Bona part de les escultures patrimonials de la plaça de Catalunya han estat vandalitzades. Les imatges van ser preses pel TOT Barcelona dissabte passat. Tal com es pot veure, hi apareixen grafits de la convocatòria la vaga general de l’11 de novembre, crida a la lluita obrera, “free Palestina” i símbols okupa i anarquistes. L’aparició de les pintades ha coincidit amb l’acampada prohabitatge que hi ha a la plaça i amb les manifestacions de protesta convocades fa uns dies.
El conjunt escultòric de la plaça de Catalunya és quasi centenari. Es va construir entre els anys 1927 i 1929 per l’Exposició Universal de Barcelona del 1929. Dos anys abans, es va convocar un concurs per fer les escultures. Se’n van instal·lar 28 d’autors com Eusebi Arnau, Joan Borrell, Enric Casanovas, Josep Clarà, Josep Dunyach, Jaume Duran, Pablo Gargallo, Josep Llimona, Frederic Marès, Enric Monjo, Vicenç Navarro, Llucià Oslé, Miquel Oslé, Jaume Otero, Antonio Parera, Josep Tenas i Josep Viladomat. La plaça de Catalunya es va inaugurar el 2 de novembre del 1927, a partir d’un projecte de Francesc Nebot, director de l’escola d’arquitectura i tinent d’alcalde d’Obres Públiques. El 1915, s’havia desestimat la proposta de Josep Puig i Cadafalch.
El monument a Francesc Macià, amb símbols okupa i anarquites
Amb el temps, algunes de les peces van ser substituïdes per còpies, com La deessa, de Josep Clarà, el 1982. Un dels monuments que es va instal·lar el 1991 va ser del monument a Francesc Macià, de Josep Maria Subirachs, que aquests dies ha estat pintat amb símbols okupa i anarquistes, tal com es pot veure en la foto principal de l’article.
Eliminades més de 3.600 pintades patrimonials
Les pintades en edificis o monuments de Barcelona no és nova. Durant els primers vuit mesos de l’any, l’Ajuntament ha netejat 3.619 pintades en edificis catalogats de la ciutat. Es tracta d’un total d’11.075 metres quadrats de façanes amb un nivell de preservació C i B. De les pintades contra el patrimoni no se n’han escapat ni obres d’Antoni Gaudí. L’Ajuntament diu que ha fet aquest any una campanya específica de revisió i neteja del patrimoni de l’arquitecte. S’han fet més de 2.200 actuacions i la neteja de 1.850 metres quadrats de superfícies afectades. No s’ha concretat quins edificis s’havien malmès.
La nova Ordenança de civisme, que el govern de Collboni va tirar endavant amb els vots de Junts i ERC, preveu que el grafiter, a més de pagar l’import de la multa, s’hagi de fer càrrec de les despeses de la neteja i els desperfectes ocasionats. De totes maneres, ara l’Ajuntament posa menys multes que l’any passat. Entre el 15 de febrer i el 30 de juny se’n van interposar un 23,1% menys, 103 per 134.
