Barcelona acumula desenes d’atraccions turístiques, algunes fa dècades que són ben arrelades, d’altres són més noves i fins i tot algunes estan generant molèsties a un entorn veïnal poc acostumat al turisme. És el cas dels veïns del Turó de la Rovira, que lamenten el turisme de borratxera que s’ha instal·lat al voltant dels búnquers del Carmel. Però hi ha espais que sobreviuen a aquesta tendència, malgrat acollir vistes magnífiques i entorns naturals de primer ordre. És el mateix Ajuntament, en el seu recull d’atraccions que es poden visitar, que exposa tres miradors naturals amb encant i història que es poden visitar: el mirador de l’alcalde, al cim de Montjuïc, la carretera de les Aigües i els jardins del Turó del Puxet. Racons que no són del tot desconeguts, que viuen un augment de visitants sobretot els caps de setmana, però que encara no han arribat a les xifres massives dels principals atractius turístics de Barcelona.
El mirador de l’alcalde
Del mirador de l’alcalde se’n destaca la “lluminositat” i la “tranquil·litat”. A prop d’una de les entrades al telefèric de Montjuïc. La història ens remunta a la dictadura. Franco va cedir el castell de Montjuïc a la ciutat i José María Porcioles va inaugurar diverses zones enjardinades de l’entorn. El mirador conté quatre espais diferents, un sota l’altre, que recullen l’aigua de diferents estancs gràcies a una cascada i es culmina, en el quart i últim nivell, amb una placeta.
La carretera de les aigües
És el mirador “continu” de Barcelona. Rep el nom d’un traçat d’una conducció d’aigua antic i encara es conserva el traçat original. Té uns 10 quilòmetres de longitud i és, sense dubtes, el sender més populars dels barcelonins. No només per fer-hi caminades sinó també excursions en bici. En un extrem hi ha el mirador dels Xiprers, des d’on es pot veure Barcelona i el delta del Llobregat.
Els jardins del Turó del Putxet
Explica l’Ajuntament en la seva pàgina web que aquests jardins contenen “un dels miradors més privilegiats de Barcelona”. El Putxet fa 178 metres d’altura a Sarrià-Sant Gervasi. Cap al 1870 la burgesia va decidir traslladar-se a la zona, apareixent aleshores els primers rastres d’humans a la zona. La fusta que sortia d’aquest cim es va utilitzar per generar combustible durant la Guerra Civil. La descripció apunta que els jardins són més accessibles “del que pot semblar” i que, amb els anys, la zona de passeig ha augmentat fins a arribar a 5,2 hectàrees.
