Minuts abans de les vuit del matí, el Park Güell és tot calma. Veïns que passegen el gos, corredors i pares que porten els nens a l’escola recorren aquest pulmó verd barceloní abans que les processons de turistes se’l facin seu a partir de les deu. Entre els parroquians del recinte modernista projectat per Antoni Gaudí, però, hi ha dues parelles que no encaixen amb cap d’aquests perfils d’usuari. Són asiàtics, no parlen català ni castellà -amb prou feines es defensen en anglès- i van equipats amb una càmera. Sense fer massa soroll, aquests intrusos enfilen l’escalinata principal, fotografiant cada detall al seu pas i inclús animant-se a fer-se una selfie des del punt més elevat. Són uns privilegiats, el parc a aquelles hores està buit de turistes i ni tan sols estan col·locades les cintes que delimiten el sentit de pujada i el de baixada. La mateixa imatge serà impossible de repetir només unes hores després, quan amb prou feines et pots acostar a l’icònic dragó gaudinià i menys fer-te una foto sense que surti ningú més que tu a l’enquadrament.
Aquesta escena és només un exemple de la situació que es troben cada dos per tres els veïns de l’entorn del Park Güell a primera hora del matí, malgrat que aleshores l’accés a les instal·lacions està teòricament reservat als barcelonins. Com pot ser que entrin turistes en aquesta franja horària? La resposta és que ho fan de manera legal, gràcies a una escletxa en la normativa que permet que qualsevol ciutadà pugui obtenir una acreditació vàlida per passar els punts de control. El TOT Barcelona ha pogut comprovar com diversos blogs i webs ofereixen a estrangers la possibilitat d’entrar gratuïtament al recinte modernista a primera hora del matí a través del programa Gaudir Més, que facilita l’accés als veïns de franc. En concret, es tracta principalment de pàgines en coreà, on s’explica pas per pas com aconseguir el codi necessari per poder visitar el parc entre dos quarts de vuit i dos quarts de deu, quan l’accés està reservat al veïnat. Això explica per què des de fa més d’un any es poden veure aquests petits grups de turistes asiàtics fotografiant-se amb el dragó o voltant per la plaça de la Natura sense cues ni aglomeracions de cap mena.
L’objectiu del Gaudir Més, que es va instaurar el 2020, era fer més accessibles les instal·lacions als barcelonins, que es podien beneficiar d’aquest programa sota registre. Tanmateix, la mesura va venir acompanyada de l’ampliació de la zona restringida a la totalitat del recinte, posant punts de control en cadascuna de les entrades i sortides. En principi, el sistema només permet que tant turistes europeus com d’altres punts del món puguin entrar de franc al Park Güell si ho sol·liciten amb antelació. Ara bé, el veïnat ha detectat en aquests horaris blindats a la ciutadania la presència de grups més o menys organitzats als quals se’ls hi ha facilitat aquesta acreditació, tot i no ser-ne ni sol·licitants ni titulars, a canvi d’una retribució econòmica. L’autorització fraudulenta aniria a càrrec d’un turoperador que s’estaria aprofitant d’aquesta escletxa jurídica per permetre l’accés dels visitants sense haver de fer els enrevessats tràmits burocràtics i sense haver-ho de sol·licitar amb previsió. Aquest extrem el confirmen també des de l’equip que controla l’accés a l’espai, que va ser alertat d’aquesta situació fa uns mesos per una guia acreditada.
El veïnat fa temps que alerta d’aquesta situació a través de queixes formals i denúncies. L’Ajuntament de Barcelona, doncs, és coneixedor d’aquest mal ús del programa. De fet, Barcelona Serveis Municipals -organisme que gestiona el parc- els ha admès aquest ús sospitós del Gaudir Més. “Us informem que hem detectat aquesta pràctica i estem treballant per regular-la tan aviat com sigui possible”, va responent cada un dels correus que hi arriba amb queixes. Fonts municipals consultades per aquest mitjà asseguren que “es tracta de casos molt puntuals” i que “sempre que se n’han detectat possibles usos inadequats s’ha actuat verificant la documentació corresponent”.
Fa mesos que en horari exclusiu d’accés veïnal entren turistes al #parkgüell. Com ho fan? A través del Gaudir+ que no posa distinció a l’origen de l’identitat digital. Què ha fet fins ara @bcn_ajuntament? Contestar “hi estem treballant”. Què ha fet BSM? Res pic.twitter.com/vrLsWr53aA
— Recuperem Park Güell (@RecupParkGuell) May 14, 2025
Blogs que expliquen com aconseguir el Gaudir Més pas a pas
“L’entrada al Park Guell costa 10 euros [la pàgina no està actualitzada, ara en val 18] per als adults. No és un preu barat en cap cas. Afortunadament, si et registres com a membre de Gaudir Més amb antelació, pots aconseguir una entrada gratuïta cada dia”. Aquesta és la traducció al català de l’entrada d’un blog coreà trobat amb el cercador Naver, una espècie de Google molt utilitzat al país asiàtic. En aquesta publicació s’explica fil per randa com accedir sense pagar al recinte modernista a través del mencionat programa municipal. S’inclouen una seixantena de captures de pantalla amb els passos detallats que s’han de seguir per poder donar-se d’alta i obtenir el corresponent codi que et permet entrar a les instal·lacions no només sense cues, sinó durant l’horari reservat per als barcelonins. “Quan vaig buscar per internet, vaig trobar moltes publicacions que deien que havien tingut dificultats perquè no havien rebut el text d’autenticació […] Tot i això, vaig aconseguir completar-ho i apuntar-me al Gaudir Més en només dues hores”, s’assenyala en l’entrada, que acumula una vintena de comentaris i comparticions.
