jardí, un espai verd amb les parades del mercat”. A més, pensa que aquest “macroespai” provocarà una acumulació de gent que va en contra de l’esperit de la plataforma.
Màxim López defensa que “en tot moment s’han contemplat les aportacions dels comerciants per incorporar-les al projecte” per mitjà de “constants assemblees ratificades amb majories importants”, que han permès redactar un projecte “integrador”. Lacasta admet que no hi han pogut incloure “tota la zona verda que reclamaven els veïns però es farà una plaça porticada amb el màxim de verd possible, sense oblidar que som dins d’un àmbit de mercat i cal complir les exigències higièniques mínimes”.
Toni Ramon, arquitecte i activista de l’entitat ‘Gràcia cap a on vas?’, coincideix amb Magrans en la no necessitat de posar-hi un supermercat i ho resumeix amb un exemple gràfic. “És com si el gimnàs d’una escola s’entregués al DIR perquè ajudés a mantenir el centre”. També rebutja l’aparcament, ja que “és un mercat de proximitat” i proposa que es faci una enquesta actualitzada dels paradistes per veure quins es jubilaran d’aquí al final de les obres “perquè no volem que es perdi cap parada”.
L’excepció dels paradistes
Maribel Ampolla, actual presidenta del Mercat, admet que encara no ha tingut temps de revisar detalladament el projecte executiu, però sosté que la majoria de paradistes sí està d’acord amb el supermercat i l’aparcament i fins i tot voldrien que tingués més places.
Finalment, Meritxell Campos, presidenta de l’Associació de Comerciants del carrer Torrijos, diu que d’ençà una primera sessió informativa el 2016 amb el Pere Sirvent, director de Mercats i Projectes Estratègics de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, i un parell més amb comerciants i el veïnat sobre com podria ser el mercat, no se n’han produït més. “Estem decebuts perquè no ens han escoltat“.
Tampoc veu amb bons ulls el supermercat perquè el barri n’està ple, ni l’aparcament, atès que “qui vindrà a comprar seran els veïns, és quilòmetre zero i cada barri ja té el seu mercat”. Quant a la teoria d’Eloi Badia que es guanyarà un espai equivalent al d’una plaça gran com les que hi ha al barri, és clara. “Que no ens enganyin, entre el tros de la miqueta del carrer de Torrijos, una miqueta de Travessera de Gràcia, de PuigMartí i Mare de Déu dels Desemparats… si sumes tots aquests metres aleshores potser sí arriba a la mida de la Plaça Revolució”.
4 
