L’empresa mixta Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A (Abemcia), creada entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Societat General d’Aigües de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias, ha sigut avalada pel Tribunal Suprem, que ha revocat la sentència del TSJC que ordenava anul·lar l’acord que la va crear.
Aquesta decisió, presa per unanimitat pel tribunal, dona la raó Agbar, que va presentar un recurs de cassació contra la decisió del TSJC, i contradiu el criteri d’Ada Colau i els comuns. Colau s’ha mostrat “sorpresa” per la sentència del Tribunal Suprem i ha assegurat que l’Ajuntament no la comparteix. “Ens ha sorprès molt i no ens agrada, però no puc donar més detalls perquè no hem pogut llegir encara l’argumentació”, ha dit en declaracions a la premsa.
La sentència que avui fa pública el Suprem recull els arguments del vot particular del president del tribunal del TSJC que el 2016 va considerar que s’havia d’anul·lar el conveni entre Agbar i l’AMB. Aquell text, de la sala cinquena del contenciós administratiu del TSJC, considerava que era correcta la decisió de crear l’empresa mixta però defensava que s’havia d’haver fet amb un concurs públic. Acciona i altres empreses del sector havien denunciat que s’havia impedit la competència, i els jutges donaven la raó a aquestes companyies al·legant que l’AMB no havia justificat prou perquè havia optat pel procediment negociat amb Agbar. El president del tribunal, però, es va desmarcar dels seus companys i va fer un vot particular.
[r:1]
Segons el jutge Alberto Andrés Pereira, sí que estava justificat acollir-se a les excepcions que marca la llei per a l’obligació de fer concursos públics: estava justificat perquè Aigües de Barcelona tenia una concessió atorgada per l’Estat el 1953 per 99 anys i tant aquest dret exclusiu com la propietat de 500 quilòmetres de canonades –entre d’altres infraestructures– feia impossible que cap altra empresa hi pogués competir i hauria provocat un preu un indemnització inassumible, tant per a l’administració si ho havia d’expropiar com per a les empreses candidates.
En base a aquest vot particular Agbar va decidir presentar un recurs de cassació al Suprem. En canvi, la comandada, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que al 2016 ja estava presidida per Ada Colau com a nova alcaldessa de Barcelona, va decidir no presentar cap recurs i acatar la decisió de TSJC. En realitat no era cap acatament, sinó que la decisió del TSJC coincidia amb el criteri de Colau i els comuns, contraris a l’existència d’aquesta empresa mixta.
Ara, però, el Suprem fa saltar pels aires aquest plantejament de Colau. Perquè amb la seva sentència estima el recurs d’Agbar, recollint els arguments del vot particular. Considera que l’Estat tenia plenes competències l’any 1953 per donar la concessió d’aigües a Aigües Barcelona S.A. i que no era una concessió “provisòria”, com deia el TSJC, ja que el servei mai havia sigut municipalitzat i els intents en aquest sentit, el 1966 i el 1982, duts a terme per l’Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana de Barcelona (precedent de l’AMB) van quedar a mitges.
Per al Suprem, el procediment negociat utilitzat per crear l’empresa mixta –en lloc del concurs públic– és legal perquè els articles 170.d i 172.a de la Llei de Contractes del Sector Públic l’emparen per raons tècniques o motius relacionats amb la protecció de drets d’exclusiva: en aquest sentit, la sentència del Suprem té en consideració la titularitat d’Aigües de Barcelona S.A. respecte de les infraestructures per a la prestació de servei.
