Una notaria de Barcelona va cobrar dues vegades a uns usuaris per poder obtenir una escriptura de compravenda en català. Després de les reclamacions tramitades amb el suport de Plataforma per la Llengua, el Col·legi Notarial de Catalunya ha obligat el despatx a retornar els diners cobrats per la segona còpia, alhora que ha admès que el notari va incomplir l’obligació de preguntar-los en quina llengua volien la documentació abans de redactar-la. L’entitat defensa en un comunicat que aquest cas evidencia la “importància de denunciar les discriminacions lingüístiques”, però també lamenta que cap administració “no hagi sancionat els responsables” de vulnerar els drets lingüístics dels afectats.
El cas té l’origen el desembre de 2025 durant la compra d’un habitatge. En cap moment de la gestió no es va demanar als afectats quina era la seva preferència lingüística i l’escriptura es va redactar directament en castellà. Un cop a casa, els clients van detectar a més que el text incloïa una clàusula tipus en la qual s’assegurava falsament que havien estat informats dels seus drets i que havien triat el castellà de manera voluntària. Els afectats van contactar aleshores amb Plataforma per la Llengua, que els va donar suport jurídic per presentar una primera queixa davant el Col·legi Notarial de Catalunya.
Encara que l’organisme va decidir arxivar la via disciplinària, sí que va reconèixer la mala praxi perquè la notaria hauria d’haver demanat als clients en quina llengua volien els documents i va requerir formalment al despatx notarial que preguntés d’ofici la llengua als clients en el futur. La notaria va fer la còpia autoritzada en català, però la va fer pagar de nou, una nova vulneració dels seus drets perquè van haver de pagar dos cops. Això va provocar que els afectats, amb l’assessorament de l’entitat en defensa de la llengua, presentessin una segona reclamació amb l’objectiu que el Col·legi Notarial determinés que els usuaris no havien d’assumir el cost d’un error de l’oficina o negligència. La resolució va obligar la notaria a retornar els diners que els havia cobrat per la còpia en català, una devolució que es va fer efectiva el passat 25 d’agost. Els afectats, per la seva banda, van haver de retornar el document en castellà.
Sense sancions disciplinàries
Més enllà del retorn econòmic, Plataforma per la Llengua lamenta la manca de conseqüències per al responsable de la vulneració perquè “les dues queixes disciplinàries van ser arxivades i no s’ha imposat cap sanció”. Així mateix, l’entitat denuncia que la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de la Generalitat no ha resolt expressament el recurs d’alçada presentat contra l’arxivament de la primera queixa, que s’ha acabat desestimant per silenci administratiu.
Finalment, Plataforma per la Llengua recorda les dades del seu darrer estudi sectorial, on un 68% de les notaries catalanes no oferien de forma activa la tria de llengua, cosa que es tradueix en només un 24,6% de la documentació redactada en català. Des de l’entitat s’insisteix que el dret d’opció lingüística és una garantia legal d’obligat compliment, i reclama a les administracions que “garanteixin de manera efectiva el dret dels ciutadans a relacionar-se en català amb les notaries i que les vulneracions d’aquests drets no quedin impunes”.
