Els serveis jurídics de la Fundació Arrels atenien aquest dijous dues persones en situació de sense llar. Havien rebut una notificació de l’Ajuntament de Barcelona amb una llarga llista de sancions acumulades des del 2010 en aplicació de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, vigent des de finals del 2005 sota el mandat de Joan Clos.
Sancions acumulades des del 2010
El consistori, tal i com ha detallat la Fundació al TOT Barcelona, els reclama 20.000 euros i 22.000 euros respectivament per infraccions que van des d’orinar al carrer, dormir-hi, consumir alcohol, cridar o embrutar l’espai públic o deteriorar el mobiliari urbà. En total, 42.000 euros que ja es troben en fase final d’embargament per part del departament d’hisenda municipal. “Si no intervenim de forma urgent fent una mediació perquè l’Ajuntament retiri el recurs, aquestes dues persones estarien totalment desemparades. No tenen res de res, viuen al carrer i cap dels dos no té documentació”, detallen des l’Arrels, que confien que el consistori accedirà a retirar totes les multes.
Mediació per mesures alternatives o retirar sancions
Les dues notificacions han sorprès l’equip jurídic de la Fundació, sobretot perquè hi ha multes relacionades amb infraccions de fa més d’una dècada, sumat al fet que l‘import és desorbitat i impossible d’assumir per una persona que “no té absolutament res embargable”. Bea Fernández detalla al TOT que una de les tasques de la fundació en aquest sentit és “proposar a l’Ajuntament mesures alternatives o la retirada de la sanció a les persones sense llar que atenem, aportant un informe social sobre la persona”. I de fet, “des del 2016, coincidint amb el canvi de color del govern municipal“, s’han aconseguit aturar l’execució de bona part de les sancions.
A més de demanar la retirada de les sancions, la Fundació Arrels mira de fer pedagogia a l’administració: “Aquestes ordenances no poden estar pensades per a persones que es veuen abocades a viure al carrer. No són mals ciutadans, sinó que desgraciadament tota la seva vida està al carrer. No té cap sentit sancionar-los per dormir al carrer, orinar o consumir alcohol, més encara quan tenen problemes d’addició”, reflexiona l’Eva.
I tot i que la Fundació constata amb xifres que el nombre de sancions ha caigut des de l’arribada d’Ada Colau al consistori, lamenta que “les ordenances no s’han modificat, de manera que si ara governa un altre partit i vol, les pot aplicar estrictament i no acceptar la nostra mediació”. En aquest sentit, Arrels demana una reflexió sobre el concepte de civisme i convivència, per tal que no es posi al mateix sac un ciutadà que té totes les comoditats amb un que no té un sostre on viure.
Que un sense llar no pugui ser sancionat
Segons les dades facilitades al TOT per Arrels, el 2010 van intervenir en 566 sancions rebudes pels seus usuaris, el 2014 ja van caure a 165 i el 2021 els serveis jurídics de l’entitat van tramitar 18 sancions. Aquest 2022 en porten 7. Tot i el descens, la Fundació, que alerta que hi ha més persones sense llar que reben sancions però que no acudeixen als serveis jurídics, continua pensant que l’ordenança hauria de tenir excepcions. Unes excepcions que evitarien “una despesa inútil en burocràcia, perquè són multes que l’Ajuntament òbviament no cobrarà”.
“Reclamem que els sense llar cronificats no puguin ser sancionats per res mentre no tinguin recursos per viure en un pis. Cridar, beure alcohol al carrer, orinar, dormir… ho fan al carrer perquè no tenen cap altre lloc on fer-ho. A més, la seva situació emocional, la salut física i mental, les addicions, han de ser factors que els exhimeixin”, defensa Bea Fernández.
SOS Racisme: “Les víctimes d’insults racistes estan desemparades”
Si Arrels lamenta que l’ordenança no s’ajusti a les diverses realitats de la ciutadania SOS Racisme denuncia al TOT Barcelona que “tampoc no dona resultats sobre la protecció de les víctimes de conductes incíviques al carrer”. Aquesta entitat explica que des del 2017 -el 2015 la reforma del Codi Penal va despenalitzar les injúries lleus, i ja no es consideren faltes- ha denunciat una desena de casos d’insults que han patit persones al carrer per raó de la seva raça, però que “no han tingut cap resultat”.
“Ens trobem que a la pràctica les víctimes d’insults racistes estan desemparades, perquè només es consideren els insults més greus que afecten drets fonamentals. A més, quan hem denunciat insults, el procediment administratiu perquè l’agressor sigui sancionat en base a l’ordenança municipal és tan complex i normatiu que ens ha resultat impossible aconseguir una sanció”, detallen des de SOS Racisme. I és que, afegeixen, “cal demostrar amb proves o testimonis que l’insult s’ha produït, i la policia ha de tenir l’acusat identificat”. Per tot plegat, l’entitat lamenta que l’ordenança municipal acabi essent només un instrument sancionador de determinades conductes però que “no protegeixi les persones més vulnerables víctimes de l’incivisme”.
