Carmen Monfort tenia només 18 anys quan va posar-se per primer cop el davantal. Era un 14 de novembre de l’any 1973 i el bar Cal Bonete aixecava per primera vergada la persiana un cop superades les traves a l’hora d’aconseguir els corresponents permisos. Al capdavant del negoci hi havia la seva mare, que ja tenia experiència com a cuinera després d’haver treballat una temporada en un restaurant del carrer d’Amigó. Mare i filla s’embarcaven aquell dia en una aventura que acabaria convertint l’establiment en un dels punts de referència per als obrers del barri de les Corts i, en concret, per a la zona del Camp de la Creu i la Colònia Castells.
“El bar s’omplia cada dia. Teníem tres torns i arribàvem a fer més de 100 dinars. La gent feia cua a fora per poder tenir taula i alguns inclús dinaven a la barra”, recorda amb nostàlgia Monfort. Aquella època de forta activitat industrial va suposar el punt àlgid de la trajectòria de Cal Bonete, que després de mig segle de resistència tancarà definitivament portes aquest novembre, coincidint precisament amb l’aniversari dels 50 anys de l’establiment. La decisió de plegar veles no ha estat fàcil. “Em va costar molt assumir-ho. El negoci és solvent, em dona el just per viure, però tinc 68 anys i ja no arribo a tot”, explica la responsable del negoci, que va començar a plantejar-se la possibilitat de la jubilació el passat mes de maig, quan es van complicar els problemes de salut que pateix el seu marit.
Un cognom que dona forma a la idea visionària
Traspassar la porta del local ubicat en el número 28 del carrer de Morales és ben bé com traslladar-se als anys setanta. Les parets i les taules de fusta fosca envernissada, les rajoles decorades amb motius circulars, la barra presidida per un taulell on llueix una truita de patates acabada de fer i una filera de tamborets. Tot està pràcticament igual que el primer dia que van obrir. “La idea de muntar el bar va ser del meu avi. Ell treballava a l’antiga carbonera del carrer del Taquígraf Serra i sempre deia que aquest era un lloc perfecte per col·locar-hi una granja perquè hi vindrien tots els treballadors de la zona”, assenyala Monfort.
Els seus pares van agafar al vol la proposta i, amb l’ajuda d’un conegut que treballava en la construcció dels nous pisos erigits en el solar de l’antic Camp de les Corts del FC Barcelona, van decidir-se a transformar el pàrquing de l’edifici on viva la família en el local on encara avui sobreviu el bar. La tria del nom per al flamant establiment va anar a càrrec del pare de Monfort, que es dedicava a la distribució de cerveses de la fàbrica Damm per la zona alta de la capital catalana i que era conegut al barri pel seu cognom matern: Bonete. Així va néixer un negoci pel qual hi van passar al llarg dels anys gairebé tots els membres de la família i que va acabar heretant l’actual responsable, que ja fa prop de 17 anys que el dirigeix tota sola després de la mort de la seva mare.
Testimoni d’un barri en extinció
Si Cal Bonete s’ha conservat tots aquests anys estoicament inalterable; al seu voltant, la fisonomia del barri ha anat mutant a poc a poc. Les indústries i tallers que flanquejaven aquesta zona han deixat pas a edificis d’oficines i grans blocs de pisos i la multitud de negocis que havien convertit aquesta via en una artèria comercial en la majoria de casos ja són història. “En aquest carrer tenies de tot: lleteria, la peixateria, el celler … És una llàstima com ha canviat el barri. Està completament desfigurat“, lamenta Monfort, que en els darrers anys ha estat testimoni de primera mà de la desaparició de la Colònia Castells i de la transformació de la plaça del Carme en un espai sense encís i sense ànima.
L’adeu d’aquest bar històric serà, doncs, l’estocada final per a una zona que sembla voler renegar del seu passat obrer. La responsable del negoci ho té clar: l’establiment no es traspassa, es ven com a local amb habitatge a la rebotiga, on precisament ha viscut Monfort amb el seu marit des que els problemes de salut d’aquest van fer impossible que pogués fer cada dia el trajecte des del seu domicili a Sant Andreu. “Això són 98 metres quadrats. Qui ho vulgui convertir en una casa podrà i, si prefereixen aprofitar-lo com a restaurant, ja tindran la feina feta”, remarca.
Una setmana de vuit dies
Monfort té clar que per poder tirar endavant un bar en la Barcelona actual cal estar fet d’una altra pasta. Darrere la barra ha viscut els moments d’incertesa després de la mort de la seva mare, la forta crisi del 2008 que va estar a punt de provocar el tancament de l’establiment, la pandèmia del coronavirus, on van poder sobreviure gràcies a les reserves de menjar per emportar, i aquest darrer empitjorament de l’estat de salut del seu marit. En definitiva, tota una vida. “Quan tens un negoci com aquest, la porta s’obre cada dia. Si algú vol agafar el relleu haurà de treballar de valent, tenir un equip de dues persones com a mínim i oferir producte de qualitat diàriament. A la gent li agrada menjar bé i que la tractin bé. Són unes formes d’abans que ara sembla que s’han perdut”, assegura.
El comiat de Cal Bonete tindrà lloc la setmana que ve. L’establiment convidarà a una copa de cava a tots els clients que s’acostin al local, encetant d’aquesta manera una voràgine que culminarà quan s’esgotin existències. Malgrat que oficialment l’aniversari dels cinquanta anys serà el dimarts, Monfort ha decidit mantenir el negoci obert fins al divendres: “Feia lleig tancar un dimarts, no? Em costarà acostumar-me a aquesta nova etapa”.
