Sotrac als estancs: de la compra compulsiva a l’ensorrament de la facturació

Els estancs extremen precaucions per atendre al públic | El sector havia preparat plans de contingència en declarar-se el toc de queda a Itàlia

Calaixos quasi buits després dels dos primers dies de compra compulsiva. Els estancs han viscut dues realitats molt diferents durant la primera setmana de confinament pel coronavirus. L’anunci del decret d’alarma va generar llargues cues divendres i dissabte, amb un acaparament de tabac similar al que es va veure als supermercats amb el paper higiènic. No obstant, passat el boom inicial, la demanda ha caigut en picat: els fumadors tenen cigarretes per a molts dies i la venda de loteria s’ha suspès. El sector estima que la facturació ha caigut per sota del 50% i fins al 80%.   

Els estancs no només tenen permís per obrir –formen part de la llista estatal de comerços de productes de primera necessitat– sinó que hi estan obligats. Cada estanc depèn d’una concessió individual de l’Estat, que l’obliga a obrir almenys 8 hores al dia els laborables i 4 els caps de setmana. Encara que els baixos ingressos no els compensin pujar la persiana o els faci por l’exposició al contagi, han de fer-ho per no perdre la llicència.

“Primer la gent va entrar en pànic i va comprar tabac per 2 o 3 setmanes, fins i tot per a dos mesos”, explica al TOT Barcelona l’estanquer Juan Lorenzo Martín. Forma part de la junta directiva del Gremi d’Estanquers de Catalunya, que agrupa nombrosos establiments a la ciutat, i a més té un estanc davant la parada de metro Verdaguer. “Els dos primers dies vam quadruplicar la facturació normal, el volum de feina va ser espectacular, vam trencar tots els registres històrics”, recorda. En canvi, des de dilluns la facturació s’ha desplomat i l’afluència encara més: “Gairebé no es formen cues”. El tiquet mig ha pujat lleugerament, perquè “ve menys gent però compra més”.

Estanc del carrer Escorial de Barcelona / David Cobo

Estanc del carrer Escorial de Barcelona / David Cobo

Julián Vinué, president de la Unió d’Estanquers de Barcelona, coincideix en les dues fases: “Després d’una certa efervescència inicial, la caiguda de la facturació ha estat impressionant, en alguns casos de fins al 80%”. L’entitat, que representa a uns 300 estancs de la ciutat, confia que en els propers dies “s’anirà recuperant la normalitat” i ressalta que l’abastiment està garantit i per tant no hi ha motiu per a l’acaparament. “Estem en contacte amb els estanquers d’Itàlia i en veure la situació allà ja vam dissenyar un pla de contingència perquè garantir que el producte seguís arribant a les botigues”, destaca.

Es fuma més per angoixa?

Martín i Lorenzo coincideixen que ara per ara no hi ha dades que demostrin un major consum de tabac pels efectes psicològics del confinament. “Ho sabrem a final de mes”, responen, en comprovar quant triguen els fumadors a tornar a comprar tabac. En canvi, tenen una percepció subjectiva diferent del que mostraran les dades d’aquí uns dies.

“No crec que estiguin fumant més que normalment, avui dia hi ha molta conscienciació i ja no es fumen cigarretes una darrera l’altra com fa anys”, considera Vinué. “La teoria diu que sí, que la gent tancada a casa fumarà més”, sosté Martín. Entre les causes, cita “l’avorriment, la manca de les restriccions que tindrien a la feina i l’accés a molt tabac” després de proveir-se en excés.

Molt més que tabac

Tot i que la venda de tabac és l’activitat principal dels estancs, no és pas l’única i han notat també canvis destacats en el consum dels productes secundaris. Per exemple, Vinué assenyala que s’han venut més targetes telefòniques de prepagament, perquè gent que no usava gaire el mòbil ara truca més a causa del confinament.

També s’usen més els serveis internacionals d’enviament de diners com Western Union, perquè no anar a treballar ja fa estralls en els ingressos de moltes llars. Altres comerços que oferien aquest servei, com els locutoris, han hagut de tancar i els estancs ara concentren la demanda: “Hi ha un repunt, en alguns barris estem fent una mica de bancs”, exposa el president de la Unió.

“Molts venem també premsa impresa i, contra la nostra recomanació, la gent gran està comprant més diaris perquè no sap informar-se bé per internet”, apunta Martín, del Gremi. “Seria millor que llegissin diaris digitals sense sortir de casa”, afegeix.

Cordill de separació del taulell i cartell a l'interior de l'estanc del carrer Dos de Maig 239 / MMP

Cordill de separació del taulell i cartell a l’interior de l’estanc del carrer Dos de Maig 239 / MMP

Per contra, els estancs han perdut ingressos complementaris que els anaven molt bé. Un d’ells és la comissió que paguen els anomenats punts de venda amb recàrrec (PVR), com les màquines de tabac dels bars per exemple. Cada una ha d’estar vinculada a un dels tres estancs més propers del mateix municipi. Amb tots els bars i restaurants tancats des de dissabte, aquesta font d’ingressos ha desaparegut. “Per alguns és un percentatge irrisori de la facturació i per altres són un ingrés vital, és molt variable”, indica la Unió.

Extremar les precaucions

Les dues entitats han transmès als seus associats recomanacions per prevenir contagis. Les principals són atendre el públic amb mascareta i guants, deixar entrar als clients d’un en un o màxim de dos en dos i garantir almenys un metre de distància entre dependents i compradors. El Gremi, a més, ha recomanat que els clients dipositin les monedes en una caixa de fusta perquè els guants no toquin les mans d’una persona contagiada i escampin el virus als següents compradors. També aconsella suprimir la venda mínima en targeta.

