Operació pionera a Vall d’Hebron. Una jove de 24 anys que pateix fibrosi quística s’ha convertit en la primera persona a l’Estat en ser intervinguda per tercer cop per rebre un transplantament de pulmons, després de rebutjar les dues donacions anteriors, que li van implantar el 2016 i el 2019.
L’última intervenció va durar quatre hores i mitja i va participar un equip multidisciplinari de 17 professionals. Per a la Mireia Sitjà tenir uns nous pulmons ha suposat una millora substancial en la seva vida. Tot i que fa només una setmana que ha sortit de l’hospital, ha notat que pot fer més coses: “Abans amb qualsevol tonteria m’ofegava, per exemple posar-me o els mitjons o fer-me una cua. Ara puc pujar escales, puc ballar, fer bicicleta…”.
Sitjà pateix fibrosi quística des de ben petita. Assenyala que en el seu cas fa temps que viu com en una “pandèmia constant”, ja que quan encara no hi havia la covid ja havia de portar la mascareta a classe. Celebra que la darrera operació hagi anat bé i subratlla que el més important és saber-se adaptar a les circumstàncies i viure “el dia a dia”.
Rebuig crònic
El rebuig crònic és la principal indicació del retrasplantament de pulmó, una intervenció complicada que es du a terme pel risc pel pacient de continuar amb uns òrgans que el seu cos ha deixat d’acceptar, no per la patologia d’origen. De fet, es tracta d’una cirurgia molt complexa. En un segon o tercer trasplantament de pulmó a una mateixa persona augmenten les complicacions quirúrgiques, immunològiques i infeccioses.
El cap de cirurgia toràcica i transplantament de pulmó de la Vall d’Hebron, Alberto Jáuregui, recorda que només hi ha un tractament per aquell rebuig “agut”, però no passa el mateix en el cas del crònic. “S’està investigant, buscar una forma de prevenir-lo… però de moment no es disposa de cap tractament efectiu”, lamenta.
Generalment, els retrasplantaments de pulmó es fan a pacients joves en què el requisit més important és que només tinguin afectats els pulmons i no altres òrgans. Tot i que l’edat és un dels factors que s’avalua a l’hora de decidir si és convenient realitzar aquesta intervenció, l’equip mèdic selecciona cada pacient cas per cas.
Es tracta d’un escenari indicat per a persones que tenen compromesa la seva vida pel trasplantament que ja tenen i a les quals la nova intervenció els hi procurarà més anys de vida. Abans de realitzar-lo, els professionals estudien les possibles complicacions per tal de poder-les controlar.
Es descarten per a la intervenció pacients amb una condició física que fa prohibitiu sotmetre’ls a una nova intervenció o amb complicacions mèdiques que no es poden resoldre. La fibrosi quística representa la tercera causa de trasplantament de pulmó en l’actualitat i es dóna en nens i nenes i adults joves.
