La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat aquest dijous el seu ja tradicional informe anual en què radiografia les principals problemàtiques de la ciutat. Ho ha fet en un acte des del Centre Cívic Drassanes presidit pel mateix síndic David Bondia, que ha donat a conèixer també el llistat amb les 10 recomanacions d’abordatge prioritari que ja ha traslladat a l’executiu encapçalat per Jaume Collboni. Entre aquestes propostes, enguany destaquen la garantia del dret a l’empadronament, la millora del sistema d’allotjament d’emergència i de l’atenció en casos de violències sexuals no recents, el manteniment del dret al joc als patis escolars i a l’espai públic d’infants i adolescents o assegurar els drets de les persones amb discapacitat. “Creiem que són fonamentals i que l’Ajuntament li ha de prestar especial atenció”, ha subratllat Bondia.
En el seu balanç del 2024, l’ens detalla que ha dut a terme fins a 2.249 intervencions diferents. D’aquest total, 1180 han estat peticions ciutadanes, actuacions d’ofici i dictàmens (486 queixes, 17 actuacions d’ofici 676 assessoraments tècnics i jurídics i un dictamen), 1101 atencions i 68 seguiments. Els processos oberts han desembocat en un total de 523 pronunciaments, adreçats principalment al consistori barceloní, però també a altres institucions. Si entrem en detall, veiem que els drets més afectats als quals fan referència aquestes resolucions de la Sindicatura són el dret a una bona administració, el dret al descans i, en especial, el dret a l’habitatge.
Llistat amb les 10 propostes de millora de la Sindicatura de Greuges
Atenció i reparació en casos de violències sexuals no recents
El Síndic assegura que s’ha detectat una mancança important de serveis que atenguin aquest col·lectiu, sobretot en els casos d’abusos sexuals comesos durant la infància i ja prescrits, en què no hi ha, ni tan sols, una investigació judicial ni una atenció per part dels serveis vinculats a la justícia. Davant d’aquesta situació, la Sindicatura va crear una comissió de reparació per suplir la manca de resposta institucional. “Cal garantir l’accés a serveis d’atenció, recuperació i reparació a totes les persones que han patit violències sexuals no recents, especialment si es van produir en centres municipals”, insisteix l’ens.
Educació de qualitat i en condicions d’equitat
La provisionalitat prolongada del periple d’escoles en barracons, sigui per causa del retard en les obres o per manca d’una ubicació definitiva, suposa una greu afectació a l’hora de rebre una educació de qualitat. Hi ha un pla de xoc en marxa, però aquest no inclou conceptes com els equipaments informàtics o les sortides amb pernoctació, que sí que es garantien abans. Tot això suposa un perjudici i l’Ajuntament hauria de garantir que l’educació, independentment de la titularitat del centre, és de qualitat i en condicions d’equitat per a les persones amb necessitats educatives específiques.
Subvencions diferenciades per als projectes d’entitats petites
Les entitats i associacions de petit format han experimentat un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions. Els principals motius de queixa són el retard en els pagaments, que sovint provoquen que hagin de recórrer a pòlisses de crèdit o préstecs; i la càrrega administrativa excessiva, que els obliga a contractar personal adient, amb els costos que això genera. L’ens demana implementar mesures per simplificar els procediments de subvencions i valorar fórmules com la concessió directa.
Protegir els patis escolars i el joc a l’espai públic
Aquest és un tema que recentment està aixecant força polseguera. Hi ha un degoteig constant de queixes per molèsties de soroll provocades pel joc dels infants i adolescents als patis escolars i a la via pública, fet que es tradueix en el precintament d’espais lúdics, així com en restriccions d’ús d’instal·lacions on es realitzen pràctiques esportives. El síndic considera que el consistori hauria de fer un procés transversal i participat per tal de garantir els drets humans específics d’infants i adolescents.
Empadronament àgil en qualsevol situació d’habitatge
Empadronar-se en el municipi on resideix hauria de ser un dret, amb independència de la situació d’habitatge. Fer-ho permet gaudir d’altres drets bàsics, com ara l’educació o la sanitat. Per aiò, l’ens colla l’Ajuntament perquè tramiti el registre amb un procediment àgil, especialment quan es tracta de població en situació de vulnerabilitat, per fer-ne les comprovacions adients i amb plenes garanties jurídiques.
Posar les persones al centre del dret a les cures
Existeixen limitacions importants en els serveis d’atenció a les persones en situació de dependència. En són alguns exemples el temps d’espera per a la tramitació del Programa Individual d’Atenció, sense el qual no es pot optar al recurs; i la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària, amb canvis d’horaris, dies i professionals i manca d’informació. El programa municipal Respir és útil, però exclou famílies amb adolescents o joves amb un important grau de dependència.
Reduir l’impacte del cablejat i les antenes a les façanes i terrats
Façanes farcides de cablejats i terrats amb grans instal·lacions de telecomunicacions. Aquesta és la imatge que vol evitar l’ens, que amb l’objectiu de protegir la ciutadania davant certes pràctiques abusives de les empreses de serveis, demana a l’Ajuntament arbitrar les mesures necessàries perquè aquestes empreses es facin càrrec del manteniment, la seguretat i també el decòrum de les seves instal·lacions, i que retirin tots els elements obsolets o innecessaris. També es recomana elaborar un codi de bones pràctiques, per assegurar una actuació eficaç de les companyies que preservi el paisatge urbà.
Assegurar els drets de les persones amb discapacitat
Les persones amb discapacitat continuen tenint de manera habitual dificultats per fer activitats quotidianes: passejar, fer esport, anar al cinema o, fins i tot, rebre assistència per a la seva higiene en condicions de salubritat. Barcelona és una ciutat referent en temes d’accessibilitat, però ha d’apostar per l’excel·lència en matèria d’accessibilitat universal.
Revisar les condicions dels serveis esporàdics de transport adaptat
Una demanda molt superior a l’oferta està col·lapsant el sistema de reserves de serveis esporàdics. El Síndic considera que s’han d’introduir criteris d’equitat que permetin prioritzar els serveis disponibles entre les persones sol·licitants, com el de renda o la valoració del grau de discapacitat. També s’ha de potenciar l’ús compartit de vehicles, reforçar el servei amb taxis no adaptats quan es pugui i establir penalitzacions als viatges no prestats imputables a l’usuari. També aposta perquè la gestió del servei l’assumeixi l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Allotjaments temporals d’urgència adients
La xarxa d’allotjaments temporals d’urgència presenta problemes pel que fa a la qualitat (separació de nuclis familiars, distància respecte a la xarxa de suport de les famílies, manca d’adequació i supervisió dels espais, etc.), a la limitació (els gestiona un operador turístic i la disponibilitat de places està vinculada als fluxos turístics de la ciutat) i al cost que suposen. L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) vol limitar la temporalitat de l’ús que en fan les persones que ho necessiten, però l’ens creu que no ha d’haver-hi aquesta limitació mentre les persones no disposin de recursos alternatius i de qualitat.
