“No hi ha coneixement ni consciència de la importància que generen les zones verdes per a una ciutat en qualitat de vida”. Francesc Ruestes, president de la Federació Barris de Gràcia -aglutina set associacions de Gràcia en reivindicació del verd social a Vallcarca, els Penitents i el Coll- i artista polifacètic denuncia la manca de sensibilitat de l’Ajuntament en termes d’ecologia, planificació urbanística i concepció del patrimoni a Vallcarca i, més concretament, en la zona compresa entre les dues sortides de l’estació de metro de la L3 entre les avingudes de Vallcarca i de la República Argentina.
El Viaducte de Vallcarca, pont que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i uneix el barri del Coll amb Sant Gervasi, acollirà “a només 17 metres de distància” el primer edifici d’un projecte d’habitatges socials, si bé encara no té data. “Un patrimoni ha d’estar protegit per un entorn” recorda Ruestes, que comenta que la pista de bàsquet i els horts adjacents s’hauran de sacrificar. “No hem de construir més dins del cor de la ciutat perquè així anem a la mentalitat d’emmurallament de la ciutat en comptes de recuperar les illes interiors de l’Eixample”.
La lluita al Jardí dels Arabescos
Ruestes detalla que gràcies a la lluita veïnal en l’anterior legislatura van poder salvar els Jardins de Maria Baldó, així com mantenir el torreó i una arcada del Jardí dels Arabescos, on “van deixar-hi morir dues palmeres fabuloses per l’escarabat”, però la recomanació a Patrimoni sobre la importància de construir una petita font enmig dels dos elements arquitectònics va ser desatesa malgrat el compromís de Jordi Raboso, director de Serveis de Llicències i Espai Públic de Gràcia. “L’aigua forma part del món arabesc” lamenta el president de la Federació Barris de Gràcia, segons el qual també van ignorar que el tipus d’arbre adient per al jardí eren els tarongers. L’espai verd dels arabescos, a més, s’ha encabit dins d’una jardinera “i no és un bon disseny de jardí”.
Ruestes tampoc entén els motius pels quals van fer un ascensor extern al metro “sense cap qualitat urbanística” en detriment d’unes escales i uns xiprers. Per acabar-ho d’adobar, davant de la sortida de la línia 3 de metro a l’avinguda de Vallcarca s’ha enquistat des de fa anys un campament amb persones que es dediquen a vendre ferralla.
Pel que a als Jardins de Maria Baldó, a l’època de Mascarell i Mayol, Ruestes va proposar que a l’església tancada al culte que hi ha al costat fos ocupada per les entitats pro-natura de la ciutat i s’hi creés una aula mediambiental amb arbres fruiters, horta i plantes aromàtiques. “Em van dir que era una cosa raríssima però ara existeix una aula del bosc del Turull, a la muntanya del Parc Güell, que és un lloc ombrívol, perquè em van robar el dossier”.
Dues dècades sense Rambla verda
La gran assignatura pendent és la Rambla Verda -a l’Avinguda de Vallcarca, des de la Plaça de Lesseps a l’alçada de l’antiga Casita Blanca i la confluència del carrer de Bolívar amb Avinguda de la República Argentina- que d’ençà el 2002 tenia el vistiplau del govern municipal aleshores liderat per Joan Clos però ha quedat en un calaix. Ruestes també alerta d’altres danys col·laterals, com ara la imminent desaparició de l’antiga pedrera de Vallcarca o el fet que l’absència de corredors verds comprometin seriosament la mobilitat dels ocells, “que no es desplacen per la ciutat fent-hi saltirons sinó marcant direccions”.
En referència al Jardí Doctor Comas i Llaberia, l’Ajuntament ja ha atorgat la llicència d’obres per iniciar la construcció de l’escola pare Poveda i, si bé està pendent de licitació, els veïns de Baró de la Barre han vist com el TSJC tombava els dos recursos presentats per a preservar-hi els jardins. “Els vam dir que a nou minuts caminant ja hi ha l’IES Vall d’Hebron -l’antic Orfelinat Ribas- i que podien reformar-lo ja que l’edifici està caient i la directora va admetre que els sobrava espai, en un recinte amb tres plantes i sense ascensor”.
“Vallcarca és un territori amb desnivells i això el fa interessant des del punt de vista arquitectònic però a l’Ajuntament ho planifiquen tot sobre un mapa i un paper pla, no viuen al territori”, es queixa Ruestes, que recorda que la geologia també és patrimoni, que el territori “és un bé cultural de la mateixa ciutat” i que els jardins “no són llocs de sobres d’una ciutat que no sap què fer amb elles. No pots agafar un tros de carrer per fer una zona verda i posar-hi un arbre”.
4 
