Un de cada tres agressors dels pacients atesos per violència sexual per l’equip de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència de la Vall d’Hebron (EMMA) són menors d’edat. Aquesta és la principal conclusió extreta de l’informe de 2022 de l’equip EMMA en el seu segon any de funcionament. L’estudi pretén millorar l’atenció a la violència que afecta els infants i adolescents i, alhora, compartir coneixement i fer difusió d’una problemàtica que des del centre consideren “invisibilitzada”.
Enguany aquest equip de professionals ha atès un total de 341 pacients -34 més que durant el 2021-, un 79% dels quals han estat víctima de violència sexual mentre que un 15% han patit violència física. Els casos atesos de violència per negligència només representen un 3%, la mateixa xifra que suposen altres casuístiques com ara l’assetjament o la violència masclista.
El 87% de les víctimes són nenes i adolescents, essent el perfil majoritari una noia de 13 anys si bé l’edat mitjana de les nenes, nens i adolescents atesos és de 10 anys. El 58,4% dels casos es deriven des de Salut. D’altra banda, en un 45,4% de les situacions la mare és la persona a qui la víctima s’adreça per revelar-li l’agressió; en un 16,8% és el centre escolar.
La meitat dels casos acaben en denúncia
Un 32% dels agressors són menors d’edat i un 83% familiars o coneguts del nen o adolescent. En un 96% dels casos el causant és un home, només un 2% són dones mentre que l’altre 2% ve d’origen desconegut. En l’àmbit intrafamiliar, el pare suposa un 34% dels episodis.
Una mica més de la meitat de les agressions (un 53%) acaben sent denunciades, un 30% de casos ha patit polivictimització, s’han registrat 10 casos de violència sexual facilitada per drogues (alcohol), 3 embarassos en menors de 16 anys arran de violència sexual i un 9% de situacions procedents de les noves tecnologies.
L’informe de l’equip EMMA de la Vall d’Hebron conclou que resulta imprescindible una tasca de prevenció, que inclou educar en el bon tracte, els drets dels infants, l’educació afectivosexual i les noves tecnologies, així com una de recuperació que posi el focus en les seqüeles en salut mental, mèdiques i en l’àrea social.