En un altre blog, també en coreà, s’especifica que aquest programa permet saltar-se la restricció d’entrada per a turistes fins a partir de dos quarts de deu. “Hi ha diverses maneres d’aconseguir entrada gratuïta al Park Güell. El Gaudir Més és una manera de visitar el Park Güell a primera hora del matí per veure les zones turístiques de pagament”, resa la pàgina, que inclou diverses fotografies de les entrades del recinte on hi ha els controls d’accés. A través d’una d’aquestes webs és com el Hu Yan i la seva parella van assabentar-se de l’existència d’aquesta acreditació, que aquest dimarts mostraven a l’entrada del recinte. Aquests turistes coreans no han organitzat el seu viatge amb cap turoperador ni agència, s’ho han muntat de manera independent i sense haver de pagar perquè algú els facilités el Gaudir Més. “Ens encanta Gaudí. Volíem veure la Sagrada Família, però no tenim temps. Avui és el nostre últim dia i ja ho tenim tot agafat”, expliquen al TOT.
La seguretat del parc no té marge de maniobra
El personal que guarda l’accés al parc es troba pràcticament cada dia amb turistes amb una acreditació vàlida que utilitzen per entrar en l’horari reservat a la ciutadania. Normalment, són parelles, però en alguns casos també s’han vist grups més grans. Els vigilants recorden especialment el cas d’un fotògraf català que va entrar amb una desena de britànics -tots amb el seu codi- als quals va retratar a l’escalinata principal. Davant d’aquesta situació, els treballadors no tenen gaire marge de maniobra, ja que no poden demanar la documentació als visitants per comprovar que les dades són correctes. Els han de deixar passar, tot i que s’avisa al punt de control central perquè en quedi constància.
L’Aidà Almirall, membre de la plataforma Recuperem el Park Güell, també corroborà aquest ascens. Des de la plataforma avisen que, si corre la veu entre els turistes, les franges horàries reservades per a veïns també podrien massificar-se. “En un inici eren grups petits, de dues o tres persones, però fa setmanes que també entren grups més grans que van acompanyats d’una guia. Això ens genera més dubtes, perquè al Park Güell només poden entrar guies autoritzats, i en cap cas durant l’horari d’exclusivitat veïnal”, ressalta. El TOT Barcelona també ha parlat amb l’Agnès Rodríguez, que treballa de guia turística a Barcelona. Admet que el personal del parc “no té potestat” per impedir-ne el pas si el Gaudir Més “està ben fet”, però avisa que “se n’està fent un ús fraudulent”. “Vaig anar un dia i vaig preguntar a 7 o 8 parelles de coreanes com havien entrat i em van confirmar que els ho havien gestionat a través d’un blog a Corea”, explica la guia, crítica amb la situació. La normativa europea, remarca, no permet facilitar l’accés gratuït només al ciutadà de Barcelona sinó que també has d’incloure tota la Unió Europea. “Però si estigués ben fet un coreà no hauria de poder entrar en horari de veïns”, afirma.
Zones “impracticables” a partir de les deu del matí
A mesura que s’acosten les nou del matí, els petits grupuscles de turistes es dilueixen i les famílies de l’Escola Baldiri i Reixac s’apoderen del recinte. Una nena esquiva en bicicleta les columnes que sustenten la plaça de la Natura sota l’atenta mirada dels seus pares. Sona de fons Bon dia d’Els Pets i els infants van entrant en processó al centre educatiu ubicat al bell mig del parc. A fora, alguns pares porten els fills en cotxe fins a la porta de les instal·lacions mentre altres arriben en la línia de bus 116, que té parada a escassos metres. El Park Güell és aleshores un oasi que durarà només uns minuts.
Les plataformes veïnals insisteixen que la regulació de zones horàries és l’única via real per guanyar la partida al turista. “Els infants han normalitzat que els entorns escolars estiguin massificats, tenen el ‘no photo please’ sempre a la boca”, lamenta l’Aidà Almirall. Els afectats no només es queixen de la massificació sinó també de com estan repartits els turistes. Malgrat que l’extensió del parc supera les 17 hectàrees, la majoria dels visitants es concentren és en zones de pas veïnal. “Al parc hi ha tres parcs infantils que no estan tan envaïts pels turistes i això ens salva una mica. Ara bé, bona part dels nanos que van a l’escola han de creuar per la banda del drac en un moment o l’altre, i aquest està impracticable”, detalla. Exemples que fan servir els veïns per denunciar la “incoherència” que suposa apujar el preu de l’entrada -ara de 18 euros- i alhora no atacar determinats buits legals que compliquen el dia a dia dels residents. Una contradicció que els genera la sensació “que el turista sempre és la prioritat”.
