Al subsol de Barcelona també hi ha vida, i això es pot percebre fàcilment al barri del Fort Pienc (districte de l’Eixample). A pocs metres de l’estació de Marina es troba el número 40 de l’avinguda Meridiana, on la constant és conviure amb les vibracions del metro. En aquesta finca viu l’Esperanza Garcia, qui les sent des de casa totes les vegades que passa un tren. És a dir, cada tres minuts. “Ara mateix es tornen a sentir, és un continu. Arriba un moment que no tens més remei que acostumar-t’hi”, assenyala en conversa amb aquest diari, que ha comprovat des del lloc dels fets aquesta afirmació. En poc més de 20 minuts, s’han sentit un total de 10 vegades.
El bloc de pisos on viu Garcia es troba en un dels 14 trams de la xarxa de metro on les vibracions superen els llindars permesos per la llei, raó per la qual Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va anunciar la setmana passada que faria obres per tal de mitigar-les i millorar el dia a dia dels veïns que les pateixen. Els trams afectats de l’L1 es troben entre les estacions de Marina i Glòries, Urquinaona i Arc de Triomf, Mercat Nou i plaça de Sants, Espanya i Rocafort i Hospital de Bellvitge i avinguda del Carrilet; els de l’L2 estan situats entre els Encants i el Clot i el Clot i Bac de Roda; els de l’L4 entre les estacions de Verdaguer i Joanic; i els de l’L5 entre Badal i plaça de Sants.
En el seu cas, Garcia conviu amb vibracions des que va entrar a viure a aquest pis fa més de 30 anys, però diu que en els darrers anys la intensitat ha anat a més. Ella viu en un dels àtics i assegura que se senten a “tot arreu”. Un exemple és un rellotge de paret, que cada vegada que es mou impedeix sentir la televisió. També destaca que han anat afluixant gradualment els caragols que subjecten la barana de l’escala. En Jordi Quiroga, veí de la finca des de fa 44 anys, assegura que els mobles i els radiadors fan a vegades sorolls “escandalosos”. “Quan la meva neta es queda a dormir a casa, pateixo per si es despertarà”, afirma.
Un problema a temporades
Una de les particularitats d’aquesta finca és que els veïns no conviuen amb les vibracions cada dia de l’any, sinó que hi ha temporades que les pateixen més i altres que menys. Garcia assenyala que les dues vegades que s’han queixat en els darrers mesos a l’Ajuntament, la seva intensitat s’ha reduït, la qual cosa la fa sentir emprenyada. “No em queixo per les vibracions, sinó que de tant en tant hem de queixar-nos perquè la situació canviï. Haurien de fer alguna cosa perquè es pogués mantenir així sempre”, indica. “Creiem que és per falta de manteniment”, afegeix.
La teoria que ha compartit Garcia la confirma TMB. Concretament, explica al TOT que les obres d’aquests 14 trams es fan en el marc de les actuacions de manteniment de TMB. “També cal aclarir que el pas del temps i el desgast de la infraestructura generen un cert nivell de vibracions que, en la majoria dels casos, no causen cap mena de perjudici a les persones que hi viuen a prop ni a les infraestructures del voltant”, diu i, tot seguit, destaca els esforços de TMB per impulsar mesures innovadores que redueixin les vibracions. “També es van renovant els trams on les vies són més antigues, com s’ha fet en els darrers anys a l’L4 i l’L5”, afegeixen.
El barri que es va veure especialment afectat per les vibracions de l’L5 és el Turó de la Peira, on diversos veïns del passeig Fabra i Puig van sentir-les durant sis anys. El que no va desaparèixer després de les obres de l’estiu del 2022 són les esquerdes que, segons l’Associació de Veïns del Turó de la Peira, van provocar en alguns habitatges. En aquell moment, l’entitat veïnal ja va demanar a TMB que es fes càrrec de les esquerdes, però va negar en declaracions a aquest diari que tinguessin cap relació. Després que l’entitat hagi tingut aturada aquesta lluita durant més d’un any s’ha centrat en altres problemes del barri, té la intenció de reactivar-la en els pròxims mesos. Així ho manifesta al TOT la seva presidenta, la Inés Navarro, que insisteix que el veïnat no se n’ha oblidat: “Durant l’any i mig que hem passat sense vibracions, no han aparegut esquerdes noves. Per tant, sí que tenen relació”.
Les esquerdes
Pel que fa a la magnitud de les esquerdes, Navarro recorda que n’hi ha una que comença en un quart pis i baixa fins al segon. També diu que les façanes d’algunes finques estan ara malmeses, ja que han arribat a caure trossos de ciment i s’han hagut de posar malles perquè no caiguin les baranes d’alguns balcons. La base del problema són els materials de poca qualitat amb els quals es van aixecar aquests edificis, però està convençuda que les vibracions també han tingut alguna cosa a veure. “Van durar sis anys…”. Hi ha algunes finques on ja s’estan fent obres a les façanes. A la de Navarro, però, encara no s’han començat perquè no tenen prou pressupost. Cada veí està pagant 50 euros cada mes fins a aconseguir la quantitat necessària. “Encara no sabem quan ho podrem fer”, reconeix.
1 