A més, demana no vendre puros a granel. Si són d’alta gamma poden costar 20, 30 o 50 euros la unitat i és habitual que el comprador els vulgui examinar –olor, textura…– abans de pagar. Els guants, afegeix, s’han de canviar sovint, si pot ser cada dues hores: “És aparatós perquè poden irritar la pell, les mans s’han de deixar respirar i hidratar”.

Distància obligatòria entre clients i dependenta a l'estanc del carrer Sant Pau / Sílvia Barroso

Distància obligatòria entre clients i dependenta a l’estanc del carrer Sant Pau / Sílvia Barroso

“Cada dia ens tornem una mica més civilitzats, la gent té més cura, respecta més les distàncies… tothom tenim por!”, diu el president de la Unió, Julián Vinué. “Coneixem a la majoria de gent, perquè és un tipus de compra molt regular i de proximitat”, agrega. Destaca, a més, el tracte familiar i la funció comunitària del comerç de barri: “Intentem tranquil·litzar a la gent, informar als que van més despistats, preguntar als més grans com estan…”.

Comprar tabac, una “excusa” per sortir de casa

Quatre establiments de diferents barris de la capital catalana, visitats pel TOT Barcelona, han relatat com viuen aquests dies d’excepció.

En José Luis i l’Antonia treballen a l’estanc del número 398 del passeig Maragall. El ritme actual de feina és “fluixet”, admeten. “A les tardes ve menys gent, però al matí encara s’aguanta”, assenyalen. Tot i així, preferirien “estar a casa” i no a la botiga. En canvi dissabte van tenir “un pic de feina” i van arribar a esgotar algunes marques de tabac. Per a molts veïns, diu l’Antonia, anar a buscar tabac s’ha convertit ara en una “excusa” per sortir de casa. Així doncs, ara els compradors no demanen cartrons sencers com dissabte, sinó que compren els paquets d’un en un.

Al carrer Sant Pau del Raval, a tocar del monestir de Sant Pau del Camp, la Patrícia despatxa amb guants i mascareta a l’estanc on treballa. Després d’un client n’entra un altre, no s’amunteguen. Si n’hi ha un a dins, el següent s’espera a la porta. I això que a fora no hi ha cap cartell limitant l’aforament. Un cop a dins, però, al mostrador un rètol demana als clients que mantinguin la distància de seguretat. “La majoria ho respecta, només els ho has de dir a alguns i n’hi ha que s’enfaden”, diu encongint-se d’espatlles. 

Un client de l'estanc del carrer Sant Pau esperant a la porta / Sílvia Barroso

Un client de l’estanc del carrer Sant Pau esperant a la porta / Sílvia Barroso

La batalla, però, és fer entendre a la clientela que ja no es ven loteria i que no es pot cobrar ara mateix cap premi. “Està tot aturat i ningú t’ho pagarà, però no et preocupis que quan s’acabi tot això els diners t’estaran esperant”, explica a un client escèptic que marxa fent morros. Procura anar per feina i no es treu la mascareta per a res: “Ja que haig de treballar… Per aquí passa molta gent, estic molt exposada”. Avui, a més, ha tingut un ensurt: un client ha marxat sense pagar i com que no hi havia ningú més a la botiga no té testimonis del robatori. “He posat el cartró de tabac sobre el mostrador, ha estirat el braç, l’ha agafat i ha marxat de seguida”, lamenta.

Al carrer Escorial 37, entre la Vila de Gràcia i el Camp de’n Grassot, encara es venen molts cartrons de tabac. L’Àxel fa quatre mesos que hi treballa i se’n fa creus de la febre compradora dels primers dies: “Una bogeria, vam fer cinc vegades més caixa que un dia normal”. “Amb tanta cua, això semblava el cinema Phenomena!”, ironitza. Ara ve molt poca gent, contraposa, però igualment volen cartrons: “Encara que ja en tinguin dos a casa, n’agafen un tercer”. “De moltes marques que ja no em queda res, però per sort demà arriba la comanda”, sospira. Un repartidor de Glovo interromp la conversa per comprar dos paquets de Camel Blue i endur-se’n a algun domicili fumador. “La gent està ansiosa i si li treus aquest calmant els tindries saltant pels balcons!”, diu.

Una clienta a l'estanc del número 398 del passeig Maragall / Adrià Lizanda

Una clienta a l’estanc del número 398 del passeig Maragall / Adrià Lizanda

“El tabac no el podien tallar, hi hauria una guerra!”, coincideix rient la Berta, des del taulell del seu estanc al carrer Dos de Maig 239. “En dos dies vam vendre el tabac que vendríem tota una setmana”, corrobora. Des de dilluns, en canvi, ha desaparegut la cua a la porta. I això que la venta és lenta i a consciència: cartells a la porta per limitar l’afluència, una corda davant del taulell per allunyar clients i venedores, gestió entorpida pels guants i la mascareta i desinfecció regular amb alcohol de l’aparell per pagar amb targeta. “Avui ha vingut un client que està en quarantena però ha sortit igualment al carrer!”, protesta.

Reivindicació d’ajudes

La majoria d’estancs són negocis familiars. Per llei, el titular de la concessió ha de ser una persona física –no una empresa– i s’ha de donar d’alta al règim d’autònoms. La caiguda en picat de la facturació, per tant, els preocupa moltíssim. “Som un servei públic i li proporcionem molts diners a l’Estat, però de moment no tenim cap tipus d’ajuda prevista“, protesta Vinué. “Hem quedat fora de les polítiques anunciades perquè no hem hagut de tancar, però si els ingressos es redueixen al 20% molts autònoms ho passaran molt malament”, lamenta.

Nou comentari