“Hi ha més famílies amb menors d’edat en la mateixa situació”. És l’avís que els treballadors socials de l’Ajuntament de Barcelona que atenen famílies que viuen en assentaments i infrahabitatges han difós a les xarxes socials aquest dimecres, després de la tragèdia succeïda aquest dimarts en una antiga oficina bancària ocupada, on una parella i els seus dos fills de curta edat van morir en una incendi que s’investiga. Els empleats recorden que havien prestat servei a la família a qui el foc ha llevat la vida aquesta setmana.
La plantilla del Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM) ha advertit també que treballa “amb recursos insuficients” per socórrer adults i menors que malviuen en locals sense cèdul·la d’habitabilitat o en espais sense dignitat, sense aigua ni amb subministrament de llum regularitzat. A més, els treballadors socials han recordat que la “majoria” de les famílies a les quals auxilien “no poden accedir a les poques alternatives d’habitatge que ofereix l’administració o al mercat laboral per manca d’un NIE”, en referència al número d’identitat d’estranger que regularitza l’estada a l’Estat espanyol. Precisament, la manca de papers de la parella morta aquest dimarts els impedia sol·licitar un pis social per abandonar la vella sucursal d’Evo Banc.
“Això les aboca a malviure en infrahabitatges”, remarquen els membres del SISFAM en un compte de Twitter, on denuncien les mancances a què han de fer front per exercir la feina. “És flagrant que no es faci res per evitar que hi hagi infància que hagi de viure en aquestes condicions de pobresa, risc i exclusió social”, protesten els empleats de l’Ajuntament, que expressen “consternació i tristesa” pel desgraciat resultat de l’incendi en l’oficina ocupada al districte de l’Eixample.
Arran del luctuós incident, l’Ajuntament ha recordat que comptabilitza 105 locals sense cèdul·la d’habitabilitat a tota la ciutat on s’aixopluguen 481 persones, inclosos 156 menors. El Consistori ha remarcat després de l’incendi mortal que la legislació estatal impedeix l’accés a un habitatge social i a rendes garantides a qui no disposa d’estada regularitzada a Espanya, a banda d’ajudes d’emergènia puntuals que els serveis socials sí que poden prestar.
