El vandalisme contra el patrimoni de Barcelona no s’atura. Si fa uns dies, el TOT Barcelona denunciava les pintades que s’han fet en les escultures i monuments de la plaça de Catalunya, coincidint amb l’acampada pro habitatge i les manifestacions de fa uns dies, ara li ha tocat al mercat del Ninot. Segons la fitxa de patrimoni de l’Ajuntament, l’edifici és un bé amb elements d’interès del nivell C. El mercat està situat entre els carrers de Mallorca, Provença, Casanova i Villarroel.
Tal com es pot veure en les imatges d’aquest article, l’equipament té els plafons de ferro pintats amb dos grans grafits, a la façana del carrer de Mallorca i a la del carrer de Casanova. Segons comerciants consultats per aquest mitjà, l’immoble es va danyar fa unes dues o tres setmanes. També s’han pintat moltes de les persianes de les parades exteriors i algunes de les parets al costat de les entrades.
El mercat del Ninot es va inaugurar el 1933 i és obra dels arquitectes Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera. En el web del mercat, l’Ajuntament explica que la nau està formada per un cos central i tres cossos a cada costat. “Les dues façanes del cos central, que donen al carrer de Mallorca i al passatge interior, són d’obra vista i presenten un enorme vitrall en forma d’arc”. La resta de la façana està feta amb plafons de ferro, que recolzen sobre un tancament perimetral d’obra vista. Als costats de l’entrada principal del carrer de Mallorca hi ha dos patis, als quals es pot accedir pels xamfrans. La darrera remodelació es va acabar d’executar el 2015. Es va allargar uns cinc anys i durant aquell temps els comerciants es van instal·lar en una carpa provisional davant de l’Hospital Clínic.
El president del PP a l’Ajuntament i alcaldable, Daniel Sirera, considera que és una vergonya que Barcelona continuï patint les conseqüències de l’incivisme davant la passivitat del govern de Jaume Collboni. “Les enormes pintades que ocupen tota la façana del mercat del Ninot són una mostra més del fracàs de la política de civisme de l’Ajuntament. Han passat els dies i ningú les ha esborrat. El més preocupant és que uns vàndals hagin pogut pintar tota la façana d’un mercat emblemàtic de Barcelona amb total impunitat. I no és un cas aïllat. Ho hem vist a la plaça de Catalunya, on els acampats han fet pintades a les estàtues, i també a la catedral de Barcelona, on han aparegut pintades contra el turisme. L’Ordenança de civisme de Collboni està demostrant ser un fracàs absolut. En els darrers dos anys, l’Ajuntament de Barcelona ha gastat més de 16 milions d’euros a netejar pintades i, malgrat aquesta despesa milionària, els grafits continuen sent un greu problema per a la ciutat”. Per a Sirera, “Barcelona necessita més vigilància, sancions més contundents i una actuació immediata contra aquells que embruten i deterioren el nostre patrimoni”.
Neteja de pintades contra el patrimoni
Durant els primers vuit mesos de l’any, l’Ajuntament ha netejat 3.619 pintades en edificis catalogats de la ciutat. Es tracta d’un total d’11.075 metres quadrats de façanes amb un nivell de preservació C i B. La nova Ordenança de civisme, que el govern de Jaume Collboni va tirar endavant amb els vots de Junts i ERC, preveu que el grafiter, a més de pagar l’import de la multa, s’hagi de fer càrrec de les despeses de la neteja i els desperfectes ocasionats. De totes maneres, ara l’Ajuntament posa menys multes que l’any passat. Entre el 15 de febrer i el 30 de juny se’n van interposar un 23,1% menys, 103 per 134.
La història del mercat del Ninot
Al carrer de Mallorca, 133, la figura d’un petit grumet corona el mercat del Ninot, uns dels més antics de Barcelona. La història popular d’aquest ninot, amb què ha estat batejat el popular equipament barceloní, es força curiosa. El nom oficial és de la dècada dels anys trenta, quan el mercat es va cobrir, tot i que el franquisme el va vetar i no es va recuperar fins a l’arribada de la democràcia. Però la història del grumet comença molt abans, a finals del segle XIX. En aquella època, en aquesta zona hi havia una taverna molt popular que estava presidida per un mascaró de vaixell, que no és altre que el ninot que ara -bé, una còpia- es pot veure en l’edifici del mercat. El mascaró original està al Museu Marítim.
A finals del segle XIX, als voltants de la fàbrica Batlló -l’actual Escola Industrial, que ocupa quatre illes de l’Eixample- va aparèixer un mercat ambulant que només es muntava els dissabtes, quan els treballadors cobraven. Era al municipi de les Corts de Sarrià, entre els actuals carrers de Villarroel i València, situat al límit amb Barcelona. L’aparició del mercat va derivar en un conflicte amb els comerciants barcelonins que el veien com una competència deslleial. La situació es va allargar fins que l’Ajuntament de les Corts de Sarrià va decidir adequar un solar pròxim, on hi ha el mercat del Ninot actual, el 1892. El nou mercat va obrir un any després. Les parades eren a l’aire lliure i, tot i que la majoria de gent es referia a l’espai com el mercat del Ninot, es va batejar com el mercat de l’Avenir o del Porvenir. El mercat es va cobrir el 1933.
