Al barri tothom en parla, però va amb compte amb el que diu. Fa una setmana que els antiavalots dels Mossos d’Esquadra, en un operatiu coordinat amb la Guàrdia Urbana, van entrar a un dels pisos de la zona on acaben els edificis de la Trinitat Nova, a tocar del pont de Sarajevo. Van comissar 50 grams de cocaïna, recollida en farcellets preparats per vendre, i van detenir una traficant amb un perfil insòlit. Es tracta de la Pilar, una dona de 67 anys, ben coneguda a la zona. Va ser a ple dia i, per tant, molts veïns ho saben, però ho parlen amb cautela, almenys inicialment. “No sé on va ser”, diu la Maria, una veïna de 73 anys. En assenyalar-li una part del barri que altres veïns havien assenyalat prèviament, la Maria s’anima: “Sí, sí, mira, va ser en aquell bloc d’allà, el de cinc plantes”.
No hi ha dubte, és l’edifici de la Pilar. La dona gran distribuïa droga, i molts veïns n’eren coneixedors. Així, quan la policia va posar en marxa l’operatiu, els va sorprendre l’espectacle, però no el desenllaç. “Ara bé, et puc dir que no van trobar ni una quarta part del que podrien haver captat. Els pollos de cocaïna no ho són tot. Però no et puc dir més”, comenta una persona del bloc que acredita tenir coneixement de què passa en el domicili de la Pilar. “Si van fer tot aquell desplegament i l’endemà ja estava lliure, com qui diu, tu creus que per una mica de droga haguessin muntat aquell sarau?“, insisteix la mateixa veu, que demana mantenir l’anonimat.
La Pilar té diverses malalties i traficava amb cocaïna des de casa. Qui volgués mercaderia, havia de passar pel seu pis. De fet, en el moment de l’entrada i registre, fonts policials expliquen que van poder certificar que era ella qui s’encarregava de l’intercanvi de drogues i diners directament. La van enxampar amb un client. Un d’aquells que els veïns s’havien acostumat a veure passar per l’escala. A vegades, en uns moments i amb unes formes que incitaven a la sospita evident. Ben entrada la nit, podia aparèixer un cotxe que parava a la vorera i d’on sortia un home corrents, picava a un intèrfon equivocat, demanava per la Pilar i, quan aconseguia entrar, tornava a marxar ràpidament. Això, en un bloc en què viuen persones grans i famílies de tota la vida, crida l’atenció.
L’ajuda del barri
A més, és una família a la qual la delinqüència no li és aliena. Tant el marit com els dos fills tenen antecedents. Així i tot, una part del veïnat, quan comenta el cas de la Pilar, s’esforça a matisar que no donen problemes. Tot al contrari: que han fet molt per la comunitat. “Especialment ella. Ella ha ajudat moltíssima gent del barri. Quan algú no tenia per menjar, ella li donava una olla del que tingués. I moltes més coses. Va ajudar molta gent dels que ara la miraran malament. Jo sempre em preguntava com s’ho podia permetre. Ara potser ja ho entenc”, segueix explicant la veu anònima. Una dona que l’acompanya, en aquell moment, afegeix: “apa, sembla la Pablo Escobar de Nou Barris, tu”.
Tot i així, queda clar que no tothom té la mateixa concepció sobre la família, situada al límit entre la Trinitat Nova i la Vella, ja que van ser veïns de l’edifici mateix o dels blocs del costat qui van alertar els cossos de seguretat. De fet, fonts policials detallen que les unitats de proximitat de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra funcionen com a gran alerta antidroga i ajuden a engegar operacions contra el tràfic a la ciutat, com la d’aquest cas. De la mateixa manera, també matisen que és més fàcil enxampar els delinqüents en casos com el de la Pilar: traficants no especialitzats que operen sense ser part de cap xarxa professional.
“Al final, el barri és el barri i aquí ens coneixem tots. No farem cap drama per saber el que ja ens imaginàvem”, comenta el José, mentre creua el pont de Sarajevo per fer la compra. “A més, la vida està molt cara, a vegades necessitem un extra”, diu, i s’acomiada, canviant de barri.
